Els informes sobre la situació de la llengua avaluen la salut als territoris on es parla, serveix per conèixer els punts forts i els febles del seu ús.
Les dades del 2016 referides al País Valencià palesen una situació ben coneguda: els darrers anys es manté el panorama “precari” de la ràdio en valencià, arran del tancament de les emissores de RTVV, l’any 2013, mentre només hi ha oferta de televisió en algunes emissores i televisions locals i comarcals.
Malgrat això, en el terreny polític, el fet que el PP ja no governe facilita aplicar polítiques favorables a l’ús de la llengua, però els efectes no es fan encara.
L'entitat Acció Cultural ha concretat les xifres: les capacitats d’entendre i parlar valencià experimentaren entre 1995 i 2005 decreixements de més de 10 punts, amb un mínim històric en el 2010. La comprensió de la llengua pròpia va disminuir en 19 punts entre 1995 i 2010, doncs mentre en el 1995 responia afirmativament el 93,4 % de la població, en el 2005 l’entenia només el 78,2 % i en 2010 el 74,4 %.
L’ús de llengua ha estat major: de -15,2 puntos en passar del 69,5 % (1995) al 57,6 % (2005) i al mínim del 54,3 % en el 2010. Tanmateix, no hem d’oblidar que la comprensió ha disminuït vint punts en poc més de dues dècades. Va tocar fons en el 2011, en el punt més alt dels atacs del PP a l’ús de la llengua, però hi ha una lleu millora els darrers anys.
Les dades del 2016 referides al País Valencià palesen una situació ben coneguda: els darrers anys es manté el panorama “precari” de la ràdio en valencià, arran del tancament de les emissores de RTVV, l’any 2013, mentre només hi ha oferta de televisió en algunes emissores i televisions locals i comarcals.
Malgrat això, en el terreny polític, el fet que el PP ja no governe facilita aplicar polítiques favorables a l’ús de la llengua, però els efectes no es fan encara.
L'entitat Acció Cultural ha concretat les xifres: les capacitats d’entendre i parlar valencià experimentaren entre 1995 i 2005 decreixements de més de 10 punts, amb un mínim històric en el 2010. La comprensió de la llengua pròpia va disminuir en 19 punts entre 1995 i 2010, doncs mentre en el 1995 responia afirmativament el 93,4 % de la població, en el 2005 l’entenia només el 78,2 % i en 2010 el 74,4 %.
L’ús de llengua ha estat major: de -15,2 puntos en passar del 69,5 % (1995) al 57,6 % (2005) i al mínim del 54,3 % en el 2010. Tanmateix, no hem d’oblidar que la comprensió ha disminuït vint punts en poc més de dues dècades. Va tocar fons en el 2011, en el punt més alt dels atacs del PP a l’ús de la llengua, però hi ha una lleu millora els darrers anys.
Acció Cultural del País Valencià no fa un diagnòstic bo per a la llengua a l’àmbit públic i afirma que no es pot avançar si no hi ha mesures correctores. El seu estudi , dirigit pel professor Miquel Àngel Pradilla, alerta del descens del percentatge d’ús social del valencià, un endarreriment que culpa als 20 anys de polítiques en contra dels governs del PP.
Acció Cultural reconeix que a partir del 2015 hi ha un punt d’inflexió i s’han frenat els indicadors de caiguda d’entendre i parlar en valencià i ens trobem en un factor positiu que les habilitats lectoescriptores són més altes que mai. L’informe afirma que el valencià es refugia en la llar, els amics i les tendes tradicions i perd presència en l’àmbit públic, en el carrer i en les grans superfícies.
L’estudi conclou que hi ha una subordinació lingüística que penalitza la nostra llengua i on s’indica que les persones, les empreses, les famílies i les institucions han de donar-li un impuls social perquè l’estat millore.
I parlant d’institucions, i açò és cosa nostra, hi ha un detall que tampoc ajuda massa a la seua consideració social: que el president de la Generalitat, Sr. Ximo Puig, de Morella i de parla valenciana, use pràcticament sempre el castellà en les declaracions als mitjans de comunicació i televisions li fa poc favor a l’ús social de la llengua. Ben al contrari del que fan els polítics catalans o illencs, que usen sempre la pròpia llengua. Si ens llig o algú li ho pot dir, potser calga recordar-li que a les televisions hi ha allò que es diu traducció de les paraules amb subtítols.
Acció Cultural entén que com a mesures urgents cal recuperar la ràdio i televisió valenciana, la competència lingüística en la nova llei de la funció pública que garantesca els drets lingüístics, també en l’àmbit de la justícia, i programes de valencianització en grans superfícies i banca, tant en l’atenció com en la cartellera, entre altres mesures.
Acció Cultural reconeix que a partir del 2015 hi ha un punt d’inflexió i s’han frenat els indicadors de caiguda d’entendre i parlar en valencià i ens trobem en un factor positiu que les habilitats lectoescriptores són més altes que mai. L’informe afirma que el valencià es refugia en la llar, els amics i les tendes tradicions i perd presència en l’àmbit públic, en el carrer i en les grans superfícies.
L’estudi conclou que hi ha una subordinació lingüística que penalitza la nostra llengua i on s’indica que les persones, les empreses, les famílies i les institucions han de donar-li un impuls social perquè l’estat millore.
I parlant d’institucions, i açò és cosa nostra, hi ha un detall que tampoc ajuda massa a la seua consideració social: que el president de la Generalitat, Sr. Ximo Puig, de Morella i de parla valenciana, use pràcticament sempre el castellà en les declaracions als mitjans de comunicació i televisions li fa poc favor a l’ús social de la llengua. Ben al contrari del que fan els polítics catalans o illencs, que usen sempre la pròpia llengua. Si ens llig o algú li ho pot dir, potser calga recordar-li que a les televisions hi ha allò que es diu traducció de les paraules amb subtítols.
Acció Cultural entén que com a mesures urgents cal recuperar la ràdio i televisió valenciana, la competència lingüística en la nova llei de la funció pública que garantesca els drets lingüístics, també en l’àmbit de la justícia, i programes de valencianització en grans superfícies i banca, tant en l’atenció com en la cartellera, entre altres mesures.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada