La degradació que pateix el Calvari en l’última década no es correspon amb els projectes de millora executats fins ara, que no han servit per a canviar res. Tampoc s’adiu l’estat d’abandó actual amb la consideració que des del nostre govern municipal se li ha volgut donar d’espai monumental, històric i artístic.
No anem a descobrir ni a discutir el valor sentimental del paratge per als vallers. Tampoc que el Calvari era l’enveja de molts pobles per la monumentalitat, per la jardinería que tenia, la bona situació i millor paisatge. Si a més li sumem uns casalots amb una ceràmica artística molt acurada i ben conservada…. res, un lloc amb encant.
Actualment, el Calvari està patint un bon calvari. El recinte està obert per a qui vulga entrar: una porta lateral (mireu la foto) ha desaparegut, els barrots de les reixes de la tanca perimetral están en molts llocs forçats i el que es pitjor, comencen a desapareixer les proteccions que tenien els taulells de cerámica dels casalots i que han impedit, durant anys i anys, la seua destrucció.
Ara, com podeu vore a les fotos, alguns dels panells ceràmics comencen a patir les agressions dels visitants i no volem pensar si arriba algún dia en que comprovem que la meitat dels taulells han estat arrancats i han desaparegut.
Senyors del nostre govern municipal , suposadament catòlics apostòlics i romans: encara que siga només per eixe esperit religiós i perquè tot no siga anar a la processó del Crist el Dia de la Sang, o la Baixa i la Puja, facen alguna cosa pel Calvari.
Com vosté bé saben, en aquest país tots no practiquen allò de “no furtaràs” i com que la cerámica antiga es paga, hi ha que s’hi dedica a buscar i furtar antiguitats. ¿O és que no en vàrem tindre prou i no ens recordem de la imatge de Santa Maria de Valldigna, arrancada i desapareguda del mollo del terme? I de la qual mai més hem sabut.
Actuen al Calvari, abans que ho lamentem.
No anem a descobrir ni a discutir el valor sentimental del paratge per als vallers. Tampoc que el Calvari era l’enveja de molts pobles per la monumentalitat, per la jardinería que tenia, la bona situació i millor paisatge. Si a més li sumem uns casalots amb una ceràmica artística molt acurada i ben conservada…. res, un lloc amb encant.
Actualment, el Calvari està patint un bon calvari. El recinte està obert per a qui vulga entrar: una porta lateral (mireu la foto) ha desaparegut, els barrots de les reixes de la tanca perimetral están en molts llocs forçats i el que es pitjor, comencen a desapareixer les proteccions que tenien els taulells de cerámica dels casalots i que han impedit, durant anys i anys, la seua destrucció.
Ara, com podeu vore a les fotos, alguns dels panells ceràmics comencen a patir les agressions dels visitants i no volem pensar si arriba algún dia en que comprovem que la meitat dels taulells han estat arrancats i han desaparegut.
Senyors del nostre govern municipal , suposadament catòlics apostòlics i romans: encara que siga només per eixe esperit religiós i perquè tot no siga anar a la processó del Crist el Dia de la Sang, o la Baixa i la Puja, facen alguna cosa pel Calvari.
Com vosté bé saben, en aquest país tots no practiquen allò de “no furtaràs” i com que la cerámica antiga es paga, hi ha que s’hi dedica a buscar i furtar antiguitats. ¿O és que no en vàrem tindre prou i no ens recordem de la imatge de Santa Maria de Valldigna, arrancada i desapareguda del mollo del terme? I de la qual mai més hem sabut.
Actuen al Calvari, abans que ho lamentem.
-
1 comentari:
Llavors que els catòlics-apostòlics-romans facen una recolecta i paguen ells les despeses de la seua devoció.
Publica un comentari a l'entrada