XXV aniversari de Bolomor: Un debat entre els millors especialistes tancava ahir els dos dies dedicats a estudiar i difondre el patrimoni del jaciment.

Un moment del debat

Les jornades científiques dedicades a commemorar el XXV aniversari d’excavacions a Bolomor van continuar ahir divendres amb una sèrie de tres conferències dels màxims coneixedors de la cova. Bona presencia de públic, ahir majorment del món de l'educació i científic, assistència de membres del govern de Tavernes recolzant les jornades i, de nou i un dia més, l'oposició vallera va brillar per l'absència.

Va ser un goig escoltar aquests investigadors en un debat obert a preguntes dels presents. El tema principal “La cova del Bolomor en el Paleolític mitjà europeu” va ser moderat per Valentín Villaverde (Universitat de València, UV) i la participació de Jordi Rosell (Universitat Rovira i Virgili, URV), Manuel Vaquero (Universitat Rovira i Virgili, URV), Manuel Santonja (CENIEH), Emili Aura (UV) i Josep Fernández (director de les excavacions).

Bona presència de public i regidors del govern de Tavernes

El debat tancava les jornades i va servir com una espècie de conclusió-recapitulació dels grans temes parlats al llarg de dos dies. Així, el moderador va anant introduint temes ja tractats, però que ara eren novament considerats des del punt de vista d’investigadors que treballen en altres jaciments on es donen semblants elements: elements comuns que presenten les llars, la seua disposició, el temps d’encesa dels focs, la seua utilitat, si van units a funcions de nutrició o també de defensa, com es distribueixen en l’espai físic del jaciment. Una llàstima és que s’haja perdut el 70% dels sediments pels treballs de mineria dels anys 30 ja que segurament hi haurien molts més.

La troballa en la cova de restes de preses petites com aus, conills i tortugues, es reconeixia que va ser una sorpresa a nivell mundial ja que no es tenia constància que els neandertals caçaren animals tan menuts. La possibilitat que usaren aquest recurs alimentari no era considerat i era rebutjat fins aquell moment per la comunitat científica. Josep Fernández recordà la seua sorpresa en trobar restes de 8 ànecs en una llar i com se’n feia creus que les hagueren pogut caçar.

Josep Fernández, director de les excavacions, va parlar del foc

El tema que va suscitar una major controversia fou la complexitat de datació de  la cronologia absoluta dels nivells dels jaciments. Conéixer exactament l’edat de cada període, cada capa estratigràfica, és fonamental per comparar les troballes de les diverses coves així com els possibles fenòmens de simultaneïtat entre les tecnologies lítiques. Segons vam entendre, perquè en alguns moments el nivell de la conversa esdevingué molt tècnic, una bona cronologia requereix unes tècniques físiques i químiques que s’apliquen en laboratoris especialitzats. Però encara que les diverses tècniques donen quasi sempre valors semblants per un estrat, hi ha vegades que els valors són molt dispars. Així el nivell d’un jaciment datat fa 200.000 anys pot tindre un error de 20.000 anys i així és molt difícil fer afirmacions de moviment de les poblacions, per exemple.

Els ponents en un moment del debat van mostrar postures enfrontades sobre la millor manera de datar un jaciment i la problemàtica que gira al voltant, cosa que va ser una sorpresa no per la controvèrsia en si, sinó per la complexitat d’uns temes que no acabaven d’entendre i s’escapen fins i tot de molt estudiosos presents a la sala. Però no s’ha d’oblidar que la ciència és discrepància i el provar contínuament les teues hipòtesis fins que s’arribe a la teoria acceptada. I en aquest cas, potser els mètodes actuals no seràn definitius perquè tal com avance la ciència, se’n trobarà una altra que encara ho explique millor.

Ruth Blasco va disertar sobre l'alimentacio de l'home de Bolomor

En resum, ha estat un plaer escoltar les ponències dels millors especialistes de Bolomor i sobre tot constatar un fet que avui ja es conegut: el jaciment és un referent en el món científic mundial, com confirmaven els ponents, i han posat de manifest els centenars i centenars de publicacions, moltes de les quals es poden trobar amb una simple recerca en google.

Prèviament, al llarg de la vesprada, s'impartiren tres conferències. Josep Fernández, director de les excavacions, va parlar de l’origen del foc, a quins nivells estratigràfics s’han trobat i en quina zona concreta de la cova, quina funció tenia i va deixar palés com d’important és la seua presència en el que és per ara el jaciment més rellevant, quant al foc, d’Europa.

Ruth Blasco, del Museu de Gibraltar, especialista en la dieta neandertal, ens ha parlat del que menjaven els habitants de la cova, però sobre tot en un fet que trenca motlles del neandertal respecte a altres jaciment: el consum de peces menudes (aus, tortugues...) a l’home de Bolomor.

Manuel Santonja ens va explicar la indústria litica

 En la tercera i última xerrada, Manuel Santonja, del Centro Nacional de Investigación sobre la Evolución Humana (CENIEH), ens ha contat com la indústria lítica, la construcció de les eines tallades, va vindre d’Àfrica i es va estendre per l’Europa occidental. Una de les vies d’entrada d’aquesta tecnologia,  almenys la que afectaria a la península Ibèrica, serà l’estret de Gibraltar en una època de baixada del nivell del mar.

La nostra felicitació a l’organització, Ajuntament de Tavernes i equip de Bolomor principalment, per unes jornades científiques que han permés conèixer millor el nostre patrimoni i com eren els primers habitants de la Valldigna.

-