Cal tindre en compte que el valencià ha sigut «vehicle d’innovacions importants i pot continuar sent-ho si ens ho proposem»: el primer llibre literari imprés a la península Ibèrica veié la llum a València i en valencià (1474); la Bíblia en valencià de Bonifaci Ferrer, germà de sant Vicent Ferrer, va ser la primera traducció de les Sagrades Escriptures a una llengua romànica (1477/1478); el Liber Elegantiarum del valencià Joan Esteve fou el primer diccionari d’una llengua romànica (1489), un repertori de paraules i frases en valencià i llatí, i Rasós de Trobar del català Ramon Vidal de Besalú va ser la primera gramàtica d’un idioma romànic, en el segle XIII.
El valencià és nostre i dels nous valencianoparlants, és universal perquè també enriqueix altres llengües i comunitats i aporta una particular visió del món, i és un dret i una mostra de respecte.
Basat en el "Decàleg de valors del valencià" de Jordi Cassany-Bates, doctor en lingüística romànica, professor de llengua i literatura valenciana, secretari de Taula de Filologia Valenciana i membre del Cercle Isabel de Villena.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada