L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR: 1.372
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES: 36.314

dimarts, 27 de gener del 2026

L'extinta fundació del monestir de Santa Maria de Simat, com a fons en el judici pel cas Taula

 

El monestir de Santa Maria de Valldigna ha estat d'actualitat amb el judici de la “Operació Taula” perquè, segons els informes de la Guàrdia Civil, el principi de les activitats de la trama corrupta estaria en la Fundació Jaume II el Just. 
 
Recordant antecedents, cal dir que la investigació de la Unitat Central Operativa (UCO) va assenyalar en el seu moment que, en el cas de la Fundació Jaume II el Just, l'inici de les activitats de la trama coincideix amb l'arribada de Vicente Burgos, del PP, amic personal de Camps, a la gerència de la Fundació. La fundació tenia com a objectiu recuperar el patrimoni artístic i cultural valencià, a més de  potenciar el monestir que en l'Estatut és citat com a centre espiritual dels valencians. Però tot apunta a que en les actuacions va tindre poc d'espiritual i si molt de material.
 
Quan l'any 2001 la Generalitat decideix recuperar el claustret del palau de l’abat, que estava al Canto del Pico de Torrelodones, de propietat privada, amb una compra de un milió d'euros feta a través de la Fundació Jaume II, quan Camps era el president de la Generalitat i Esteban González Pons el conseller de Cultura.
 
 
 
 
El 2006, l'aleshores conseller de Cultura, Alejandro Font de Mora, afirmava en roda de premsa que el trasllat i el muntatge del claustre valdria 400.000 euros, però el valor final facturat la Fundació Jaume II el Just va ser de 1.004.612,17 euros.

El misteri de la diferència entre la primera xifra i el milió d'euros que finalment va costar el claustret del palau de l’abat del monestir consta en els documents del sumari del cas Taula. Les diligències policials assenyalen que Marcos Benavent, que treballava a la Fundació Jaume II el Just, es va relacionar amb empreses que foren després adjudicatàries en l'àmbit de la Fundació i hauria rebut contraprestacions econòmiques, com va declarar, entorn del dos o el tres per cent de l'import d'adjudicació.
 
"No solament podria haver-se vist perjudicada l'Administració per l'adjudicació fraudulenta de contractes, sinó que podria haver existit una operativa de desviament de fons públics de la Fundació articulada a través de l'emissió de facturació falsa a terceres societats", explica la Policia.
 
 
 

El judici ahir

Vicente Burgos, gerent que va ser de la "Fundació Jaume II el Just" va comparéixer ahir en judici  i s'enfronta a una petició de la Fiscalia Anticorrupció de cinc anys de presó per un presumpte delicte continuat de malversació.  Burgos és acusat de contractar Benavent, el ‘ionqui dels diners’, en la Fundació Jaume II el Just, però ha apuntat al conseller de Cultura d'aleshores, Esteban Gonzàlez Pons, qui va firmar el contracte. Esteban González Pons és eurodiputat del PP i membre de la direcció d’Alberto Núñez Feijóo.

L'acusat es va qualificar ahir com a “gerent sense atribucions” i Benavent va ser contractat  per la Conselleria de González Pons, segons afirmava l’acusat, i va cobrar de la Fundació Jaume II el Just un total de 164.676 euros, segons Fiscalia Anticorrupció. El càrrec de Marcos Benavent era de director d’actes institucionals de la fundació.

Ahir va assenyalar que tornar a Valldigna el claustre alt del Palau de l’Abat que estava a Madrid era un objectiu prioritari del Consell de Francisco Camps, que volia convertir el monestir en centre espiritual per als valencians. 

Marcos Benavent no disposava de taula ni cadira en la fundació. Al respecte Vicente Burgos havia afirmat en la fase d’instrucció del cas Taula que  Benavent no anava a treballar a la fundació i només el va acompanyar en els viatges a Torrelodones  per tramitar l’expedient de la llicència de desmuntatge i trasllat del claustret. 

L’acusat va respondre a les preguntes del fiscal i advocats i al final de la declaració, va assenyalar que se l'acusava d'instigador en el cobrament de mossegades però que no apareixia en cap declaració o gravació i tot el que es deia d'ell, era per mitja de terceres persones. 

Recordem que la instrucció del cas Taula va començar fa més d’una dècada i ara s'està celebrant el judici.