Una gran preocupació afecta tots els collidors de Tavernes; els preus que els paguen per un jornal de tot el dia.
Recordem que farà uns deu anys els preus en el camp que cobren els productors - els que venen les taronges- començaren la seua devallada. Mentre, els collidors cobraven un sou prou digne per a anar a collir i més encara si ho feien a destall. També hem de dir que en aquests momets les dones dels magatzems arribaven a cobrar un sou digne, això sí, a base de fer moltes hores i un horari en certa forma inhumà, més encara si entenem com a humà la tasca d’ama de casa.
L'aparició de les empreses temporals ha fet que els preus caiguen a situacions insospitades fa una dècada.
Prenen nota: Un collidor de Tavernes, avui dia vint-i-sis d'octubre del dos mil deu, anant lluny, a més de cinquanta kilòmetres a collir, li paguen a trenta euros la jornada. Cinc és per la gasolina que els porta a treballar. El port és al seu càrrec.
Total: ha de viure amb vint-i-cinc euros dia. Però, i això encara és pitjor, els treballadors subsaharians van a collir per quinze euros dia. Estem arribant a situacions d'autèntica explotació dels nostres conveïns.
La crisi l'aprofiten els esclavistes. Ja deien els nostres pares que el pitjor que hi havia a Tavernes per aquells que no dispossaven de feina amb continuitat era anar tots els dies a la plaça a llogar-se.
Ara podem dir que el pitjor que veiem és el cas dels collidors, personal a precari i mal pagat, que és el que les empreses temporals de treball estan deixant a la nostra societat.
I preparem-nos davant el que anem a escoltar en temes d'ocupació per part de la gent que ha estat vivint molt bé en aquestos darrers anys, els pares naturals de la crisi i que pensen que la solució democràtica, perquè tots la votarem, és tornar a esclavitzar al treballador amb un jornal mínim que no li permeta més que tornar a l'endemà a treballar i havent menjat.
¿O és que això no és pagar a vint-i-cinc euros el dia a un collidor de Tavernes ? ¿Com ha de comprar colonia, eixir al bar a sopar, o consumir més si li llevem eixes possibilitats en no pagar-li el preu just ? ¿On volem portar la societat on vivim?
I damunt estem al País Valencià amb un deute superior a Grècia, i a la mitjana espanyola. En fí, a altres els paguen a quinze euros, però no conten amb ells perquè consumesquen. Els consideren com a de segon flor de la qual ens hem d'aprofitar i punt. Si parlen els tirem.
Com diu la nostra Cotorra: “ Bons temps per a la lírica”. Sí, senyora Cotorra, i damunt amb l’ERE de Tavervall.
Recordem que farà uns deu anys els preus en el camp que cobren els productors - els que venen les taronges- començaren la seua devallada. Mentre, els collidors cobraven un sou prou digne per a anar a collir i més encara si ho feien a destall. També hem de dir que en aquests momets les dones dels magatzems arribaven a cobrar un sou digne, això sí, a base de fer moltes hores i un horari en certa forma inhumà, més encara si entenem com a humà la tasca d’ama de casa.
L'aparició de les empreses temporals ha fet que els preus caiguen a situacions insospitades fa una dècada.
Prenen nota: Un collidor de Tavernes, avui dia vint-i-sis d'octubre del dos mil deu, anant lluny, a més de cinquanta kilòmetres a collir, li paguen a trenta euros la jornada. Cinc és per la gasolina que els porta a treballar. El port és al seu càrrec.
Total: ha de viure amb vint-i-cinc euros dia. Però, i això encara és pitjor, els treballadors subsaharians van a collir per quinze euros dia. Estem arribant a situacions d'autèntica explotació dels nostres conveïns.
La crisi l'aprofiten els esclavistes. Ja deien els nostres pares que el pitjor que hi havia a Tavernes per aquells que no dispossaven de feina amb continuitat era anar tots els dies a la plaça a llogar-se.
Ara podem dir que el pitjor que veiem és el cas dels collidors, personal a precari i mal pagat, que és el que les empreses temporals de treball estan deixant a la nostra societat.
I preparem-nos davant el que anem a escoltar en temes d'ocupació per part de la gent que ha estat vivint molt bé en aquestos darrers anys, els pares naturals de la crisi i que pensen que la solució democràtica, perquè tots la votarem, és tornar a esclavitzar al treballador amb un jornal mínim que no li permeta més que tornar a l'endemà a treballar i havent menjat.
¿O és que això no és pagar a vint-i-cinc euros el dia a un collidor de Tavernes ? ¿Com ha de comprar colonia, eixir al bar a sopar, o consumir més si li llevem eixes possibilitats en no pagar-li el preu just ? ¿On volem portar la societat on vivim?
I damunt estem al País Valencià amb un deute superior a Grècia, i a la mitjana espanyola. En fí, a altres els paguen a quinze euros, però no conten amb ells perquè consumesquen. Els consideren com a de segon flor de la qual ens hem d'aprofitar i punt. Si parlen els tirem.
Com diu la nostra Cotorra: “ Bons temps per a la lírica”. Sí, senyora Cotorra, i damunt amb l’ERE de Tavervall.
I mentre a nivell estatal ens assabentem que la senyora Dolores de Cospedal, del PP, va tindre l’any passat uns ingressos de 241.836 euros. A mode comparació, eixes xifren venen a dir que ella en un dia guanya, més o menys, el mateix que un treballador amb salari bàsic durant un mes.
Potser seria convenient que alguns intentaren passar un parell de mesos amb només eixe salari mínim a vore si s'assabentaven de "lo que vale un peine". Segur que després no escoltaríem les declaracions que escoltem en els mitjans de comunicació sobre els sous i més treball.
-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada