És el nostre 15é aniversari. Qui ho havia de dir aquell 12 de juny del 2008 que arribaríem a tants anys!! Són més de 17.800 articles i un total de lectures que supera en escreix els 6 milions, de manera voluntària, sense cap compensació econòmica - ni la volem- i de vegades amb algun disgust, fins i tot de qui menys t'ho podies pensar.
Són 15 anys de treball i igual és el moment de plantejar-s'ho: es tanca una legislatura amb les eleccions generals i igual és hora de tancar nosaltres també. De tota manera, sempre agraïts per la vostra fidelitat en llegir-nos tots els dies. Gràcies amics i amigues.
Volem explicar-vos el perquè del nom, l’origen i perquè el triarem, el perquè de “La Cotorra de la Vall”, un nom que vam copiar de “La Cotorra del Mercat”, una antiga columna periodística d'un diari valencià on, en clau d’humor i ironia, informava sobre fets i esdeveniments concrets de València ciutat.
Vam voler fer un homenatge a aquella columna periodística, copiar aquella condició de contar fets, però de Tavernes i també des de l’humor, seríem crítics des de l’enginy i així foren les primeres notícies i els primers mesos. Encara es poden llegir. Però a poc a poc aquella idea que podia entroncar en l’humor valencià més faller va anar deixant pas a la realitat del dia a dia,i als nous models d’informació que iniciaven les xarxes.
No es pot oblidar que nasquérem en un temps (2008) on no hi havia premsa digital i la poca que començava estava, com nosaltres, en bolquers. No existien les xarxes socials i internet començava a desenvolupar-se. Res d’aquells temps guarda relació amb el que ara s’ha convertit la xarxa.
Fórem, en cert aspecte, uns precursors en usar les xarxes en un món on tot girava al voltant de Canal9 dominat i regit pel PP, i els diaris LP i Levante-EMV. Vaja en un temps aquells com per... nugar-se les espardenyes, com diguem a Tavernes, per les circumstàncies: Majoria absoluta del PP a la Generalitat, a Tavernes i nosaltres, un simple bloc d’anar per casa, fent informació local i damunt en valencià. ¡Quasi res, per aquell temps!
I sincerament molestàvem. No érem un mitjà del grat de la dreta local, no acostumada a crítiques i que es contaren les coses des d'una altra visió política. De fet mai ho hem estat del seu grat. Un blog valencianista, arrimat ideològicament al valencianisme polític... i parlant i donant a conéixer coses del poble, no els agradava. Però vam pensar que per a parlar de Madrid i de la dreta local i/o valenciana, ja estaven els altres.
Hem escrit i escrivim sobre política, esports, costums i tradicions, música.... però com que escrivíem de política havíem de deixar clar on estàvem, el nostres posicionament, com fan tants i tants diaris escrits i digitals. El lector té dret a llegir distints punts de vista, a comparar-les i a deduir les pròpies conclusions. Que agrade o no el que diguem, això són figues d'un altre paner.
I una línia roja mai no hem traspassat: mai no hem mesclat ni hem parat atenció a temes o qüestions personals, professionals o privats de regidors. I no ha estat per falta d’informació, però això ho hem deixat per a altres. Ací sempre hem fet una crítica política -errada o encertada- de l'actuació com a representant polític i, per tant pública, d’algun regidor i candidat, segons allò que ha dit en premsa o en els plens de l’Ajuntament.
Sempre hem procurat oferir una informació de Tavernes que, pot haver agradat o no pel nostre posicionament, però rigorosa i contrastada, sobre tot quan a dades i xifres, i hem procurat atendre camps des de l'esport fins a la ciència, la cultura o la política, tot allò que pensàvem podien interessar als lectors i lectores. I això potser ha fet que, mentre tant i tants mitjans digitals locals han desaparegut, nosaltres continuem ací però... com la cançó, tot ha de tindre la seua fi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada