El llibre de Vicent Baydal "Els valencians, des de quan són valencians" es va presentar ahir

Vicent Baydal en el transcurs de la conferència

Interessant. Molt interessant, instructiva i didàctica, a més de servir per trencar molts tòpics sobre els valencians va ser la conferencia que Vicent Baydal, investigador i doctor en historia medieval, va impartir ahir a la Casa de la Cultura al voltant de la presentació del seu llibre “Els valencians, des de quan són valencians”.

L’acte va ser presentat per la cronista oficial de Tavernes, Encara Sansaloni, que va parlar de l’ampla i dilatada experiència investigadora de l’autor a pesar de la seua joventut, i remarcant que era un treball que havia suscitat molt d’interés, com sol passar en tot allò que gire al voltant de la identitats dels valencians.

Vicent Baydal al respecte va indicar ja al principi que cal fugir dels posicionaments polítics en aquest debat identitari, per anar a la veritat científica fruit de les investigacions i va començar ja del principi remarcant un fet indubtable des del punt de vista de la història i dels fets històrics: la identitat valenciana és molt més anterior que l’existència d’una identitat col·lectiva espanyola, i va rebutjar asseveracions tan poc certes com que Espanya ja existia en temps dels romans.

Portada del llibre

Així mentre serà a partir del segle XIV quan els valencians, amb la consolidació dels furs de València per a tot el territori de l’antic regne prenen consciencia de la seua pròpia identitat , la identitat espanyola no començarà a aparèixer fins al segle XVI, després de la unió dinàstica de les Corones d’Aragó i Castella, i dos segles posterior a la valenciana.

L’autor va recordar igual el procés de substitució que patim els valencians de la pròpia identitat i del sentiment nacional valencià per l’espanyol amb el Decret de Nova Planta, després que Felip Vé guanyara la denominada Guerra de Successió i eliminara les estructures polítiques i administratives de l’antic Regne de València, quan deixem d’existir com a nacionalitat diferenciada i passem a ser un territori governat des de fora, mentre el sentiment d’espanyolitat  s’esté en el segle XVIII amb el centralisme (Madrid i només Madrid) de la dinastia borbònica.

Encarna Sansaloni va presentar el llibre

 Un procés de pèrdua d’identitat que s’incrementa en el segle XIX afavorit també per una distribució del territori en províncies, i que només veu una recuperació amb moviments culturals com la Renaixença, però caldrà esperar als darrers 40 anys quan hi ha una recuperació no completa amb l’Estatut i el recobrament de la Generalitat.

La conferència, com el lector pot comprovar, va girar al voltant de qüestions tan bàsiques i tan desconegudes pel gran públic i pels mateixos valencians com des de quan som valencians, quan comencen a ser espanyols o si hi ha realment una nació valenciana, temes que per a l’autor li han representat un treball d’investigació de 5 anys on ha desempolsat documents en arxius de Barcelona, Saragossa i València fins ara inèdits que recolzen i reafermen la tesis del llibre en el sentit que la identitat valenciana queda ja establida en el 1330, sobre tot quan la pugna des de 1238 entre el Fur d’Aragó o el Fur de la ciutat de València establit per Jaume I queda solucionat a favor del segon, que queda com a únic cos legal per a tot el territori valencià.

Una vista de la sala

Un altre tema del qual es va parlar va ser la repoblació de l’antic regne, on els estudis més recents de Guillot demostren que després la conquesta els pobladors eren un 65 % catalans, un 30% aragonès i un 5 % d’altres llocs, i encara que mesclats en el territori, mantenien els propis costums i furs catalans o aragonesos en les ciutats segons l’origen dels repobladors.

Baydal remarcava que el  naixement de la identitat valenciana està per tant associada al moment que tots els residents del Regne de València accepten els nous furs, i la idea d’una identitat col·lectiva del Sénia al Segura cristal·litzarà fermament a partir del 1330, quan precisament apareix el gentilici “valencià” i comença a usar-se per referir-se als pobladors del territori en contraposició al gentilici català o aragonés.

Baydal va indicar que cal fugir de polèmiques polítiques preconcebudes i vore les coses des de la realitat històric, reivindicant el seu treball investigador des del punt de vista empíric. El treball que plasma en el llibre deixa ben clar que l’actual Comunitat Valenciana o País Valencià, té el seu origen en el Regne de València nascut al segle XIII, però els valencians només començaren a considerar-nos i sentir-nos valencians en el XIV, i que eixa consciència identitària és molt anterior a l’espanyola, que realment només pren força a partir del segle XIX entre els habitants del nostre territori.