L’escriptor de Tavernes, Sico Fons, ha presentat el seu darrer llibre “Genocidi (in)visible” a la Casa de la Cultura. El professor Jaume Talens va ser l’encarregat de parlar als assistents d’un llibre que, en el mateix nom, ja dóna les pistes que cal per saber per on van els “trets” de l’afilada ploma literària del Sico: els problemes valencians.
Doncs, bé, després de les paraules d’introducció del regidor Josep Llàcer sobre el significat del Sico dins del panorama literari local i valencià, primer Jaume Talens i després Sico, encara que ho feu de manera més breu (jo escric millor que parle, ens venia a dir), posaven música, i no celestial, als problemes.
I ho feien des de la profunda convicció de saber que, els valencians en tenim molts: en la llengua, la cultura, l’economia fins arribar als problemes de pèrdua d’identitat i de personalitat com a poble.
I com no, sense oblidar també el gran problema, que seria la mare de tots els problemes valencians: la política feta des de Madrid per als valencians (Ai, aquell 143 i 151!!!), encara que, com s’hi indicava, més bé caldria parlar dels polítics que ens han governat (des del Sr. Abril con su Comunidad, passant pel PSOE amb el Canal 9 en castellà i fins arribar al govern actual del PP, que com es reconeixia s’emporta més pals, i no només perquè el Sico siga nacionalista, ecologista i d’esquerres (o siga, un dimoni), sinó perquè el recull per això de l’interés del lector i perquè siguen actuals, són els escrits en els darrers temps.
El llibre és un recull dels articles publicats pel Sico en mitjans com “Levante-EMV”, la Turia, “El Punt” o en premsa local, cas de “La Veu de la Valldigna” i fins i tot en blogs com aquest de “la Cotorra de la Vall” ( Precisament fa uns dies, ens enviava el seu darrer articles i que podeu trobar ja publicat). Articles que des del títol ( San Francisco Camps de la Valldigna, Castelló de la Fabra, Fer País o fer el moniato: Heus ací la qüestió, Terror al Cabanyal....) i amb ironia, amb sorna, amb crítica dissimulada i no tan... o siga, amb socarroneria des de la seriositat i que es lligen amb un somriure de complicitat amb l’autor.
-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada