El monestir de Santa Maria de Valldigna ha estat d'actualitat
amb el judici de la “Operació Taula” perquè, segons els informes de la Guàrdia Civil, el
principi de les activitats de la trama corrupta estaria en la Fundació Jaume II
el Just.
Recordant antecedents, cal dir que la investigació de la Unitat Central Operativa (UCO) va assenyalar en el seu moment que, en el cas de la Fundació Jaume II el Just, l'inici de les
activitats de la trama coincideix amb l'arribada de Vicente Burgos, del PP, amic
personal de Camps, a la gerència de la Fundació. La fundació tenia com a objectiu recuperar el patrimoni artístic i cultural
valencià, a més de potenciar el monestir que en l'Estatut és citat com
a centre espiritual dels valencians. Però tot apunta a que en les actuacions va tindre poc d'espiritual i si molt de material.
Quan l'any 2001 la Generalitat decideix recuperar el claustret
del palau de l’abat, que estava al Canto del Pico de Torrelodones, de
propietat privada, amb una compra de un milió d'euros feta a través de
la Fundació Jaume II, quan Camps era el president de la Generalitat i Esteban
González Pons el conseller de Cultura.
El 2006, l'aleshores conseller de Cultura, Alejandro Font de
Mora, afirmava en roda de premsa que el trasllat i el muntatge del
claustre valdria 400.000 euros, però el valor final facturat a la Fundació Jaume II el Just va ser de 1.004.612,17 euros.
El misteri de la diferència entre la primera xifra i el
milió d'euros que finalment va costar el claustret del palau de l’abat del monestir consta en els documents del sumari del cas Taula. Les diligències policials assenyalen que Marcos Benavent, que
treballava a la Fundació Jaume II el Just, es va relacionar amb empreses que foren després adjudicatàries en l'àmbit
de la Fundació i hauria rebut contraprestacions econòmiques, com va declarar, entorn del dos o el tres per cent de l'import d'adjudicació.
"No solament podria haver-se vist
perjudicada l'Administració per l'adjudicació fraudulenta de contractes, sinó
que podria haver existit una operativa de desviament de fons públics de la
Fundació articulada a través de l'emissió de facturació falsa a terceres
societats", explica la Policia.
Vicente Burgos, gerent que va ser de la "Fundació Jaume II el Just" va comparéixer ahir en judici i s'enfronta a una petició de la Fiscalia Anticorrupció de cinc anys de presó per un presumpte
delicte continuat de malversació. Burgos és acusat de contractar Benavent, el ‘ionqui dels diners’, en la
Fundació Jaume II el Just, però ha apuntat al conseller de Cultura d'aleshores, Esteban Gonzàlez Pons, qui va firmar el contracte. Esteban González Pons és eurodiputat del PP i
membre de la direcció d’Alberto Núñez Feijóo.
L'acusat es va qualificar ahir com a “gerent sense atribucions” i Benavent va ser contractat per la Conselleria de González Pons, segons afirmava l’acusat, i va cobrar de la Fundació Jaume II el Just un total de 164.676 euros,
segons Fiscalia Anticorrupció. El càrrec de Marcos Benavent era de director d’actes
institucionals de la fundació.
Ahir va assenyalar que tornar a Valldigna el claustre alt del Palau de l’Abat que estava a Madrid era un objectiu prioritari del Consell de Francisco Camps, que volia convertir el monestir en centre
espiritual per als valencians.
Marcos
Benavent no disposava de taula ni cadira en la fundació. Al respecte Vicente Burgos havia afirmat en la fase d’instrucció del cas Taula
que Benavent no anava a treballar a la fundació i només el va acompanyar en els viatges a Torrelodones per tramitar l’expedient de la llicència de desmuntatge i trasllat del claustret.
L’acusat va respondre a les preguntes del fiscal i advocats i al final de la declaració, va assenyalar que se l'acusava d'instigador en el cobrament de mossegades però que no apareixia en
cap declaració o gravació i tot el que es deia d'ell, era per mitja de terceres persones.
Recordem que la instrucció del cas Taula va començar fa més d’una
dècada i ara s'està celebrant el judici.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada