Tavernes celebra la nit màgica de Sant Joan

La nit de Sant Joan, és nit d’alegria

Estrellat de Flors, l’estiu ens arriba

De mans d’un follet que li fa de guia.

Primavera mor, l’hivern es retira.

Si arribés l’amor, mai més moriria.

Les flames del foc la nit tornen dia,

Si arribes l’amor, que dolç que seria.

La nit de Sant Joan és una frontissa.

La porta de l’any, tan grinyoladissa,

Comença a tancar-se. Doneu-me xampany!

Que és la nit més curta i el dia més gran.

Doneu-me xampany, doneu-me xampany!

                                                                                            "La nit de Sant Joan" de Sisa 

 Tavernes va celebrar anit la Nit de Sant Joan, la nit més màgica de l’any i on festegem l’arribada de l’estiu, el solstici d’estiu o si voleu el dia més llarg de l’any, encara que no va ser ahir realment des del punt de vista astronòmic, sinó el passat dilluns. 

La nit del 23 de juny, revetlla de Sant Joan, és una celebració que l’Església Catòlica fa coincidir amb la data de naixement de sant Joan Baptista i que ha esdevingut una festa amb elements i costums molt marcats i simbòlics: el foc purificador, els banys de mitjanit, les herbes de sant Joan, les cançons, el ball o els guariments i més rituals màgics.

L’espectacle “Percujocs”

Tavernes va assumir aquesta tradició de la nit de Sant Joan en la dècada dels anys 1990, abans no s’hi celebrava, i si que era costum i molt arrelat celebrar les fogueres de Sant Pere la nit del dia 28. Aquesta celebració tradicional de Sant Pere ha desaparegut – ho va fer en la dècada dels anys 1970- i ningú no ha sabut o ha volgut recobrar-la. 

L’hem perduda, però per mimetisme hem adquirit la festa de Sant Joan, totalment desconeguda abans però que des d’aleshores comparteix una tradició ben arrelada a totes les terres que compartim la mateix llengua. Només cal recordar les festes de celebració del solstici en forma de “fogueres” en moltes comarques del Pirineu (enguany declarades patrimoni immaterial de la Humanitat, i fins a les nostres “fogueres” de Sant Joan a Alacant passant per altres celebracions com les de Ciutadella a Ses Illes. 

Els Dimonis de Mislata i la Valltukada

 A la nostra ciutat, com ja hem dit se celebra des de fa algunes dècades – que tampoc ha estat un costum de sempre - amb fogueres a la platja, on la tradició manar cremar tot el negatiu de l’any i fins i tot de la nostra vida, un acte previ al ritus de la mitjanit quan cal anar a mullar-se els peus a voramar, i dir un desig amb cadascuna de les ones que s’hi apropen.

I un any més molts vallers i valleres van complir la tradició i des de mitjan vesprada feien els preparatius de les fogueres i preparaven el sopar a vora mar, esperant la mitjanit mentre els més joves aprofitaven l’espera per saltar la foguera. 

Vam complir la tradició, vam mullar-nos els peus a les dotze i en cada ona que arribava a vora mar enunciàvem un desig i miràvem el cel esperant que algun estel caigués… perquè això implica un any venturós. No obstant, el nostre desig per a tots es que les ones del nostre Mediterrani, us atorguen allò que demanareu anit i que a partir del dia 26-J, les coses canvien per a tots a millor amb un nou govern més compromés i amb millor compromís amb la gent i el nostre poble. 

La platja va estar molt animada. Gent, molta gent al llarg i ample de l'arena gaudint, xerrant, compartint el sopar amb els amics i familiars amb gran companyonia. Era la nit màgica de Sant Joan i tots en volien gaudir. 

 
Els actes 

A les 20.00 hores va haver-hi animació al carrer per als xiquets en l’avinguda de la Marina, davant la Tourist Infoamb l’espectacle “Percujocs” que combinava teatre i circ amb jocs participatius a ritme de percussió en directe. Malabaristes, pallassos i equilibristes interactuaran amb el públic de totes les edats i feren que els assistents s’ho passaren d’allò més bé. 

Mes tard, ja passades les 23 hores els Dimonis de Mislata i Valltukada animaven la gent amb un correfoc per l’Avinguda principal de la platja de la Goleta.