L’ajuntament de Tavernes té un conveni prou bàsic segons la legalitat i, a banda, des d’anteriors
corporacions hi ha vigent una especie de pacte no supervisat per la Delegació de Govern que contemplava un conjunt de millores,
entre les quals estaven el complementar les percepcions quan s’està de baixa.
Com tot el món sap, quan un treballador falta al treball o esta de baixa se li descompta una sèrie de diners, que varien en percentatge segons el temps de la baixa. Doncs bé, aquest pacte, no conveni, contemplava que l’Ajuntament “bonificava a los funcionarios en caso de baja” como diu Las Provincias, de manera que pràcticament venien a cobrar el mateix en temps de baixa que treballant.
El regidor de personal ha volgut des del primer moment que les condicions laborals continuen beneficioses per als treballadors municipals, però que estiguen regulades en un conveni com cal, aprovat en mesa de negociació, passat pel plenari i aprovat en plenari i supervisat per la Delegació de Govern.
El regidor de personal va proposar un nou pacte on es va mostrar partidari a mantindré els beneficis anteriors però amb la condició que, per a cobrar les “bonificaciones en caso de baja” el percentatge d’absentisme no fora major del 12% en la Policia Local, el 9% en personal laboral i el 6% en funcionaris.S'atenia en eixe percentatge a les característiques particulars de cada cos a l'hora del treball (treball de carrer, exterior, etc)
Les primeres negociacions fracassaren: CCOO, el sindicat majoritari, va votar en contra d'eixe primer pacte que proposava el regidor i també ho feren els sindicats SPPLB i CSIF , representants majorment de la Policia Local.
El regidor vist que no s’havia avançat res, ho tenia ben fàcil: aplicar la llei, la mateixa que s’aplica a qualsevol treballador en les baixes. Això implicava una situació desfavorable als funcionaris sobre tot quan a la percepció per període d’absències laborals.
El regidor de personal va decidir continuant aplicar el pacte anterior encara que la cosa és clara: no hi ha pacte aprovat, s’aplica la llei. Però dicta una resolució on manté les condicions de benefici al funcionariat, però potser com es va dir en el plenari, el govern municipal ja està cansat de que els sindicats de la Policia Local judicialitzen totes les resolucions, i com diu Las Provincias “en el epígrafe quinto de ese pacto, el ejecutivo, de Compromís, indicaba que esas ayudas se paralizarían si se presentara un recurso contra esa resolución” del regidor.
Normal i lògic. El regidor de personal ofereix un pacte transitori amb beneficis mentre s’arribe a un acord sobre un nou conveni i diu que si alguns sindicats els recorren, el pacte queda paralitzat i per tant, a aplicar la llei. I aplicar la llei vol dir no rebre cap “bonificación en caso de baja”. Però eixa resolució, eixe pacte oferit pel regidor fora del conveni, a pesar que els beneficia, SPPLB i CSIF la recórren.
El regidor de personal vol que tot el que siga possible passe a estar fixat en conveni, no en pactes a banda, i per tant calia reconsiderar postures. Cita a través dels delegats de nou als sindicats, i només CCOO, que és el majoritari en el funcionariat, acudeix a negociar. El regidor acorda amb CCOO i mentre dure les negociacions un nou pacte. O siga el pacte que s'ha recorregut no té vigència. Ara val el pacte acceptat pel govern municipal i per CCOO, únic sindicat que va acudir a les negociacions.
Les negociacions van va establir un calendari amb intervenció de tots els partits, però en la primera reunió, amb tots els grups polític, es va decidir que fora el govern municipal qui negocie i informe a la resta de grups els avanços. Hi ha negociacions totes les setmanes.
De la voluntat negociadors de Compromís i de CCOO naixen els primers acords que s'han de incloure en el conveni. Tot seguit la regidoria de personal va convocar la Mesa de Negociació perquè tots, inclosos els partits, se n’assabentaren. I en el passat plenari, ja es va aprovar dos punts que passen al conveni: afegir l'ajuda als funcionaris que tenen fills en diversitat funcional i crear una comissió per a gestionar el 50% de les productivitats. I les negociacions continuen totes les setmanes entre el govern municipal i CCOO.
Com es pot comprovar aquesta narració dels fets és molt diferent a la que avui publica Las Provincias. Suposem que el regidor de personal els haurà explicat de pe a pa el mateix o paregut el que nosaltres publiquem. Un altre tema és voler-ho publicar.
El PSOE contra CCOO
I ho tornem a repetir: trist i lamentable el paper del PSOE, que té la informació de primera mà, com es deia en el plenari i ho remarcava el regidor d’EU, però sabent com sap i havent estat govern la passada legislatura i conèixer aquests temes, el portaveu Víctor Borrás assegurava que “Jordi Juan y Benavent han optado por la fuerza y la imposición». Ja explicarà a que va a les comissions informatives.
Com tot el món sap, quan un treballador falta al treball o esta de baixa se li descompta una sèrie de diners, que varien en percentatge segons el temps de la baixa. Doncs bé, aquest pacte, no conveni, contemplava que l’Ajuntament “bonificava a los funcionarios en caso de baja” como diu Las Provincias, de manera que pràcticament venien a cobrar el mateix en temps de baixa que treballant.
El regidor de personal ha volgut des del primer moment que les condicions laborals continuen beneficioses per als treballadors municipals, però que estiguen regulades en un conveni com cal, aprovat en mesa de negociació, passat pel plenari i aprovat en plenari i supervisat per la Delegació de Govern.
El regidor de personal va proposar un nou pacte on es va mostrar partidari a mantindré els beneficis anteriors però amb la condició que, per a cobrar les “bonificaciones en caso de baja” el percentatge d’absentisme no fora major del 12% en la Policia Local, el 9% en personal laboral i el 6% en funcionaris.S'atenia en eixe percentatge a les característiques particulars de cada cos a l'hora del treball (treball de carrer, exterior, etc)
Les primeres negociacions fracassaren: CCOO, el sindicat majoritari, va votar en contra d'eixe primer pacte que proposava el regidor i també ho feren els sindicats SPPLB i CSIF , representants majorment de la Policia Local.
El regidor vist que no s’havia avançat res, ho tenia ben fàcil: aplicar la llei, la mateixa que s’aplica a qualsevol treballador en les baixes. Això implicava una situació desfavorable als funcionaris sobre tot quan a la percepció per període d’absències laborals.
El regidor de personal va decidir continuant aplicar el pacte anterior encara que la cosa és clara: no hi ha pacte aprovat, s’aplica la llei. Però dicta una resolució on manté les condicions de benefici al funcionariat, però potser com es va dir en el plenari, el govern municipal ja està cansat de que els sindicats de la Policia Local judicialitzen totes les resolucions, i com diu Las Provincias “en el epígrafe quinto de ese pacto, el ejecutivo, de Compromís, indicaba que esas ayudas se paralizarían si se presentara un recurso contra esa resolución” del regidor.
Normal i lògic. El regidor de personal ofereix un pacte transitori amb beneficis mentre s’arribe a un acord sobre un nou conveni i diu que si alguns sindicats els recorren, el pacte queda paralitzat i per tant, a aplicar la llei. I aplicar la llei vol dir no rebre cap “bonificación en caso de baja”. Però eixa resolució, eixe pacte oferit pel regidor fora del conveni, a pesar que els beneficia, SPPLB i CSIF la recórren.
El regidor de personal vol que tot el que siga possible passe a estar fixat en conveni, no en pactes a banda, i per tant calia reconsiderar postures. Cita a través dels delegats de nou als sindicats, i només CCOO, que és el majoritari en el funcionariat, acudeix a negociar. El regidor acorda amb CCOO i mentre dure les negociacions un nou pacte. O siga el pacte que s'ha recorregut no té vigència. Ara val el pacte acceptat pel govern municipal i per CCOO, únic sindicat que va acudir a les negociacions.
Les negociacions van va establir un calendari amb intervenció de tots els partits, però en la primera reunió, amb tots els grups polític, es va decidir que fora el govern municipal qui negocie i informe a la resta de grups els avanços. Hi ha negociacions totes les setmanes.
De la voluntat negociadors de Compromís i de CCOO naixen els primers acords que s'han de incloure en el conveni. Tot seguit la regidoria de personal va convocar la Mesa de Negociació perquè tots, inclosos els partits, se n’assabentaren. I en el passat plenari, ja es va aprovar dos punts que passen al conveni: afegir l'ajuda als funcionaris que tenen fills en diversitat funcional i crear una comissió per a gestionar el 50% de les productivitats. I les negociacions continuen totes les setmanes entre el govern municipal i CCOO.
Com es pot comprovar aquesta narració dels fets és molt diferent a la que avui publica Las Provincias. Suposem que el regidor de personal els haurà explicat de pe a pa el mateix o paregut el que nosaltres publiquem. Un altre tema és voler-ho publicar.
El PSOE contra CCOO
I ho tornem a repetir: trist i lamentable el paper del PSOE, que té la informació de primera mà, com es deia en el plenari i ho remarcava el regidor d’EU, però sabent com sap i havent estat govern la passada legislatura i conèixer aquests temes, el portaveu Víctor Borrás assegurava que “Jordi Juan y Benavent han optado por la fuerza y la imposición». Ja explicarà a que va a les comissions informatives.
Ara, ací el regidor del PSOE sense nomenar-lo fa un atac a CCOO, sindicat majoritari entre el funcionariat. Les paraules de Víctor Borras impliquen que hauria quedat sotmès a les imposicions de Compromís, i per tant no estaria defensant els interessos dels funcionaris que representa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada