Els socialistes de Simat ja tenen candidat a l'alcaldia

David Mogort, actual regidor d'Hisenda i Turisme de l'Ajuntament de Simat i secretari local de l'agrupació local del PSPV, serà el pròxim candidat del PSPV a l'alcaldia d'este municipi de la Valldigna. Així ho ha acordat l'agrupació local en la seua darrera reunió.
Mogort, de 44 anys i pare de dos filles, és empresari vinculat als sectors del turisme i els serveis. A l'actual organigrama municipal, a més de les àrees d'Hisenda i Turisme, Mogort ocupa el càrrec de tresorer municipal.
El ja candidat ha assegurat que en els pròxims mesos es confeccionarà una llista electoral on cabrà gent de totes les inquietuds i diferents edats, amb l'interès general com únic objectiu.
Mogort es marca com a meta recuperar les majories que tradicionalment han atorgat els simaters al PSPV amb un programa participatiu amb el que seran prioritaris la recuperació econòmica, la generació de llocs de treball, i les polítiques socials. La seua intenció és obtindre una majoria suficient per a governar amb la porta oberta a les restants forces polítiques, però sense hipoteques.
L'Agrupació Local del PSPV ha agraït tota la tasca realitzada per Eladi Mainar i el seu equip a l´Ajuntament de Simat, tant al període on va estar al càrrec de l´Alcaldia, com ara formant part de l´equip de Govern.

Nota de premsa remesa pel PSOE de Simat

--

Podem sentir la llengua del poble en els actes religiosos

Ens hem preguntat moltes vegades ¿farà en valencià les misses el nou rector de Sant Pere? Doncs, podem dir que sí. Ahir, divendres, al soterrar que hi hagué a la parròquia més gran de la Vall, Sant Pere, pogurerem escoltar valencià correcte per dirigir-se a Déu i a les persones en boca de don José, el nou rector.

Sembla ser que queda ressolt el tema que esperaven molts cristians catòlics valencians: conéixer si el valencià normatiu se sentiria de nou a l'església, tal com s'havia fet servir habitualment en aquests darrers dèsset anys.

La Cotorra, i com nosaltres molts, tdiu que es pot. Podem sentir la llengua del poble en els actes litúrgics. Saludem-nos tots i totes. I esperem - i desitgem- que no siga flor d'un dia.

TEMA DEL DIA: Compromís denuncia al fiscal la trama de les ONGs

Compromís posarà avui mateix en coneixement del Fiscal del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana tota la documentació que disposa -14 gigues de documents i d'intercanvis de correus entre responsables de la fundació Entre Pueblos i de la Conselleria de Solidaritat-.

Compromís revela noves informacions sobre la xarxa d’ONGs dirigida per la Fundación Solidaria Entre Pueblos amb el consentiment i la direcció de personal de confiança del conseller de Solidaritat, Rafael Blasco. Factures inflades, tractes de favor i contractes a les empreses del patronat són algunes de les denuncies fetes per Compromís.

La portaveu adjunta Mireia Mollà va denunciar ahir l’existència d'un "entramat presumptament corrupte" per a captar "les ajudes de cooperació al desenvolupament de la Comunitat", en el qual empreses del patronat de la fundació Solidaria Entre Pueblos "acaben sent beneficiàries de bona part dels recursos" atorgats per la Conselleria de Solidaritat i Ciutadania.

Mollà va assegurar que tenen documentació que "avalaria el tracte de favor del gabinet tècnic de la Conselleria que dirigeix Rafael Blasco a membres de la fundació Solidaria Entre Pueblos perquè gestionen projectes a fundacions més xicotetes per a atorgar-los després les ajudes" de la Generalitat. Mollà va posar com a exemple la fundació Fudersa, que en 2008 va apuntar uns ingressos de 21.000 euros i després de ser assessorada per Entre Pueblos va rebre en 2009 i 2010 1,4 milions.

Les empreses del patronat de Entrepueblos "acaben sent beneficiàries de bona part dels recursos" perquè es "suggereix" a les petites fundacions que "per a la realització d'estos projectes havien de contractar les empreses que formen part del patronat" de la firma matriu de la trama. Entre unes altres, va assenyalar Gestiones i Iniciativas Arcmed S.L., l'administrador únic de les quals és el president de la fundació, Alfonso Navarro; i Dinamiz-e S.L, el responsable del qual és el vicepresident de la fundació, Adolfo Soler, entre unes altres. Així, va xifrar en dos milions el que les empreses de l'entorn de la fundació havien facturat i podrien facturar en els projectes de 2010.

Unes altres de les fundacions que va implicar és Ceiba, el president de les qual "podria haver estat en nòmina de Entre Pueblos, al mateix temps que cobrava de la Generalitat pels projectes de cooperació", o Desfa, dirigida per Joaquín Blasco, a qui Mollà a relacionat amb la família del conseller de Solidaritat i Ciutadania.

La diputada de Compromís assenyala en el seu escrit a la Fiscalia que segons els documents que disposa, les empreses dels patrons de Entre Pueblos "gestionen realment i quasi íntegrament" els "recursos econòmics milionaris" que reben les ONG i fundacions. Fins i tot, va apuntar que "podrien haver facturat de forma directa a les seues pròpies empreses".

"En conseqüència, les il·legalitats comeses" no es refereixen només al fet que indirectament les empreses que formen part del patronat de Entre Pueblos acaben sent "beneficiàries de més del 80 per cent" del total adjudicat, segons va dir Mollà, sinó que actua d’"enllaç interposat" entre la Conselleria i les ONG i fundacions receptores de les ajudes. Per això, considera que existeix "connivència" entre els responsables de Solidaritat i Ciutadania i Entre Pueblos.

Sobre este tema, va apuntar com a enllaç a una persona del gabinet del conseller Blasco "que no és funcionari" i que ha assistit a diversos actes on "públicament s'ha dit que era representant de la Conselleria". "La relació directa del gabinet tècnic de Blasco i Fundación Solidaria Entre Pueblos està certificada amb els documents que tenim", va subratllar.

Mollà, d'altra banda, va afirmar que disposa de documentació i factures que demostren que els costos de les partides dels projectes gestionats per les empreses del patronat de Entrepueblos estan "sobredimensionades”, arribant a suposar en alguns casos "el doble del cost comprovat amb altres empreses".

També va comentar que hi ha projectes en els quals existeixen "coincidències entre els objectes subvencionats", "factures exactament iguals per a diferents projectes" i "projectes superposats en el mateix terreny" d'acció, com és el cas de "tres projectes en una mateixa zona i dient en cadascuns d'ells que hi ha un cobrament d'estudis topogràfics" als quals Blasco "ha donat el vistiplau".

De la mateixa manera, va assegurar que hi ha factures de les organitzacions assessorades que les han "fabricat" els propis treballadors de les empreses dels patrons d'Entre Pueblos i va denunciar també que hi ha documents que demostren que hi ha comptes on les organitzacions reben les subvencions "compartides" amb Entre Pueblos que "ordena pagaments" a la pròpia fundació.

Compromís sol•licitarà en les Corts una comissió d'investigació sobre els fons de cooperació de la Generalitat per a conèixer els expedients de la Conselleria. Igualment, va assenyalar que sol•licitarà una auditoria dels mateixos al Tribunal de Comptes de l'Estat, "saltant-nos el tràmit del Síndic de Comptes" perquè "no estem contents" amb esta Institució.

L'escàndol del qual parlàvem ahir

http://lacotorradelavall.blogspot.com/2010/10/nou-escandol-un-entramat-de-2-anys.html

va creixent tal com es van aportant dades i noves informacions.

La noticia completa i detallada en altres mitjans de comunicació :

http://www.elpais.com/articulo/Comunidad/Valenciana/Compromis/conecta/consejeria/Blasco/trama/fundaciones/elpepuespval/20101015elpval_3/Tes

http://www.elmundo.es/elmundo/2010/10/14/valencia/1287058803.html

http://www.diariocriticocv.com/noticias/blasco/ayudas/cooperacion/compromis/fiscalia/not344317.html

- Fotografia: la diputada de Compromís, Mireia Mollà

-

ARTICLE D'OPINIÓ: Ara no valen excuses

“Ara no valen excuses!”- em deia un bon amic de l’Horta de València, i afegia, “estem tots els que tenim un Compromís amb el nostre País“. Encara queda gent per sumar-se però la disjuntiva a les pròximes eleccions és més clara que mai: o centralisme o valencianisme. O dreta i polítiques de dreta o progressisme. O Comunidad ofrenadora o País Valencià d’alta qualitat.

Ells han creat una realitat de blanc o negre. Una realitat obscura i rutinària abocada sols a dues opcions: El PP i el PSOE. La resta cal suprimir-ho, així tenen més pastís a repartir. I s’han posat a la faena de moltes formes. A les Corts Valencianes, que no deixen de ser una minúscula part de l’entramat institucional de l’Estat, juguen a barallar-se molt, però s’ho reparteixen tot. Açò comporta un bon nombre de càrrecs i assessors que ocupar. Fem un breu repàs: la Mesa de les Corts, el Consell d’Administració, el Síndic de Comptes (quina vergonya que Rafael Queralt no diga prou al saqueig institucional, es plante d’una vegada i no contribuïsca a donar un vernís de legalitat a tot este disbarat), el Síndic de Greuges… i ja he perdut el compte.

Podríem parlar també de les Diputacions Provincials, fetes a mida de dos partits. Unes autèntiques màquines de devorar milions d’euros públics en xanxullos, assessors (el President de la Diputació de Castelló en té més de 30) i bonificacions per als seus alcaldes.

Per a eixir de la crisi i reorientar el model productiu valencià caldrà, també, fer una administració més dinàmica i lleugera. No estem parlant de funcionaris, que ací, a diferència d’Andalusia i Extremadura en tenim ben pocs i mal pagats. Estem parlant de suprimir duplicitats i acabar amb assessors, càrrec polítics i panxacontents que no fan res. Caldrà suprimir les Diputacions i superar el provincialisme. Un tema que tinc en l’agenda política per a la pròxima setmana. Però no perdem el fil. Estem parlant d’introduir color i diversitat davant una realitat bipartidista en blanc i negre que, al remat, representen pam dalt pam baix el mateix. Nosaltres estem unint un Espai Valencià de Progrés potent i arrelat amb el territori.

És evident que la gent que formem part de BLOC-Compromís els molestem. Els irrita la nostra oposició ja siga per denunciar la seua opacitat, clientelisme o vulneració dels drets democràtics. No volen que Compromís siga a les Corts Valencianes una veu insubornable o més encara no suporten que hajam situat com a prioritat l’agenda valencianista damunt la taula, sense dependències. El molesta que denunciem la seua incapacitat per defensar els interessos valencians en matèria de finançament autonòmic o el peatge de l’AP7, o la negativa a posar en marxa el Corredor Mediterrani o com ataquen els elements bàsics de la nostra valencianitat com són la llengua i la cultura valenciana.

Els molesta. I es molestarà encara més quan a les Corts i a molt municipis siguem claus (ja ho som) en la configuració de majories. Al PP els molesta, ens volen silenciar (ja ho fan a RTVV) i volen unes Corts bipartidistes per a perpetuar-se in saecula saeculorum en el poder. I a la bona gent socialista i progressista del nostre País els he de dir que amb els actuals dirigents del PSOE no hi ha res a fer. Massa subordinats a Madrid i poca ambició col·lectiva. Que ara per ara Zapatero és el millor liat del PP de Camps.

I parle de vot útil que mira el present i el futur. Som l’opció electoral que suma i que treu indecisos de l’apatia. Som la coalició que té entre els nous votants, de 18 a 22 anys, major simpatia. Som l’opció que ara per ara pot fer que cap dels majoritaris tinga majoria absoluta. Amb el bipartidisme el PP es perpetua, Amb BLOC-Compromís s’afermen les opcions de canvi, això sí, un canvi a favor del País i del benestar dels valencians. Davant el Sistema que representen el PP-PSOE, BLOC-Compromís és l’alternativa més progressista i valenciana. Un espai polític i electoral que no s’agenolla davant Madrid i que ha denunciat i denunciarà la marginació que pateix el nostre poble. Marginació financera i d’infraestructures que es tradueix en rebaixa del nostre benestar.

Ara darrerament el PP i el PSOE competiran en una carrera esperpèntica a vore qui ha fet més per l’AVE. Ja voreu, serà un sainet de primera. Ja ha començat la funció i la realitat, l’autèntica veritat, és que no s’han fet bé les coses. S’ha fet tard i amb una important destrossa de la nostra terra… Algú haurà de donar comptes del que han fet. Temps al temps.

Enric Morera.

-

Quatre membres del CMValldigna formaran part de l'assemblea general de la FEMECV

El GMValldigna aposta fort dins de la Federació d'Esports de Muntanya i Escalada de la CV, màxim òrgan de l’esport del muntanyisme de la Comunitat Valenciana que aglutina a mes de 12.000 muntanyers federats.
La FEMECV ha publicat el llistat definitiu de candidats a l'Assemblea General de la Federació d'Esports de Muntanya i Escalada de la Comunitat Valenciana. De les 87 candidatures presentades entre les distintes circumscripcions i estaments de tota la Comunitat Valenciana, quatre dels seus membres seran de la Valldigna. L’Assemblea es el màxim òrgan decisiu i representatiu del muntanyisme de tot el País València.
El GMValldigna s’ha compromès amb la Federació d'Esports de Muntanya i Escalada de la CV a realitzar dos activitats per a l’any 2011, una d’escalada i l’altra activitat excursionista.

La FEMECV ha aprovat el calendari d’activitats federatives per al 2011, després de concretar-se amb els organitzadors de cada una d’elles en la passada Reunió de Presidents celebrada a Alfondeguilla, entre les quals s'hi troben: cinc campionats d'escalada, sis de cursa per muntanya i una d’orientació; a més de huit activitats excursionistes. Són totes les cites esportives que recorreran tots els racons de la nostra comunitat , que estaran organitzades davall la tutela de la FEMECV, que s’afegiran al Calendari 2011 definitiu.

- Nota de premsa remesa per GMVAlldigna

-

Primer “Rock a la Vall”

Esquerra Republicana i altres entitats organitzen la primera edició del Festival de música en valencià “Rock a la Vall”. La iniciativa vol donar un impuls a la música en valencià a Tavernes i se celebrarà el dissabte, 16 d’octubre a les 23 hores al carrer Mestre Sansaloni (darrere del Col·legi Públic Alfàndech). L’entrada serà gratuïta, i es comptarà amb servei de barres amb begudes a preus populars.
Actuen SAK DE GATS; ORXATA SOUND SYSTEM, i DESGAVELL i segons l’organització es vol conjugar diferents estils musicals, amb una aposta pels grups de la nostra comarca.
El Rock a la Vall, segons l'organització, s’ha gestat com un espai estable de promoció de la música en valencià a Tavernes en un moment de gran emergència de formacions musicals que creen en valencià.
L’agrupació republicana afirma que “volem anar més enllà en aquesta aposta afavorint la creació i dotació de locals d’assaig públics i gratuïts per a que els grups del poble que així ho desitgen puguen deixar fluir tot el seu potencial creatiu” .

- Redacció feta a partir de la nota enviada per ER

-

No hi ha diners per als comerços i sí per fer el "Dia del Toro"

¿Quant costarà als valencians i valencianes l'última ocurrència del nostre Consell del PP, celebrar un conjunt d'actes gratuïts el 22 i 23 d'octubre per celebrar "el Dia del Toro"? La iniciativa la organitza la Conselleria de Governació, i a grans trets, implica fer corregudes i bous, amb altres festejos, de forma gratuïta.

No cal ni di que això costarà els seus diners públics, però Francisco Camps i "tutti quantti" aniran als festejos, que pagarem entre tots els valencians, mentre hi ha molts comerços que tanquen per a sempre per falta de diners i ajudes, que tanquen perquè no troben facilitats amb aquest govern del PP que no fa cap política activa per ajudar a crear treball, ni te cap proposta de model productiu. Només i com a data, són 854 negocis els que han tancat el darrer any a les nostres terres valencianes.

El sindic de Compromís, Enric Morera, ha criticat aquest iniciativa "feta sense motiu i sense pressupost" i per això ha dirigit un conjunt de preguntes parlamentàries dirigides al conseller Serafín Castellano, organitzador del "sarao taurí". Se'n recordeu? Serafin Castellano es el conseller que com a responsable va estar al front en el darrer incendi de Simat, Ontinyent i Agullent i que va dir això i allò que anava a fer. Esperem que ara no s'ho gaste en els bous.

I precisament això es el que li pregunta Enric Morera des de Compromís: arguments per a donar prioritat a la festa del "Toto" i quin és el cost, i de quina partida es trauren els diners perquè això no estava en el pressupost del 2010.

Enric Morera ha dit que "una vegada més el PP de Camps demostra que la seua prioritat son les festes, saraos i celebracions par als amics, organitzats segurament per amics, en un govern que beneficia a uns pocs i no a la societat valenciana" .

- Redacció feta a partir de la nota de premsa remesa per Compromís

-

LA MIRADA DE LA COTORRA: tractat de llum, ombres i rodones

Ens conten que la rodona de "Las Cinco Hermanas" ha estat un perill el passat cap de setmana en no tindre llum. Hi ha hagut algunes frenades perilloses per a la integritat de vehicles i persones, tant a l'intercanviador dels cotxes que van cap a la platja des de Tavernes com els que vénen des de Gandia cap al poble.
Un problema que, segons ens conten, s'haguera pogut resoldre amb una bona visibilitat, però ningú no s'explica i voldria saber de qui és la responsabilitat de que el llum no estiga encés. No sabem si correspon a l'Ajuntament o a carreteres, ni tampoc si és un tema de la crisi i de l'estalvi, però el ben cert és que ho podem pagar ben car, segons ens informen, amb els nostres cotxes.
Seria bò, per la nostra salut i tranquil·litat, que la rodona més important del poble estiguera amb bona llum.
I si damunt algú es preocupa de cuidar, adecentar, ornar tot el lloc i voltants, de manera que es note que és l'entrada cap a una platja important i un poble també important... millor que millor!!!
O no?
-

L'AVE, simplement una mostra més de la marginació que pateix el País Valencià quan a infrastructures

L’AVE ha arribat avui a les nostres terres, i ho fa ¡¡18 anys!!! després d’arribar a altres llocs i territoris de l’Estat. Primer a Zeviya, i després a Valladoliz, que per alguna cosa governaven Gonzalez i Aznar i no cal dir d’on eren.
I damunt, els governs centrals de Madriz han prioritzat l’AVE, el tren d’alta velocitat, per davant de les connexions de rodalia o les línies de mercaderies tan necessàries per l’economia valenciana. Un AVE que, no ho oblidem, impulsat pel PP i pel PSOE, respon a una idea d’Espanya, la seua, central i absoleta, on tot ha de passar primer per Madriz, encara que siga econòmicament insostenible.

Atenció: no és que estem en contra que l’AVE arriba al nostre país, però no podem oblidar-nos del desdoblament de la línia Castelló-Tarragona, o del Corredor Mediterrani, vital per a l’economia valenciana, o del tren Gandia-Dénia-Alacant.

I preguntem si potser haurem d’esperar 18 anys més, encara que aquestes infrastructures siguen molt més importants per als interessos i l'economia dels valencianes que anar a Madriz. I preguntem també si en el moment de recessió de pressupostos públics hi haurà diners per a aquestes infraestructures, les que connecten els valencians amb Europa.

Avui ha estat el primer viatge de l’AVE on han participat el president Camps i el ministre de Foment, José Blanco. I no podem d’estar-nos de recordar que les obres, que compten amb el vistiplau de Francisco Camps, eixe president tan valencià, tenen un impacte ambienta gravíssim, ataquen l’Horta i tot perquè ací, a València, les coses no s’han fet com en Madriz o Barcelona, on el tren s’ha soterrat, com ha recordat avui el portaveu de Compromís, Enric Morera.

En aquest context, Compromís ha defensat que es mantinga la connexió ferroviària amb Madriz mitjançant trens com l’Alaris “també per qüestió de preu, perquè no tot el món pot permetre’s el luxe d’anar a Madrid en l’AVE i cal que es donen oportunitats a tot el món per a viatjar”.
I mentrestant, i mentre tot el mon parlarà el bo i millor de l'AVE, cap ministre del PSOE ni cap conseller del govern de Camps ens explicarà als valencians i les valencianes perquè s’han canviat inversions d'infraestructures valencianes, per què tenim carreteres sense acabar, per què no tenim trens que connecten les nostres comarques, per què paguem l’autopista i un llarg etcètera.

¿Parlar de l’AVE? Tots ja en sabem massa. Ja hi ha mitjans que s’encarreguen de repetir-nos les bondats tots els dies mentre amaguen la realitat de la manca d’infraestructures que pateix el País Valencià.
I ho tornem a dir per si no ha quedat clar: Sí a l’AVE, però un SÍ més gran a la bona connexió amb la frontera francesa, que ens uneix al gran mercat d’Europa, al Corredor Mediterrani, als trens de rodalies Gandia-Alacant o Xàtiva-Alcoi o a una ronda de circumval·lació de Tavernes o un desviament de la autovia que facilite l’entrada a la nostra platja pel nord. I vorem, vorem, quants anys tarden!!

- Fotografia d'Europa Pres.

-

NOU ESCANDOL: Un entramat de 2 anys desmuntat en 7 dies

Fa una setmana va esclatar l’escàndol pel desviament de fons de cooperació a la compra de pisos i baixos i l’aparició d’una xarxa d’ONGD i fundacions que facturaven servicis d’assessorament a empreses de les quals són propietàries els seus patrons. L’aparició a la premsa de les informacions han revelat un complex entramat, segons Levante-EMV, en procés de creixement i de captació de noves organitzacions que ampliaren el negoci.
Les primeres revelacions foren de la SER i implicava la fundació Cyes en la compra de pisos i baixos amb diners de dos projectes de cooperació a Nicaragua. L’escàndol i l’alarma social feia que Rafael Blasco, conseller de Solidaritat i Ciutadania, desmentira la noticia i atacara l’oposició, la Justícia i els periodistes. L’assumpte està ara en mans de la Fiscalia que haurà de decidir si investiga el cas.
Eixe mateix dia que Blasco intentava justificar les informacions sobre la compra de pisos, Levante-EMV publicava que la Conselleria de Solidaritat havia inspirat un entramat de fundacions i ONGD que desviava diners a empreses afins. Arcmed, l’empresa del president de la fundació matriu de l’entramat, havia facturat en el projecte més de 416.000 euros per assessorament.
L’entramat està dirigit, segons el diari, per la Fundación Solidaria Entre Pueblos i els patrons i persones del seu entorn són propietàries d’empreses a les quals Entre Pueblos inclou en els projectes que redacta per a altres ONGD. És a dir, la fundació matriu capta organitzacions a les quals els dóna assessorament, els redacta el projectes i els imputa factures d’empreses afins, quasi sempre d’assessorament o cursos, activitats complicades de quantificar i per les quals cobra preus entre 30.000 i 208.000 euros.
La matriu, diu LEVANTE-EMV, estaria “assessorada” per personal de la Conselleria de Solidaritat i Ciutadania, que recomanaria i en ocasions faria de mediadora perquè ONGD, en molts casos menudes, col·laboraren amb Solidaridad Entre Pueblos. La matriu redactaria els projectes i hi inclouria factures de les seues empreses afins, la majoria d’informàtica i farmacèutiques, per a temes de cooperació.
La xarxa estava en ple procés de creixement i, segons les diferents informacions aparegudes, l’objectiu era aconseguir el major nombre d’organitzacions que optaren a projectes per a poder facturar a les empreses afins.
Les ONGD a les que la Fundación Solidaria Entre Pueblos va assessorar han rebut de la Generalitat per a projectes de cooperació de 5.981.000 euros. Quasi 1’9 milions, com s’ha publicat, era per a treballs de les empreses de l’entramat.
Ahir es produia la renúncia de la Fundació Marcos Senna dels diners rebuts per a un projecte obtingut amb l'ajuda de l'organització. L'ONG del futbolista –que apunta a futur càrrec del PP valencià- deia que el fet no tenia res a vore amb l'assumpte.
Fonts del sector deien ahir que no seria l'última renúncia. De ser així la carrera de l'entramat podria haver tocat a la seua fi, encara que ningú ha assumit cap responsabilitat política per la desviació d'uns diners i una ajuda que ha mai arribarà als que més ho necessiten.

- Informe-resum de la premsa diària. Fotografia: El conseller Blasco (L'informatiu)

-

TEMA GENERAL: La trama Gürtel va saquejar Canal 9 durant la visita del Papa

L’informe de la Inspecció General de l’Estat conclou que hi va haver massives irregularitats en la concessió de 14,7 milions d’euros. L'informe confeccionat a petició del jutge Antonio Pedreira, que investiga el cas Gürtel, ha sigut escandalós. En la documentació que li va exigir Pedreira a Canal 9 s'han detectat irregularitats massives en els diferents contractes. Pedro Garcia, director general de RTVV en 2009 es va negar a ensenyar els expedients a l’oposició i va ser només per petició judicial que va accedir. Això sí, als pocs dies va abandonar el càrrec “per motius personals”.
La visita del Papa, en nomes dos dies i pel que fa als contractes que depenien de Canal 9, va suposar una despesa de 14,7 milions d'euros en conceptes relacionats amb la cobertura de l'esdeveniment. Dels diners, un milió va anar a contractes menors i clarament trossejats de manera irregular, segons el demolidor informe, i els altres 13 milions es van fraccionar en 11 contractes dels quals el més important és precisament el que s’emportà Teconsa, una constructora que no tenia experiència en sonorització i que va subcontractar amb altres empreses. La firma amb el pas del temps es va demostrar que pertanyia a la xarxa de la trama Gürtel.
La investigació ha detectat que Francisco Correa es va endur en comissions presumptament corruptes almenys un milió d'euros per la mediació davant el Govern valencià a favor de Teconsa.
L’informe demostra que la majoria de contractes atorgats per Pedor Garcia es van fer amb trampes. No va haver concursos, es van incomplir de forma “generalitzada” els principis de publicitat y concurrència en les adjudicacions, els contractes es donaren de forma “aleatòria i subjectiva”, evitant la “transparència”, es fraccionaren les quantitat per a burlar la llei, no es va justificar de cap manera la “urgència” ni tampoc es van argumentar els motius. Tot tipus d’irregularitat que posen en una situació judicial molt complicada a l’ex director de RTVV.

Compromís i EU exigeixen les compareixences del Síndic de Comptes i Pedro García
El grup parlamentari de Compromís va exigir ahir les compareixences del Síndic de Comptes i Pedro García perquè expliquen davant les Corts Valencianes els contractes de l'ens públic relacionats amb la visita del Papa.
El portaveu de Compromís, Enric Morera, considera que el nou informe "ha deixat en ridícul al màxim òrgan de fiscalització dels comptes públics valencianes", que "no s'ha volgut assabentar durant tot aquest procés i ha servit com a justificació, sempre que el president Camps ha volgut, davant la societat valenciana".
Per a Morera s'estan confonent "massa espais en l'Administració valenciana" i per això exigeix que el Síndic "es pronuncie d'una vegada i deixe de ser el protector d'una Administració que sens dubte ha afavorit sense vergonya algunes empreses gestionades per corruptes i subornadores com les que dirigia Correa en la trama "Gürtel".
Morera afirma que el Síndic de Comptes "ha d'actuar perquè s'han saquejat les arques públiques, sense respectar la llei, davant els seus propis nassos" i si no pensa defensar els interessos dels ciutadans, li demana que presente la seua dimissió demà mateix i que salve la seua honra a temps".
La diputada autonòmica d'Esquerra Unida Marga Sanz va assenyalar en un altre comunicat que l’informe judicial "confirma les irregularitats en l'adjudicació de la cobertura de la visita papal".
Per això, exigeix que la comissió de RTVV en Els Corts sol·licite la compareixença de l'ex director de l'ens públic Pedro García, a qui Sanz atribueix la "responsabilitat directa de les actuacions i que no va ser capaç de donar explicacions quan estava en el càrrec".

- Resum. Fotografia: Jonsons i Jaraba, màxim dirigents de Canal 9 (L'informatiu)

-

La primera missa de don Pepe

La primera missa de don Pepe, nou rector de sant Pere, va seguir els plans previstos: bancs reservats per a les autoritats i gent de fora, molts sacerdots per oficiar la missa, la presència del bisbe nascut a Tavernes i que ho és d'Eivissa i l'arquebisbe Osoro. En fi, no va estar present, disculpat per malaltia don Ricardo, i molta gent, ja que contant la gent de fora sols estaven plens els bancs, les cadires blanques del voltant estaven buides.
Cal ressenyar que si que estava convidat l'anterior rector, Josep Escrivà, però sembla ser que no va voler assistir - i era una decisió personal- perquè com ha dit es coneix i sabia que si parlava es podia penedir de les paraules que podria dir davant d'aquestes excel.lents persones.
A l'acte es van reconéixer els mèrits del sagristà Vicent, cinquanta anys a la parròquia de Sant Pere, i va donar també les gràcies a l'anterior rector, en Josep Escriva, i ací si que l'església va retronar amb un llarg aplaudiment, com ens en les darreres misses del seu comiat. Tots es van poder adonar per la força dels aplaudiments qui era i com queia l'anterior rector a la parròquia.

Tot siga dit, a l'endemà, 11 d'octubre, el nou rector don Pepe, el sagristà i una bona cristiana anaven a dedicar el matí a la visita de malalts. Una bona forma d'entrar. Té feina i esperem que l’intente fer tota almenys com el nostre anterior rector, i si damunt és en valencià, segur que Déu li ho agrairà. I el poble també, com haurà ja pogut ben bé observar el nou rector de sant Pere.
Per últim dir que la boda del dia 10 l'havia celebrat en Josep i que va tindre una darrera sorpresa més quan li van cantar albades el dia anterior, després de la missa de les set i mitja, segons ens han contat.
Per cert, ens digueren que les albades foren en valencià, la llengua del poble. Esperem que siga també la del Senyor.
-

Erre que erre amb el PAI !!!

El demoledor informe sobre els PAIs de Tavernes que va donar a conéixer La Cotorra i que podeu consultar en

http://consultas.cma.gva.es/areas/medio_natural/evaluacion_ambiental/eae/documentos/00000121_DR.pdf

va meréixer com sabeu l’atenció del diari LEVANTE-EMV, que va posar els punts damunt les is del tema en:

http://www.levante-emv.com/comarcas/2010/10/08/consell-rechaza-macro-pai-bancaja-tavernes-considerarlo-insostenible/745803.html

Davant tant gran gosadia i que representava ni més ni menys que tombar-li la pareadeta dels PAIs al nostre govern municipal del PP, el seu representant màxim, el nostre alcalde, manifestava l’endemà al diari allò de “Tavernes no se rinde”, una frase que ens portava a allò de “el alcázar no se rinde”, famosa en els temps obscurs de la nostra història. Ho podeu llegir en:

http://www.levante-emv.com/comarcas/2010/10/09/tavernes-rebela-informe-consell-rechaza-macro-pai/746100.html

Diu l’alcalde que l’ajuntament no va a rendir-se. Bé, suposem que millor caldrà llegir el PP en comptes de l’ajuntament ¿o potser també cal afegir-hi PSOE?, els dos partits que es manifestaren a favor en la campanya electoral. A l’ajuntament hi ha altres dos partits –Bloc i EU- i aquests, com el nostre alcalde, també estan erre que erre però amb un no rotund al PAI.
I mentre la Generalitat diu que “nones” al PAI perquè està en zona inundable, Manolo Vidal dóna la culpa de la inundabilitat de la zona costera a que “no se han hecho las infraestructuras que esperamos desde hace años”. La Cotorra li dona la raó a l'alcalde: no s’ha fet res.
Però aclarim: No s’ha fet res de res del que, en setembre del 1996 i després que el Vaca inundara mig Tavernes, va prometre en baixar de l’helicòpter Eduardo Zaplana en nom de la Generalitat del PP del govern d’Aznar d’Espanya, també del PP.

Aquell setembre del 1996, Zaplana ens va prometre obres per permeabilitzar l’autopista i la via del tren, per canalitzar el Vaca... i no s’ha fet res. I nosaltres preguntaríem si el govern municipal del nostre ajuntament ha posat molt d’interés en reclamar “erre que erre” tots els anys eixes obres. I el PP governa des del 1995 Tavernes.

I ens confirma, erre que erre pel PAI, que des de la recepció de l’informe - que per cert el PP no va donar a conéixer ni a l’oposició - els tècnics municipals estan treballant en un altre informe per donar complida resposta als tècnics de la Generalitat.
¿Vol dir això més esforços dels tècnics municipals tirats al fem? I com no més diners?. I mira que costa ben poc fer cas, i creure els informes tècnics. I més quan eixos informes tècnics venen de la Generalitat, on se suposa que els tècnics són els més preparats en urbanisme.
Però no: ací cal seguir els informes dels tècnics si són favorables a allò que ens interessa. Per tant, si els tècnics diuen que una subvenció no està ben justificada, que l’entitat la torne a l’ajuntament perquè ho diuen els tècnics.
Però si els tècnics diuen que quan li demanes diners a una empresa el fa un préstec i no el fa cap avanç de diners, ens podem gastar 6000 euros i demanar un informe extern que contradiga els dels tècnics de casa.
I ara, quan la Generalitat ens fa un informe que no ens agrada.... li anem a debatre a la mateixa Generalitat fins l’Estratègia Territorial de tota la "Comunitat", actualment en fase de discussió.
Així, erre que erre, mentre puja l’atur, augmenten els ERES i el poble s’empobreix cada dia un poc més.

-

L'Ajunt de la Bota: Les cançons del poble

Hem assistit a la Casa de la Cultura a la presentació del CD del grup de música popular de Tavernes “L’Ajunt de la Bóta”. Valia la pena anir-hi només per vore les fotografies d’època projectades que et situaven als anys en que foren elaborades les cançons, i si a això li sumem que les escoltarem cantades per L’Ajunt de la Bota la vetlada ens va resultar curta i molt emotiva.
La primera fotografía era un carro dels anys cinquanta, ple de gent cantant i mentre sentíem “Pepe Tono”, “La Barraca”, “Els Ous de Pasqua”, “Mareta, mareta”, “Els Rebutjats”, “Els Panxuts”…

I era una Casa de la Cultura gairebé plena, i molts dels assistents amb vora setanta anys per recordar-les i cantar-les. I també eren joves a la sala, i els néts d'alguns components, una generació que no podia deixar de cantar el treball tan ben realitzat per l'equip de L’Ajunt de la Bota.

Fenomenal el treball fet pels “veterans” Vicent Grau i Pep Ortiz, junt a Ximo Cafarena així com les veus , magistrals inclús en els gestos, de Marisol, Amparo Vercher i Reme Gandia (Fotografia 1).
I perquè la gent rebera una bona información Vicent Grau “Pacum” ens anava explicant com recolliren les cançons, inclús ens va dir que algunes de les persones que les havien dictades eren a la sala. I el record emocionat a Miguel Angel, Juanjo el Mejicano i Vicent Fenollosa, rector que fou de Tavernes, i tots tres cantants durant temps del grup i que ja no són entre nosaltres.
La sala plena, pero de segur que si se n’hagueren assabentat, hauria estat molt més plena.El nostre folklor no es pot perdre i tenint persones com les que hi havia damunt l’escenari, que fan tant per la nostra música, és difícil. Són cançons que les coneixem, que ara són nostres, de Tavernes gràcies a aquest, d’una musicalitat i d'una excel·lència que ja la voldrien alguns altres pobles que presumeixen tant .
I al final, els components actuals feren pujar a l’escenari als components antics, alguns d’aquells 21 que des de 1969 han format part del grup i que per una o altra causa, avui dia no canten: Toni el Patet, Miquel Joan, Víctor Peris, Pep Montoya, Maria Encarna Gimeno (Fotografia 2)… per tal de cantar tots plegats, i com acomiadament, la cançó que li dóna el nom al grup: “L’Ajunt de la Bota”.
Ja sabeu que hi ha un CD enregistrat d’aquestes cançons. Només un consell: no se’l perdeu, compreu-lo, escolteu-lo i canteu-lo. Cançons del poble i per al poble, com solia dir-se en aquells anys 70, quant va nàixer el grup.
Enhorabona a tots els que, d’una forma o altra, al llarg de vora 30 anys, han mantés la flama del grup.

L'atur a la Valldigna el passat setembre

Una observació prèvia: si els ajuntaments, en concret els equips de govern, presenten les dades quan van bé i diuen que es un èxit de la seua política municipal (mireu els programes electorals), també els governs municipals haurien de respondre quan les dades són negatives.

A setembre hem vist que s'ha controlat l'atur a Benifairó i Simat, molt lleugeramnet ha abaixat el nombre d’turats: Benifairó en 4 persones i Simat en 2. Pel contrari a Barx ha augmentat en 4 persones i a Tavernes han estat en 136, essent un dels pobles de la Safor-Valldigna que més han augmentat relativament.

A Tavernes hem passar de 1.673 aturats a agost a 1.809 a setembre, i l'atur femení amb 77 és qui més ho ha notat, encara que en general als tres pobles ha augmentat. A Tavernes el masculí puja en 59 homes mes.

Per sectors d'activitat dir que ha abaixat el nombre d'aturats en agricultura i ha augmentat en indústria, construcció i molt - 99 persones- el sectorserveis. La indústria pràcticament estabilitzada: hi ha 219 aturats, tres més que a agost. Quasi tots els aturats i aturades estan en el tram de 20 a 39 anys.
Preparant les notes, llegim a la premsa que Taverball presentarà un ERE. Més problemes.
A Benifarió ha abaixat 4 persones i queda en 115. En Simat també 2 aturats menys i queden en 247. I com hem dit Barx augmenta en 4 persones i el setembre acaben amb 80 persones sense treball.
L'atur de les dones ha augmentat en general. Potser la collita faça moure els magatzem a partir d'octubre i obtinguem millors resultats. Recordem que l'atur agrícola ha abaixat, esperem que siga reflex de la campanya de la collita de la taronja. Serveis si que és un problema ja que no assolirà bons resultats fins a desembre. Un problema general que es mereix una atenció concreta als nostre municipis.

-

INFORME: Nou escàndol a les Corts: La informació de les ONGD desapareix del web de la conselleria de Blasco després de l’escàndol dels pisos.

El directori d’organitzacions, els projectes i les estadístiques ja no apareixen quan fa dos dies, abans que es revelara la compra de pisos, es podia consultar tot. Això passa després que El País revelara que una fundació havia destinat 1,6 milions d’euros de diners per al Tercer Món a la compra de pisos y baixos en lloc de ha projectes de cooperación, un fet que ha fet trontollar la cartera dirigida per Rafael Blasco.
Ahir, sense cap explicació, el directori d’organitzacions, projectes i estadístiques de subvencions va desaparèixer del web de la Conselleria de Solidaritat i Ciutadania. Eixa informació va ser “esborrada” justament ahir, car dimecres es podia consultar sense cap problema i es podia veure totes les partides que van anar a les fundacions pertanyents al suposat entramat: Fundación Solidaria Entre Pueblos, Fudersa, Ceiba, Esperanza Sin Fronteras, ASA de África i Asamanu.
La desaparició de les dades complica la informació per al ciutadà, en un moment en que els diferents escàndols que han esclatat al voltat de la conselleria posen en solfa el repartiment dels diners per al Tercer Món.
En les informacions es revelava com les fundacions relacionades amb Solidaritat Entre Pueblos han rebut de la conselleria de Blasco més de 4 milions d’euros per a projectes de cooperació, només en 2009 i 2010. Crida l’atenció, que cap de les sis ONGD havia rebut un sol euro fins a 2008. Rafael Blasco va arribar a Solidaritat i Ciutadania en 2007.
A més, Fudersa, dirigida per Rafael Barrera Cuquerella, ja va rebre subvencions de la Conselleria de Sanitat en 2006, justament quan Blasco dirigia esta cartera.

Blasco rebutja que Compromís consulte avui els expedients de les ONGD
El diputat de Compromís Josep Maria Pañella va sol·licitar, per la via oficial, visitar la seu de la Conselleria de Solidaritat i Ciutadana per a comprovar els expedients relacionats amb les ONG de Nicaragua a les quals, presumptament, no els ha arribat tota la part de la subvenció que el govern valencià els havia destinat i que eixos diners que manquen, s’han destinat a comprar immobles.
El conseller Blasco, en la sessió de control al president de la Generalitat d’ahir, va convidar al diputat de Compromís Josep Maria Pañella, ha visitar les instal•lacions i revisar els expedients. Pañella va fer la petició oficial i li ha comunicat telefònicament al conseller que, de poder ser, els parlamentaris de Compromís anirien hui divendres a la conselleria, opció rebutjada per Blasco.

El portaveu del PSPV a Les Corts, Ángel Luna, va dir ahir de matí que s’havien esborrat arxius de la conselleria, segons li va informar un funcionari de la pròpia institució dirigida per Rafael Blasco. Tal volta, esta informació revelada per la premsa podria ser part d’eixos documents “esborrats”.
La diputada socialista Clara Tirado ha presentat un escrit en les Corts en què sol·licita al conseller de Solidaritat i Ciutadania la còpia completa de cadascun dels expedients de concessions de subvencions atorgades a la Fundació Cultural i d'Estudis Socials (Fundació Cyes), des de la seua constitució, incloent les corresponents justificacions de realització dels projectes per les quals han estat concedides.

- De la premsa d'avui. Fotografia: El conseller Blasco i el president del TSJ, de la Rua.

-

Els PAI de Tavernes són inviables. El govern del PP ha perdut sis anys per buscar nous recursos que millorara la desfeta economia local

Després d'anunciar ací l'existència d'un informe on la Generalitat venia a dir que no era viable modificar el PGOU de Tavernes i que eixe informe el govern del PP local no l'havia donat a conéixer ni tan sols als grups i partits de l'oposició que havien al·legat en contra del PAI -i suposadament, el PP local el coneixeria - avui el diari LEVANTE-EMV obsequia als seus lectors amb una datallada explicació de perquè els PAIs Bancaixa i Massalari són inviables i donant tot tipus d'arguments i consideracions legals.
Podeu llegir la part més significativa en l'edició digital del diari :

http://www.levante-emv.com/comarcas/2010/10/08/consell-rechaza-macro-pai-bancaja-tavernes-considerarlo-insostenible/745803.html


L'informe del diari ve firmat pel seu delegat S. Sapena i és un model de concreció, claredat i de dir les coses pel seu nom. L'informe de la Generalitat coincideix amb els arguments dels dos partits "menuts" de l'oposició, Bloc i EU, que sempre han estat en contra precisament per les raons que apunta la Generalitat: no estar conclós el PGOU, no fer falta terreny per urbanitzar a Tavernes, inundabilitat, Llei de Costes i no ser sostenible, entre altres.
Cal també recordar que el PP de Tavernes ha estat el gran impulsor i defensor d'aquesta macro-destrossa del litoral de la Valldigna, amb el recolzament a partir de les eleccions municipals del 2007 del PSOE, que es va apuntar al carro amb un PAI "a la vallera", amb algunes matisacions respecte al PP però PAI al cap i a la fi.

I com deiem en el nostre enllaç on anunciàvem en primicia l'existència de l'informe:

http://lacotorradelavall.blogspot.com/2010/10/la-cotorra-dona-coneixer-un-important.html

s'han perdut molts anys, s'han posat molts mitjans humans i tècnics municipals, s'han gastat per tant diners al servei d'un projecte que es veia inviable i més encara després de la crisi dels darrers anys.
I l'economia i serveis de Tavernes cada dia pitjor i sense nous llocs de treball.

-

El peruano-castellà Vargas LLosa Premi Nobel de Literatura

No anem a dir res de la seua producció literària, però si cal recordar que el senyor Vargas Llosa no s'ha amagat mai que com a bon conservador que recolza el PP està en contra de les llengües maternes diferents del castellà. Així, és un dels promotors i primer firmant del manifest en favor del castellà front a la resta de llengües peninsulars. Mireu també quin "sant" i cia firmen al seu costat.
Una simple cerca en Sant Google de "Manifiesto por la lengua común" us posarà en antecedents, pros i contres, a favor i en contra.

Si no voleu fer massa faena, ací teniu un enllaç amb el text que va ser recollint amb aplaudiments i gran entusiasme per totes les associacions contraries als drets lingüístics dels territoris peninsulars diferents de Castella.

http://www.elpais.com/articulo/espana/Manifiesto/lengua/comun/elpepuesp/20080623elpepunac_29/Tes
Simplement, cal donar a cadascú el que li pertoca.

El PP rebutja la proposta de Compromís perquè els llibres en primària i ESO siguen gratuïts. Compromís reclama la gratuïtat del menjador i transport.

El PP de les Corts Valencianes ha rebutjat en el ple d'avui dijous una proposició no de llei del Grup Compromís on es reclamava que, de manera immediata i urgent, el Consell adoptés mesures per garantir la gratuïtat total dels llibres de text a tota la població escolar que cursa els estudis obligatoris en centres mantinguts amb fons públics.
També ha proposat Compromís que el Consell incloga en cada un de l'exercicis pressupostaris, començant per 2011, les partides necessàries per garantir la gratuïtat total i ha recordat que ara mateix no existeix un programa de gratuïtat sinó un simple programa d'ajuts.
Compromis ha recordat que les Corts Valencianes van aprovar per unanimitat el 1987 la gratuïtat dels llibres de text i ha sol·licitat que el "bono llibre" siga "de veritat i que els alumnes tinguen els llibres de forma gratuïta", perquè els llibres "valen més del doble que la quantitat que dóna el bono llibre". També ha plantejat la mateixa mesura per a menjadors i transport escolar.
Compromis entén que aquesta mesura serveix per "afavorir la igualtat d'oportunitats", mentre que el PP pensa només en un sistema educatiu "d'elits, més que un d'iguals" i ha recordat que la Constitució Espanyola, al seu article 27.4, estableix que l'ensenyament bàsic és obligatori i gratuït.

Les propostes han estat rebutjades per la majoria del PP.

-

L'Ajunt de la Bota presenda divendres a la Casa de la Cultura a les 8 de la vesprada el darrer CD amb cançons populars de la Valldigna

Era l’estiu del 1969 quan un grup d’amics i amigues de Tavernes es reunia per a cantar, amb guitarres i altres instruments musicals, amb l’únic propòsit de divertir-se. Era el mateix any en què l’home xafava la lluna, Salomé entonava el Vivo cantando i Fraga advertia que la universitat s’estava omplint d’anarquistes i de gent subversiva. Aquell grup prengué el nom de l’Ajunt de la Bóta, títol d’una cançó entonada antigament a Tavernes, amb una lletra que recorda anècdotes dels anys 50, quan la gent anava en carro, per una calçada plena de pols, camí de la mar, a passar-hi el cap de setmana.
L’Ajunt de la Bóta no ha parat mai de reestructurar-se segons les situacions personals i de treball dels diferents components i el seu estil ha evolucionat al ritme dels canvis socials i polítics de la societat. En total, vint-i-una persones li han dedicat temps, treball i, sobretot, una gran il·lusió.
En la primera etapa de la història de l’Ajunt de la Bóta el repertori estava format per cançons de folk nord-americà, cançons de protesta, dels Beatles, espirituals negres i melodies tradicionals de diversos països, cançons reivindicatives, tonades de rerefons social o negres espirituals, traduïdes al català.
En una segona etapa el grup es va interessar pel folklore i la llengua autòctons i, amb el casset i micròfon en la mà, va recopilar cançons valencianes, especialment de Tavernes, to­nades que antigament es cantaven en l’horta, en els magatzems de taronja, en les festes, etc., i que solen ser quasi sempre sarsueles de l’època amb lletres de certa picardia adaptades per gent del poble.
La cançó d’Els Ous de Pasqua, per exemple, ens conta les aventures d’una parelleta que es van posar a festejar a Pasqua i el xicot, seguint els costums del moment, havia de dur per a berenar els ous i la sobrassada. En la d’Els rebutjats, típica cançó de quadrilla, els homes portaven les cistelles plenes d’ous i faves per a berenar i les garrafes plenes per a poder traguejar i brindar. La temàtica de La tia Juliana versa sobre l’enfrontament entre dues bandes de música a Tavernes, la del Rabo i la del Tapó. Segons la lletra de la cançó, la tia Juliana, com era de la banda anomenada del Tapó, li va tallar el rabet al seu gat i després se’n va penedir. La de la Font Menor, amb la música de la sarsuela «La del Soto del Parral», està arreplegada a Simat de la Valldigna i exposa la satisfacció del poble pel motor de reg que ha instal·lat l’Ajuntament.
Aquest recull de cançons ha estat gravat pels actuals components, Josep Ortiz, Reme Gandia, Marisol Grau, Empar Vercher, Ximo Caffarena i Vicent Grau. Han col·laborat Quim Sanz i Ferran Enguix com a instrumentistes.
El treball va dedicat a totes les persones que els han transmés les melodies, als amics i amigues que han format part de l’Ajunt de la Bóta, i, molt especialment, a aquells que ja no estan entre nosaltres: Juanjo Muñoz, Vicent Fenollosa i Miguel Ángel Talens. I és clar, a les famílies, per tota la paciència que han tingut.

-