El PP demana recuperar l'escut de la Corona d'Aragó, que hi havia al molló, actualment al Museu de Cullera

 

El PP ha presentat una moció per a debatre al ple del dilluns on demana al govern municipal que "inicie les accions necessàries per a fer una efectiva recuperació de l’escut de la Corona d'Aragó que estava ubicat al molló", actualment en el museu de Cullera.

El PP demana que es reunesquen ambdós consistoris perquè retorne l’escut al molló, i aclarir com va arribar l'escut al museu de Cullera, considerant que això pot permetre investigar, i fins i tot saber, on pot estar la imatge de Santa Maria de Valldigna que segons diu el text "va ser espoliada a la vegada que l’escut de la Corona d’Aragó".

El molló, bastit en el 1301 per manament del rei Jaume II el Just, separava els termes de Cullera i Valldigna, i ací cal recordar que, en aquell temps, no existien els actuals termes municipals del territori anomenat històricament Valldigna. 

 

El molló, com era normal en l'època, es bastiria damunt la línia que separaria els dos territoris, Valldigna i Cullera. Amb això, una meitat del molló cauria en terme de Cullera i es la part on es va col·locar l'escut de la Corona d'Aragó, o siga l'escut que donava testimoni que Cullera era vila reial, mentre a la meitat de Valldigna hi havia uns figura que representava Santa Maria de Valldigna, a la devoció de la qual es va fundar el monestir, i símbol del territori abacial. 

 

Una imatge dels anys 1990 del "Molló" encara amb la imatge de la Mare de Déu de Valldigna

El text de la moció del PP considera que els dos elements són de Tavernes i així demana una comissió de seguiment, amb presència d'un membre del PP valler amb la finalitat de fer efectiva "la recuperació d’estos dos elements patrimonials per part de Tavernes de la Valldigna".

I més endavant ho torna a reiterar: "Tavernes ha de recuperar estos dos elements que formen part del seu patrimoni i la seua història. És de justícia que Tavernes torne a tindre allò que li pertany i que se li va ser llevat amb circumstàncies molt estranyes".

¿Ens trobem davant d'una disputa per la propietat de l'escut? Al respecte caldrà l'esperar a allò que puguen dir els historiadors i els pergamins de l'arxiu de la Corona d'Aragó d'amollonament dels termes, perquè amb els temps i al llarg de la història els límits precisos poden haver canviat uns metres.

 

Després del robatori de la imatge de Santa Maria de Valldigna - al voltant del 1990- i potser per això el consistori cullerà (cullerot seria un nom satíric dels pobles veïns) prengué la decisió de retirar l'escut del lloc original i dur-lo al museu per tal evitar el seu robatori i també paralitzar la seua degradació en un molló pràcticament abandonat. 

 

Potser siga la imatge més antiga del Molló: anys 1950 al llibre "Historia de Tabernes de Valldigna" de V. Gascón

 

Unes brevíssimes notes històriques

 

Quan Jaume II el Just va donar l'actual Valldigna a l'orde del Cister, va sorgir la necessitat de delimitar amb fites els límits de la donació. Calia un amollonament, i el rei va encomanar a Bernat de Clapers, batlle de Na Blanca, la reina, perquè acudira personalment a Valldigna i reconeguera els termes per tal de posar els mollons divisoris i que no sorgiren disputes entre el monestir i les localitats veïnals. Una vegada reconegut el territori, el 16 de març del 1300 el rei encomana a Bernat de Clapers i a Pere Fores anar-hi i posar els mollons, acció de la qual informa l'escriptura pública del notari Bernat Escrivà, a finals del mateix mes.

 

La delimitació no va agradar a alguns habitants dels llogarets veïns i, alguns mollons els enderrocaren. Els habitants de Cullera també expressaren la seua disconformitat amb la delimitació i protestaren al rei, cosa que no va valdre de molt perquè el monarca Jaume II el Just, després d'una visita als termes de Cullera i del monestir, va decidir en arribar a València fixar una nova línia divisòria dels termes, però no variava massa de l'anterior. 

 

Cal esmentar que en el mateix document, el rei Jaume II el Just atorgava al Reial Monestir de Santa Maria de Valldigna la jurisdicció de cinc milles mar endins ("... haec autem limitatio se extendat pro quinque milia intrus mare" (Arxiu de la Corona d'Aragó), un privilegi que mai cap senyor havia tingut i que determinaria l'escut de l'abadia de Valldigna i després seria repetit en els escuts de les poblacions en forma de torre damunt de les ones.