El principi de la trama va ser Valldigna

Claustre del Palau de l'Abat

 Valldigna, i en concret el monestir de Santa Maria torna a estar d'actualitat amb la “Operació Taula” perquè, segons els informes de la Guàrdia Civil i que arreplega vozpopuli.com el principi de les activitades de la trama corrupta va ser en el 2003, després de la creació i posada en funcionament de la Fundació Jaume II el Just pel llavors president Camps.

Tretze anys per tant seria el temps que presumptament portava en actiu la trama de corrupció desmantellada en la “Operació Taula”, la causa de la qual instrueix el titular del Jutjat d'Instrucció número 18 de València. 

La causa destaca que el nucli dur de la xarxa estava encapçalada per l'exalcalde de Xàtiva i antic president del PP en la província, Alfonso Rus, al costat dels dirigents del partit Màximo Caturla i Vicente Burgos, gerent de la Fundació en els seus primers anys. 

La investigació de la Unitat Central Operativa (UCO) assenyala que tot  va començar l'any 2003 a través de la Fundació Jaume II el Just, creada per la Generalitat per a recuperar el patrimoni artístic i cultural valencià, i potenciar el monestir que té l'honor de ser citat en l'Estatut com a centre espiritual dels valencians. Sembla ser que també ha sigut un dels centre d'actuacions del PP que tenen poc d'espiritual i si molt de material.

Segons fonts de la investigació, que arreplega vozpopuli.com,  l'inici de les activitats de la trama coincideix amb l'arribada de Vicente Burgos, amic personal de Camps, a la gerència de la Fundació. El interes de Camps era recuperar el monestir, donar-li vida, convertir-ho en referència per als valencians a semblanç de Poblet o Santes Creus. 

 

I per a açò va dotar a la Fundació Jaume II el Just, amb oficines també en el monestir, d'un pressupost de 3 milions d'euros que, segons es va veure després, es va quedar ben curt. Burgos va gastar 1,1 milions d'euros a comprar del claustret del Palau de l'Abat, situat a Torrelodones (Madrid), per a reintegrar-ho a Valldigna, el monestir patrimoni espiritual dels valencians. A aqueixa quantitat se sumarien altres 100.000 euros per a realitzar una rèplica en el palauet madrileny de Canto del Pico.

Però no va parar ací la cosa. La Fundació va muntar costoses exposicions com “'El toisó d'or” amb cost 1,3 milions i musicals com “Balansiyá” al que es va destinar un altre milió, així com festivals de teatre, trobades culturals i sarsueles, moltes en el mateix monestir, que van superar el pressupost de l'organisme. Burgos arribà a crear una orquestra simfònica amb 46 músics i va portar a València per Falles a un centenar de convidats des d'Itàlia. Quan va ser cessat, novembre del 2007, la Fundació acumulava un deute proper als 9 milions d'euros.

Ara la Guàrdia Civil rastreja, precisament, aquests quatre anys de la seua gestió a la recerca de proves de suposats “pelotazos”, entre els quals estaria la compra del claustre madrileny per a restaurar el monestir, un fet que la investigació considera que seria la “estrena” de la trama que ara es desmantella.