El bombardeig de dades dels mitjans de comunicació afins als PP és constant sobre el lideratge, som punters, l’epicentre o el bressol de l’economia, paraules sempre pronunciades pel president de la Generalitat, Francisco Camps.
La realitat tomba el paisatge idíl·lic dels valencians. Des de 2003, la nostra renda, el PIB de l’economia autòctona o els pressupostos per persona, han caigut i en tots els casos es troben molt per davall de la mitjana espanyola. I ni parlar de l’europea.
El pes demogràfic sempre és un factor important per al creixement econòmic. Els augments de població van acompanyats de crescudes econòmiques, ni que siga per l’augment de consum intern.
Els valencians som un milió d’habitants més que al 2003, quan Francisco Camps va arribar al Palau de la Generalitat i això no s’ha traduït en un increment del Producte Interior Brut (PIB). Al contrari, som un punt més sobre la població espanyola, i generem en l’actualitat la mateixa riquesa que al 2003, el 9’7 del total de l’espanyola. És a dir, 7 punts menys que Madrid o 8’9 per davall de Catalunya.
Més dades: els anuncis del PP asseguren que els grans esdeveniments han generat riquesa i han consolidat un model d’èxit, però la realitat és que els ciutadans valencians són més pobres ara que quan Camps va arribar al poder. Mentre al 2003 la renda d’un valencià representava el 94’74% de la mitjana espanyola, en l’actualitat és el 90’8, segons les dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). És a dir, quatre punts més pobres des de el govern de Camps.
Les dades demostren que els últims set anys els valencians són més pobres que la resta d’espanyols, i això gràcies al Govern de Francisco Camps, i mentrestant s’han assolit els màxims nivells d’endeutament.
El PIB, que es sol utilitzar a economia per a mesurar totes les coses, tampoc dóna moltes bones notícies a l’economia valenciana. La generació de riquesa per habitant a la Comunitat Valenciana és 4’9 punts inferior a la de 2003 i és el 89’4% del que es genera a Espanya. I és que, am l’arribada de Camps, el descreixement és estrepitós.
També l’abandó de la Indústria per part del Consell del PP ha provocat que el sector passe de representar el 25% de l’economia valenciana en el 2000 a només un 18’3% ara mateix. Igual passa amb els sectors del tèxtil, el joguet o el moble, abandonats en favor dels grans esdeveniments, que han fet trontollar el sistema.
La caiguda de recursos es veu reflectida també en la inversió de la Generalitat en els seus habitants. En el 2008, últimes dades disponibles, l’administració valenciana es gastava 2.894’77 euros per habitant. Són 800 euros més que en 2003, però en comparació amb altres autonomies, la quantitat és irrisòria, quan per exemple a Andalusia les despeses per andalús suposen 4.066 euros per persona o a Aragó ja han arribat als 4.338. En el cas de Navarra la comparació és escandalosa, posat que inverteixen 6.821 euros per habitant.
La caiguda de riquesa i de poder adquisitiu agreujada des que Camps governa és contrarestada amb l’excusa de la falta de finançament. Això no eximeix de responsabilitat a un Consell que encara defén el seu model econòmic de grans esdeveniments. I això que els valencians han esdevingut més pobres.
- Font i Fotografia ( Reunió del Consell Econòmic): L'Informatiu
-
1 comentari:
Amics, us haveu deixat que és el govern que ha fet que 500.000 valencians i valencianes (mig milió) no tinguen treball.
La segon espanyola en desocupació. Suma i sigue, que això no s'ha acabat.
Publica un comentari a l'entrada