València ocupa l'últim lloc per cinqué any consecutiu i és la
pitjor valorada de l'Estat pels seus serveis sanitaris. Navarra ocupa el
lloc de capçalera, al costat d'Aragó, Astúries i País Basc, com a les
comunitats amb millor valoració.
La Federació d'Associacions per a la Defensa de la Sanitat Pública (FADSP) en el seu informe Els serveis sanitaris de les comunitats autònomes, avisa d'un "empitjorament generalitzat" en totes les autonomies a causa de l'aplicació de les retallades i resta de mesures.
L'associació puntua a les comunitats a partir d'un barem que compta amb 21 paràmetres sanitaris (llistats d'espera, nombre de llits i de metges per 1.000 habitants, la despesa farmacèutica, la despesa per càpita en sanitat...). La màxima nota possible és de 79 punts i la mínima de 19. El màxim de punts els aconsegueix Navarra, amb 65, mentre a València li cap el trist honor de no aconseguir ni la mitjana amb només 30 punts. Un gran èxit, negatiu, per al govern de Fabra, del PP.
La despesa sanitària valencià baixa per segon any dels mil euros i és de 965 euros, quan en el 2008 era d'1.134 euros. El 2009 va descendir fins als 1.125 euros per habitant; als 1.122 euros en 2010 i la major baixada es va donar en el 2011 amb 1.078 euros. L'any passat va ser de 974 euros per ciutadà. Açò implica que la Generalitat ha retallat en 828 milions les despeses sanitàries durant la crisi.
Les dades del FSAP ofereixen una radiografia del sistema sanitari valencià, que quasi sempre està per sota de la mitjana nacional. Així, hi ha 2,69 llits hospitalaris, 1,64 metges d'atenció especialitzada i 2,63 infermeres per cada 1.000 habitants. La despesa farmacèutica per càpita és de 240 euros i cada metge d'atenció primària atén a una mitjana d'1.453 persones i cada infermer a 1.171 ciutadans.
- La Federació d'Associacions per a la Defensa de la Sanitat Pública (FADSP) en el seu informe Els serveis sanitaris de les comunitats autònomes, avisa d'un "empitjorament generalitzat" en totes les autonomies a causa de l'aplicació de les retallades i resta de mesures.
L'associació puntua a les comunitats a partir d'un barem que compta amb 21 paràmetres sanitaris (llistats d'espera, nombre de llits i de metges per 1.000 habitants, la despesa farmacèutica, la despesa per càpita en sanitat...). La màxima nota possible és de 79 punts i la mínima de 19. El màxim de punts els aconsegueix Navarra, amb 65, mentre a València li cap el trist honor de no aconseguir ni la mitjana amb només 30 punts. Un gran èxit, negatiu, per al govern de Fabra, del PP.
La despesa sanitària valencià baixa per segon any dels mil euros i és de 965 euros, quan en el 2008 era d'1.134 euros. El 2009 va descendir fins als 1.125 euros per habitant; als 1.122 euros en 2010 i la major baixada es va donar en el 2011 amb 1.078 euros. L'any passat va ser de 974 euros per ciutadà. Açò implica que la Generalitat ha retallat en 828 milions les despeses sanitàries durant la crisi.
Les dades del FSAP ofereixen una radiografia del sistema sanitari valencià, que quasi sempre està per sota de la mitjana nacional. Així, hi ha 2,69 llits hospitalaris, 1,64 metges d'atenció especialitzada i 2,63 infermeres per cada 1.000 habitants. La despesa farmacèutica per càpita és de 240 euros i cada metge d'atenció primària atén a una mitjana d'1.453 persones i cada infermer a 1.171 ciutadans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada