Goigs a Sant Antoni 2017

 

-Lloat siau, sant Antoni,

per més que passen los anys,

no hi ha festa com la vostra,

ni com vós cap altre sant

que escolte los nostres precs

i mos puga consellar.

Vos ho agraïm de bestreta,

i ací teniu el d’enguany:

que al molt dilecte sant Pere,

digueu de la nostra part

si no podia mostrar-se

un pessic més mesurat

en lo negoci de pluges

i oratges en general.

Segur que esteu al corrent

que en este any que ha passat,

tot han sigut destarifos,

disgusts i calamitats.

Ni en hivern ni en primavera

no ha fet una arruixâ,

tal ha sigut la sequera,

que per haver de regar

mandarines i taronges,

caquiers i melonar,

hem hagut de captar aigua

en un poble del veïnat.

I si penseu, sant Antoni,

que no mos podem queixar

perquè a final de carrera

la campanya s’ha salvat,

és que encara no sabeu

de la missa la mitat:

s’ha perdut mitja collita

per la cosa del tamany,

i entre plagues i granissols,

l’altra mitja s’ha malvat.

Al capdavall, sant Antoni,

el llaurador ha quedat,

amb la mà dreta darrere

i l’esquerreta davant.

I lo que és pitjor encara,

hem perdut la dignitat:

amprar-los aigua als de Bèlgida!

Si els vells alçaren el cap...

Per si no n’hi havia prou,

en desembre ben entrat,

no sabem al bon sant Pere

quina mosca li ha picat,

però fóra mosca o puça,

s’ha quedat ben descansat,

i ha amollat en quatre dies

la que havia estalviat.

Adéu màrgens i camins,

quines solsides tan grans,

si ara volem arreglar-les,

mos haurem d’empenyorar.

Feien fredat, aquells xorros,

els barrancs tots desbocats...

si  la presa de Bellús,

mos arriba a rebentar

el campanar de Senyera

se’l troben enmig del mar.

La llàstima, sant Antoni,

i això ho dic per a acabar,

és no tindre canal 9

informant del temporal,

perquè les teles d’Espanya,

si no és cosa del robar,

de los pobres valencianos

més aïna fan poc cas:

“Hay  temporal en Levante,

un par de muertos i tal...”

Jordi, Victòria, Fortea...

com vos trobem a faltar!

I puix que ha eixit a conversa,

ens permetem demanar

si per un casual sabíeu

lo de la tele com va,

que ja són tres anys complits

i no els sentim alenar.

¿Podríeu, vós, sant Antoni,

ja posats a demanar,

havent marmolat sant Pere,

amb Nostre Senyor parlar,

a vore si ho endreçava

barata un bon berenar?

-Ni sant Pere, ni sant Jaume,

ni la cort celestial,

canviaran, fills meus, l’oratge

si no feu la vostra part.

Que la pluja no sap ploure,

a ningú no ha d’estranyar,

ja fa molt de temps que ho deia

amb versos bells el cantant.

I si fa uns anys que trobeu

el tuacte escarotat,

és per tot eixe ceodós

que no pareu d’amollar

amb tant de cotxe i d’avió,

i d’aires condicionats.

Quant a la televisió,

a gosades vectigal,

tant de fer-se avant i arrere,

esta gent em fa pensar

que potser no hi deu haver

                               més solució que resar.

Els goigs a Sant Antoni és una composició poètica que segueix l'esquema dels tradicionals "goigs/gojos" valencians: lloar les virtuts o els fets miraculosos d'un sant.

 
El professor i escriptor Joan Olivares fa anys que tots els anys ens obsequia amb una composició dedicada a Sant Antoni on fa un repàs del que ha estat l'actualitat política, cultural, de l'oratges, sucessos, vivencial... de l'any anterior. Aquests son els goigs del 2017.