L'hivern
se'ns ha presentat de sobte, i com no coneixíem els darrers anys: pluja, fred i neu en llocs muntanyencs. Hem entrat dins del cicle hivernal, i en aquesta estació cal esperar eixa classe d'oratge, fins que arribarem al 20 de març quan la natura comença a desperear-se i inicia el seu lleu despertar.
Sant
Antoni, que se celebra el dia 17 d'aquest gener, té com a símbol
principal en les celebracions valencianes el foc, sempre purificador,
però ara en ple mes de gener i enmig de les borrasques que ens van arribant una darrere l'altra, igual pensem en una bona estona al calor de l'estufa de gas perquè encendre una bona foguera a casa, es difícil perquè les xemeneies d'abans quasi han desaparegut.
Sant Antoni (també dit de les Barbes Blanques en alguns llocs) forma part del patrimoni cultural dels valencians,on ha esdevingut el sant patró dels animals domèstics. Hi ha el costum antiquíssim, també a Tavernes, de col·locar un taulell amb la figura del sant als estables i corrals de les cases perquè els beneïsca i protegesca. Encara hi ha cases de llaurador antigues on aquesta presència del sant es palesa amb aquest taulell, on es representa el sant, amb les llargues i blanques barbes, acompanyat per un porquet i envoltat pels animals domèstics i tot l'aviram.
I
a l'espera de poder festejar el sant podem
recordar-lo amb la lectura d'uns goigs molt especials. Tots els anys el
professor i escriptor d'Otos, Joan Olivares, i des de fa ja 30 anys, escriu uns gojos al sant, tot al voltant dels esdeveniments de
l'any que hem acabat i que cal llegir.
I per la nostra banda, res més. Visca Sant Antoni del Porquet!
Goigs a Sant Antoni 2026
Lloat siau sant
Antoni,
patró de gossos i gats,
consol de los desvalguts
i guia dels ermitans.
Un any més, com és costum,
passats Reixos i Cap d’Any,
componem la vostra festa
amb focs i solemnitats.
Segurament ja sabeu
que d’uns anys arrere ençà,
les cases que estaven buides
s’han omplit de nou veïnat:
La casa del tio Coleto
i la del tio Roman,
la d’Elvireta i Dionissio
i una altra un poc més avall.
Quan sentim l’algaravia
dels xiquets enjogassats,
se mos ompli el cor de joia
i de bells records el cap.
Ha faltat la tia Carmen,
la de Salvador Tomàs,
la darrera que quedava
d’aquelles dones d’abans,
que amb una mà t’escuraven,
mentre feien la bugâ,
i amb l’atra t’omplien l’olla
mentre aüixaven el gat.
En el carrer dels Gitanos,
la rodeta va rodant,
però quan mirem lo món
tremolem amb gran fredat.
No hem resolt cap dels tuactes
que teníem l’any passat:
Los joves no troben casa,
lo ranxo més i més car.
El desastre d’Ucraïna,
que en un punt polia Trump,
com el rosari’ l’Aurora
té la pinta d’acabar.
Quant a la Guerra de Gaza,
los rumors mos fan pensar
que només s’acabarà
quan lo riu arribe al mar.
Els europeus, que semblàvem
els adalils del trellat,
mos hem tornat corderets
d’un pastor desficaciat.
Deveu saber, sant Antoni,
que el Mazón ha claudicat,
lo que no ha amollat encara
és on s’havia encauat.
I amb els wassaps de Feijó,
ha quedat ben demostrat
que només quan s’enganyava
deia alguna veritat.
L’han mudat per un xicon,
alcalde de Finestrat,
que té una gràcia molt dolça
i és que parla valencià.
Això sí: quan els afers
són del règim casolà,
para assuntos importantes
té l’anglés i el castellà.
Donem gràcies que al CECOPI,
un gavardí molt templat
mos va salvar d’una alerta
amb pudor de català,
per si cap incaut, llegint-la,
es quedava engarrotat
pronunciant accents oberts
com magranes en Nadal.
Quant al Nobel de la Pau,
que tant somiava Trump,
a la senyora Corina
finalment li’l van donar.
I, amb brot d’olivera en bec,
la coloma parrupà:
benvinguda sia la guerra
si és vinguda en so de pau.
Malgrat les ensabonades,
lo president s’ha tufat:
Tindràs lo premi, Corina,
però el govern, no el tindràs.
Tot això i moltes més coses
que fan xorra d’explicar:
El grapat de socialistes,
predicadors de bondats,
que així que ningú els mirava,
ficaven la mà en el... sac.
Un fiscal que condemnaren
diu que per haver piulat...
Potser vós, car sant Antoni,
que ho mireu tot des de dalt,
sabríeu si va ser ell
o algun atre espavilat.
La de la llengua caldosa
de tanta fruita menjar,
encara habita aquell àtic
del nóvio gentil i honrat.
Hi ha gent de toga i punyeta
que imputen sense descans:
El que pueda hasser que haga,
diu que els va dir Pàdel-Man.
Fa temps que ha canviat la moda:
ja no ven lo català,
ara el boc expiatori
són los pobres immigrants.
Los mateixos que s’ocupen
de cuidar vells i malalts
p’a que mosatros puguem
fer les coses importants.
No parlem ja de fanàtics,
que d’estos sempre n’hi ha,
sinó de gent de bon cor,
ni de dretes, ni esquerrans,
que pel matí van a missa
i al fútbol per la vesprâ,
que s’estimen la família
i practiquen la bondat,
però escampen amb deliri
infàmies com campanars
que escolten als internets
dels voltors ultramuntans.
Què vos sembla sant Antoni
si la vespra de Nadal
del pesebre desocupen
a Maria los romans?
Beneïts siau, fills meus,
amics, cosins i cunyats.
Esta no me l’esperava,
bon bolet m’heu arreat.
No fa tants anys que los iaios
s’hagueren d’arromangar
p’a guanyar-se les garrofes
a l’altra vora del mar...
Lo Senyor sempre mos diu
que tot lo món som germans,
i que el que roba és un lladre,
tant si es d’ací com d’allà.
Roben los rics i los pobres,
roben los reis i los bancs
i hem sentit que hi ha qui roba
els diners de la riuâ.
Les mentires van que volen,
pel tic-toc i pel wassap,
i mas que semble mentira,
al cel també han arribat.
Ara els estem fent un màster
als àngels, sants i beats
d’això de la Intel·ligència
per si algú els vol enganyar.
Compteu que ací al paradís,
les regles no s’han canviat:
A la bona gent, coquetes,
i flames als deshonrats.
Que passeu molt bones festes,
vullgueu-vos com a germans...
Nadeu i guardeu la roba
per lo que puga passar.
patró de gossos i gats,
consol de los desvalguts
i guia dels ermitans.
Un any més, com és costum,
passats Reixos i Cap d’Any,
componem la vostra festa
amb focs i solemnitats.
Segurament ja sabeu
que d’uns anys arrere ençà,
les cases que estaven buides
s’han omplit de nou veïnat:
La casa del tio Coleto
i la del tio Roman,
la d’Elvireta i Dionissio
i una altra un poc més avall.
Quan sentim l’algaravia
dels xiquets enjogassats,
se mos ompli el cor de joia
i de bells records el cap.
Ha faltat la tia Carmen,
la de Salvador Tomàs,
la darrera que quedava
d’aquelles dones d’abans,
que amb una mà t’escuraven,
mentre feien la bugâ,
i amb l’atra t’omplien l’olla
mentre aüixaven el gat.
En el carrer dels Gitanos,
la rodeta va rodant,
però quan mirem lo món
tremolem amb gran fredat.
No hem resolt cap dels tuactes
que teníem l’any passat:
Los joves no troben casa,
lo ranxo més i més car.
El desastre d’Ucraïna,
que en un punt polia Trump,
com el rosari’ l’Aurora
té la pinta d’acabar.
Quant a la Guerra de Gaza,
los rumors mos fan pensar
que només s’acabarà
quan lo riu arribe al mar.
Els europeus, que semblàvem
els adalils del trellat,
mos hem tornat corderets
d’un pastor desficaciat.
Deveu saber, sant Antoni,
que el Mazón ha claudicat,
lo que no ha amollat encara
és on s’havia encauat.
I amb els wassaps de Feijó,
ha quedat ben demostrat
que només quan s’enganyava
deia alguna veritat.
L’han mudat per un xicon,
alcalde de Finestrat,
que té una gràcia molt dolça
i és que parla valencià.
Això sí: quan els afers
són del règim casolà,
para assuntos importantes
té l’anglés i el castellà.
Donem gràcies que al CECOPI,
un gavardí molt templat
mos va salvar d’una alerta
amb pudor de català,
per si cap incaut, llegint-la,
es quedava engarrotat
pronunciant accents oberts
com magranes en Nadal.
Quant al Nobel de la Pau,
que tant somiava Trump,
a la senyora Corina
finalment li’l van donar.
I, amb brot d’olivera en bec,
la coloma parrupà:
benvinguda sia la guerra
si és vinguda en so de pau.
Malgrat les ensabonades,
lo president s’ha tufat:
Tindràs lo premi, Corina,
però el govern, no el tindràs.
Tot això i moltes més coses
que fan xorra d’explicar:
El grapat de socialistes,
predicadors de bondats,
que així que ningú els mirava,
ficaven la mà en el... sac.
Un fiscal que condemnaren
diu que per haver piulat...
Potser vós, car sant Antoni,
que ho mireu tot des de dalt,
sabríeu si va ser ell
o algun atre espavilat.
La de la llengua caldosa
de tanta fruita menjar,
encara habita aquell àtic
del nóvio gentil i honrat.
Hi ha gent de toga i punyeta
que imputen sense descans:
El que pueda hasser que haga,
diu que els va dir Pàdel-Man.
Fa temps que ha canviat la moda:
ja no ven lo català,
ara el boc expiatori
són los pobres immigrants.
Los mateixos que s’ocupen
de cuidar vells i malalts
p’a que mosatros puguem
fer les coses importants.
No parlem ja de fanàtics,
que d’estos sempre n’hi ha,
sinó de gent de bon cor,
ni de dretes, ni esquerrans,
que pel matí van a missa
i al fútbol per la vesprâ,
que s’estimen la família
i practiquen la bondat,
però escampen amb deliri
infàmies com campanars
que escolten als internets
dels voltors ultramuntans.
Què vos sembla sant Antoni
si la vespra de Nadal
del pesebre desocupen
a Maria los romans?
Beneïts siau, fills meus,
amics, cosins i cunyats.
Esta no me l’esperava,
bon bolet m’heu arreat.
No fa tants anys que los iaios
s’hagueren d’arromangar
p’a guanyar-se les garrofes
a l’altra vora del mar...
Lo Senyor sempre mos diu
que tot lo món som germans,
i que el que roba és un lladre,
tant si es d’ací com d’allà.
Roben los rics i los pobres,
roben los reis i los bancs
i hem sentit que hi ha qui roba
els diners de la riuâ.
Les mentires van que volen,
pel tic-toc i pel wassap,
i mas que semble mentira,
al cel també han arribat.
Ara els estem fent un màster
als àngels, sants i beats
d’això de la Intel·ligència
per si algú els vol enganyar.
Compteu que ací al paradís,
les regles no s’han canviat:
A la bona gent, coquetes,
i flames als deshonrats.
Que passeu molt bones festes,
vullgueu-vos com a germans...
Nadeu i guardeu la roba
per lo que puga passar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada