El mapa electoral valencià s’ha transformat radicalment. Recordem que fa deu anys el PP obtenia el 48% dels vots i la majoria absoluta d’escons, en canvi en les darrers eleccions a les Corts el suport s’ha reduït al 27% i ha perdut la Generalitat que governava des de 1995. No nomes això: a nivell municipal hi ha un canvi significatiu i ha perdut el control de les principals ciutats, incloses les tres capitals de província.
En la passada el PP governava en 350 ajuntaments (300 amb majoria absoluta), i ara només en la meitat. Els socialistes tenen major nombre d’ajuntaments, a més de dues de les tres capitals de província (Alacant i Castelló) i també és representatiu el canvi produït a la ciutat de València on Rita Barberà, alcaldessa des de 1991, ha estat substituïda per Joan Ribó, de Compromís, que obtenia el 23% dels vots.
Compromís ha estat capaç d’anar més enllà del vot valencianista
El creixement de Compromís, i per tant del nacionalisme valencià, ha estat el canvi més significatiu en aquests darrers deu anys. La diferència entre 2006 i 2016 és impressionant i s’explica per haver atret a vot no-valencianista, que posa l’accent en la lluita contra la corrupció i la política social. Això ho diuen les dades que el CIS aporta sobre els seus votants.
Fa deu anys el 42% dels votants del BNV eren només valencians o més valencians que espanyols i avui només són el 16% dels votants de Compromís els que opinen així. Significatiu també en aquest canvi que la formació valencianista hagi assolit alts percentatges en comarques castellanoparlants com la Foia de Bunyol (17%) o l’Alt Vinalopó (14%).
És obvi, doncs, pensar que Compromís ha tingut la capacitat d’atreure un vot descontent sense fins i tot competint amb Podemos. Una altra clau del canvi ha estat el vot jove, on Compromís és, de llarg, la força més votada (36%).
Una situació que contrasta amb el PP que manté l’electorat d’edat més avançada: entre els majors de 65 anys el 44% del vot i si sumem els vots de Ciudadanos supera el 50% entre la gent de més edat. Només un 7,6% dels majors de 65 anys voten Compromís i un 6,8% Podemos.
Si reduïm l’edat, el vot al PP es va reduint i se situa com a quarta força entre els més joves. En canvi entre els votants de Compromís, Podemos i Ciudadanos passa el contrari.
Quan a l’eix esquerra-dreta s’ha produït un creixement de l’esquerra: Els ciutadans que diuen ser d’esquerra han passat del 38% l’any 2006 a un 43% el 2015.
Com a conclusió hom pot dir que el canvi produït en la política valenciana no seria per un gran canvi ideològic dels valencians sinó per un desengany amb el PP per la corrupció, la falta de transparència i la inversió en obres faraòniques i inútils.
Canvi important dins el bloc de les esquerres.
No obstant, la decepció amb el PP no ha implicat un creixement del PSOE, que perdia mes de 100.000 vots en les eleccions del 2015, mentre el PP en va perdre més de mig milió: el bipartidisme s’ha enfonsat.
La suma dels partits a l’esquerra del PSOE, (Compromís, EUPV i Podemos) han passat del el 13% en el 2011 a representar el 35%, i cal remarcar que en les últimes eleccions Compromís es queda a 50.000 vots del PSOE. Ciudadanos també arreplega una part dels vots que es deixen el PP i PSOE: un 12,66%.
Compromís seria, segons els analistes el gran vencedor moral de les eleccions autonòmiques, un bon resultat que repetirà en les eleccions al Congrés espanyol i la coalició amb Podemos es va situar per davant dels socialistes, per primer vegada en la història. La formació valencianista és la primera força a les comarques centrals i a la ciutat de València, o siga la zona més dinàmica del País Valencià i governa en la capital del país però també a Sagunt, Carcaixent, Alzira, Sueca o Tavernes.
Compromís ha arribat a les institucions i les condicions per a créixer són òbvies, especialment si el nacionalisme valencià sap fer servir temes com la manca de finançament, les competències, el corredor mediterrani o el baix nivell democràtic per unir a una gran part de la societat valenciana, fins ara allunyada de qualsevol d’aquestes demandes, en un gran projecte de país que talle la discriminació que es pateix i aixeque de nou l’autoestima dels valencians.
La suma dels partits a l’esquerra del PSOE, (Compromís, EUPV i Podemos) han passat del el 13% en el 2011 a representar el 35%, i cal remarcar que en les últimes eleccions Compromís es queda a 50.000 vots del PSOE. Ciudadanos també arreplega una part dels vots que es deixen el PP i PSOE: un 12,66%.
Compromís seria, segons els analistes el gran vencedor moral de les eleccions autonòmiques, un bon resultat que repetirà en les eleccions al Congrés espanyol i la coalició amb Podemos es va situar per davant dels socialistes, per primer vegada en la història. La formació valencianista és la primera força a les comarques centrals i a la ciutat de València, o siga la zona més dinàmica del País Valencià i governa en la capital del país però també a Sagunt, Carcaixent, Alzira, Sueca o Tavernes.
Compromís ha arribat a les institucions i les condicions per a créixer són òbvies, especialment si el nacionalisme valencià sap fer servir temes com la manca de finançament, les competències, el corredor mediterrani o el baix nivell democràtic per unir a una gran part de la societat valenciana, fins ara allunyada de qualsevol d’aquestes demandes, en un gran projecte de país que talle la discriminació que es pateix i aixeque de nou l’autoestima dels valencians.
Resum de l'estudi publicat el dia 8 a "Vilaweb"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada