Ha estat la gran mentida, la gran promesa incomplerta del PP, i no solament d’ara, perquè tot indica que n’hi ha per temps: El Corredor Mediterrani que, segons anunciava en abril del 2013 la ministra gallega del PP Ana Pastor, estaria estaria en funcionament des de França fins a València abans d’acabar el 2015.
Una gran mentida i una burla a la UE perquè el govern del PP ha dedicat les inversions en infraestructures ferroviàries fora dels corredors prioritaris designats per la Comissió Europea. Els Pressupostos de l’Estat només dediquen al Corredor Mediterrani un 9% dels 4.099 milions d’euros i es fa per adaptar a l’ample europeu i el 87 % anirà a la xarxa de l’AVE, que no cal ni dir és una infraestructura deficitària i de baixa demanda.
El Corredor Mediterrani és un eix viari i econòmic que corre per la costa del País Valencià, de Catalunya i arriba fins a Perpinyà. La Unió Europea el considera un projecte prioritari perquè a més de facilitar la connexió de la xarxa de ferrocarril amb els ports mediterranis suposa obrir les portes a una completa xarxa de connexions ferroviàries d’Europa, sobre tot de la part central.
Aquestes dades ens donen a entendre la importància econòmica i política del projecte. Catalunya i el País Valencià concentren una població d’uns 10 milions de persones, però atenció es genera el 40 % del PIB de l’Estat i el 36 % de les exportacions i damunt el corredor mou prop del 50 % del trànsit total de mercaderies i el 60 % de les mercaderies que es transporten per tren.
Les xifres donen fe de la importància del Corredor Mediterrani i no només per la situació actual sinó per la que es preveu a curt termini amb una previsió d’augment a Europa del trànsit de mercaderies per tren la pròxima dècada. Cal prendre mesures de política econòmica, però ací el PP de Rajoy ni les ha pres ni les prendrà.
El Govern espanyol, ara el de Rajoy i després ja vorem que passarà, ha ignorat sistemàticament el Corredor Mediterrani, amb una actuació contra tota la lògica dels corredors transeuropeus perquè el seu model no mira res més que el desenvolupament d’un model centralista de l’Estat, on tot passa per Madrid, i no pensa en termes tècnics i de rendibilitat per a les empreses i la ciutadania.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada