El conseller de Governació Serafín Castellano (fotografia) rectifica i rebutja aplicar una mesura per a reformar l’Estatut i guanyar competències, com han fet altres autonomies tot i els retalls patits, com per exemple a Catalunya.
Eren altres temps. La Clàusula Camps es va vendre com la solució perfecta per al progrés autonòmic. La Generalitat es mantenia fidel a l’Estat de les autonomies però és guardava un as en la mànega per si algú, sempre els ulls es posaven a Catalunya o Euskadi, se li ocorria obtindre cap benefici competencial.
Amb el pas del temps i la debilitat política manifesta del president de la Generalitat, Francisco Camps, tot este discurs de progrés autonomista, si cap dia n’hi va haver, se n’ha vingut avall. No està el Consell per aventures i menys per a fer-li un lleig a Mariano Rajoy, en estos moments amb la falç preparada per decapitar el PP valencià a la mínima eixida del guió establert.
I és que ahir el conseller de Governació, Serafín Castellano, va assegurar que el Consell "no descarta absolutament res" per a evitar l'existència de "privilegis i servituds" entre comunitats autònomes, tot i que ha precisat que la Generalitat no "reivindicarà per reivindicar" i que la Clàusula Camps és "un instrument més" a disposició de l'executiu autonòmic. El que va ser la panacea, ara és un simple instrument, però no per guanyar autonomia, sinó perquè els altres no en guanyen.
Castellano va fer les declaracions davant dels mitjans de comunicació després de la constitució de la Comissió d'Experts encarregada d'analitzar la sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre l'Estatut de Catalunya, en una compareixença en la qual va estar acompanyat per la consellera de Justícia i Administracions Públiques i portaveu del Consell, Paula Sánchez de León.
Segons va explicar, la Generalitat valora “en conjunt” la sentència de l'Alt Tribunal sobre l'Estatut, ja que, segons la seua opinió, “posa en valor la reforma de l'Estatut valencià d'abril del 2006, basada en la igualtat, la solidaritat i la multilateralitat”.
“No volem entrar en cap guerra que no beneficiaria a ningú, ni dir els qui són els bons o els dolents”, va apuntar Castellano, que va recalcar que l'objectiu del Consell és “defensar des de la justícia, igualtat i solidaritat, els drets dels valencians”.
Per esta raó, va assegurar que l'executiu autonòmic “no descarta absolutament res del ventall jurídic que hi ha sobre la taula”, tot i que va detallar que no “reivindicarà per reivindicar” determinades competències “en les quals no créiem i no hem cregut mai”, com l'administració de justícia o les institucions penitenciàries. “Estem en la línia reivindicativa, no rupturista”, va asseverar.
S’oblida que quan pintaven millor les coses per a Camps a Madrid, el mateix Castellano va impulsar mesures legislatives diferenciades de les espanyoles, com ara la separació de béns matrimonials, que va ser inclús recorreguda pel Govern central.
Tot i això, va explicar que en determinades matèries “sensibles” com el finançament autonòmic o l'aigua, el Govern valencià “no permetrà que cap estatut servisca com a excusa per a crear privilegis entre comunitats”.
Castellano va assenyalar que la coneguda com a Clàusula Camps és “un instrument més” d'entre tots els qui brinda l'Estat de dret per a exercir estes reivindicacions, un extrem que va estar abonat per Sánchez de León (fotografia) , qui va recalcar que una vegada el grup d'experts emeta el seu dictamen, “es reclamaran aquelles competències que entenguem són acords amb la defensa dels interessos dels valencians”. Tot el contrari que quan van introduir a l’estatut esta clàusula.
La titular de Justícia va posar com a exemple la gestió dels dipòsits judicials -fiances- que incorpora l'Estatut català, un aspecte que “si interessa”, s'estudiaria “quina és la fórmula adequada per a reclamar-la”.
Tot i això, va subratllar que, de moment, el Consell “no ha pensat en la reforma de l'Estatut valencià”, ja que “per a assumir determinades competències no fa falta la reforma, sinó que hi ha altres vies en la Constitució Espanyola”.
Davant l'anunci del Consell, el síndic de Compromís i secretari general del BLOC, Enric Morera, va afirmar que “s'ha cridat a capítol al conseller de Governació. És una rectificació en tota regla del que va afirmar la setmana passada. L'únic conseller que ha assenyalat clarament que ens hem quedat els últims en el procés autonòmic i que havíem de reformar l'actual Estatut, ha estat silenciat pels seus caps”.
El portaveu de Compromís va justificar la crida a capítol perquè en la Comissió d'Experts encarregada d'analitzar la sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre l'Estatut de Catalunya, “s'ha situat el diputat del PP i advocat de l'estat José Marí Olano, un clar exponent de la involució antiautonomista del PP i pròxim a les tesis neocentralistes”.
Morera va assenyalar que no és necessària una Comissió d'Experts. “En una primera lectura de la sentència del TC sobre l'Estatut de Catalunya es constaten dues millores clares al sistema de finançament autonòmic que s'haurien de demandar mitjançant la clàusula Camps, que ara es diu que no es pretén aplicar i que són: l'equiparació del finançament autonòmic per habitant i la distribució de la inversió territorialitzada de l'estat segons el PIB”, va explicar.
“Si el Consell renuncia a exercir els mecanismes que contempla l'actual Estatut en matèries tan sensibles com la millora del finançament autonòmic, constatarem novament que el PP no defensa els interessos valencians i que ens deixa en inferioritat davant altres CCAA i en precari per a afrontar la crisi econòmica. El PP és el responsable de la pèrdua de benestar del poble valencià”, va denunciar Morera.
Eren altres temps. La Clàusula Camps es va vendre com la solució perfecta per al progrés autonòmic. La Generalitat es mantenia fidel a l’Estat de les autonomies però és guardava un as en la mànega per si algú, sempre els ulls es posaven a Catalunya o Euskadi, se li ocorria obtindre cap benefici competencial.
Amb el pas del temps i la debilitat política manifesta del president de la Generalitat, Francisco Camps, tot este discurs de progrés autonomista, si cap dia n’hi va haver, se n’ha vingut avall. No està el Consell per aventures i menys per a fer-li un lleig a Mariano Rajoy, en estos moments amb la falç preparada per decapitar el PP valencià a la mínima eixida del guió establert.
I és que ahir el conseller de Governació, Serafín Castellano, va assegurar que el Consell "no descarta absolutament res" per a evitar l'existència de "privilegis i servituds" entre comunitats autònomes, tot i que ha precisat que la Generalitat no "reivindicarà per reivindicar" i que la Clàusula Camps és "un instrument més" a disposició de l'executiu autonòmic. El que va ser la panacea, ara és un simple instrument, però no per guanyar autonomia, sinó perquè els altres no en guanyen.
Castellano va fer les declaracions davant dels mitjans de comunicació després de la constitució de la Comissió d'Experts encarregada d'analitzar la sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre l'Estatut de Catalunya, en una compareixença en la qual va estar acompanyat per la consellera de Justícia i Administracions Públiques i portaveu del Consell, Paula Sánchez de León.
Segons va explicar, la Generalitat valora “en conjunt” la sentència de l'Alt Tribunal sobre l'Estatut, ja que, segons la seua opinió, “posa en valor la reforma de l'Estatut valencià d'abril del 2006, basada en la igualtat, la solidaritat i la multilateralitat”.
“No volem entrar en cap guerra que no beneficiaria a ningú, ni dir els qui són els bons o els dolents”, va apuntar Castellano, que va recalcar que l'objectiu del Consell és “defensar des de la justícia, igualtat i solidaritat, els drets dels valencians”.
Per esta raó, va assegurar que l'executiu autonòmic “no descarta absolutament res del ventall jurídic que hi ha sobre la taula”, tot i que va detallar que no “reivindicarà per reivindicar” determinades competències “en les quals no créiem i no hem cregut mai”, com l'administració de justícia o les institucions penitenciàries. “Estem en la línia reivindicativa, no rupturista”, va asseverar.
S’oblida que quan pintaven millor les coses per a Camps a Madrid, el mateix Castellano va impulsar mesures legislatives diferenciades de les espanyoles, com ara la separació de béns matrimonials, que va ser inclús recorreguda pel Govern central.
Tot i això, va explicar que en determinades matèries “sensibles” com el finançament autonòmic o l'aigua, el Govern valencià “no permetrà que cap estatut servisca com a excusa per a crear privilegis entre comunitats”.
Castellano va assenyalar que la coneguda com a Clàusula Camps és “un instrument més” d'entre tots els qui brinda l'Estat de dret per a exercir estes reivindicacions, un extrem que va estar abonat per Sánchez de León (fotografia) , qui va recalcar que una vegada el grup d'experts emeta el seu dictamen, “es reclamaran aquelles competències que entenguem són acords amb la defensa dels interessos dels valencians”. Tot el contrari que quan van introduir a l’estatut esta clàusula.
La titular de Justícia va posar com a exemple la gestió dels dipòsits judicials -fiances- que incorpora l'Estatut català, un aspecte que “si interessa”, s'estudiaria “quina és la fórmula adequada per a reclamar-la”.
Tot i això, va subratllar que, de moment, el Consell “no ha pensat en la reforma de l'Estatut valencià”, ja que “per a assumir determinades competències no fa falta la reforma, sinó que hi ha altres vies en la Constitució Espanyola”.
Davant l'anunci del Consell, el síndic de Compromís i secretari general del BLOC, Enric Morera, va afirmar que “s'ha cridat a capítol al conseller de Governació. És una rectificació en tota regla del que va afirmar la setmana passada. L'únic conseller que ha assenyalat clarament que ens hem quedat els últims en el procés autonòmic i que havíem de reformar l'actual Estatut, ha estat silenciat pels seus caps”.
El portaveu de Compromís va justificar la crida a capítol perquè en la Comissió d'Experts encarregada d'analitzar la sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre l'Estatut de Catalunya, “s'ha situat el diputat del PP i advocat de l'estat José Marí Olano, un clar exponent de la involució antiautonomista del PP i pròxim a les tesis neocentralistes”.
Morera va assenyalar que no és necessària una Comissió d'Experts. “En una primera lectura de la sentència del TC sobre l'Estatut de Catalunya es constaten dues millores clares al sistema de finançament autonòmic que s'haurien de demandar mitjançant la clàusula Camps, que ara es diu que no es pretén aplicar i que són: l'equiparació del finançament autonòmic per habitant i la distribució de la inversió territorialitzada de l'estat segons el PIB”, va explicar.
“Si el Consell renuncia a exercir els mecanismes que contempla l'actual Estatut en matèries tan sensibles com la millora del finançament autonòmic, constatarem novament que el PP no defensa els interessos valencians i que ens deixa en inferioritat davant altres CCAA i en precari per a afrontar la crisi econòmica. El PP és el responsable de la pèrdua de benestar del poble valencià”, va denunciar Morera.
- Font "L'Informatiu"
-
3 comentaris:
en valencià venda.
en valencià lligat o nugat, però no nigat.
Canviat.
Gràcies.
Gràcies a tu. Ací estem tots per ajudar-nos, ja que la nostra llengua ens necessita a tots.
Publica un comentari a l'entrada