L'ESTAT DE LA QÜESTIÓ: Menut panorama se'ns espera després del 20D

Rajoy i el PP han perdut les eleccions generals encara que una simple observació de les xifres electorals puga fer semblar el contrari. El Partit Popular és la força més votada però amb el resultat l'obtingut no està en disposicions de formar govern, ni tan sols amb l'ajuda de l'altra força de dretes: Ciudadanos, el gran perdedor de la jornada en passar d'alternativa al PP a ser la quarta força nacional.

La suma d'ambdues formacions, PP i C's, és 163 escons que queda lluny dels 176 necessaris per a formar un govern estable. I una altra cosa, aqueixos 163 escons queden lluny dels 187 que suma la resta de les forces, amb la qual cosa poden impedir l'elecció de Rajoy en segona votació.

Rajoy ahir assenyalava que anava a intentar formar Govern, un Govern estable, però ho té ben difícil per no dir pràcticament impossible. 

Tampoc queda gens clar l'altre costat: PSOE i Podem no sumen els 176 vots i necessitarien altres forces per a fer possible un govern progressista. "Espanya vol esquerra" ha dit Pedro Sánchez, mentre en la seu de Podem Pablo Iglesias ja enumerava el llistat de condicions per a arribar a un acord. 

I a les exigències d'Iglesias, el PSOE haurà de tenir en compte el que demanen els partits adherits a Podem: Ada Colau ja ha posat sobre la taula un referèndum d'autodeterminació i és de suposar que Joan Baldovi i Mónica Oltra posaran un finançament just per al País Valencià i la quita dels 16.000 milions producte de el “deute històric”, o siga, allò que l'Estat ha deixat de pagar als valencians des del 2002. I un altre factor: IU ha d'estar en el projecte.

Un altre problema afegit: la majoria absoluta del PP en el senat. Davant un hipotètic govern d'esquerres, el PP en el Senat pot rebutjar qualsevol proposta legislativa, amb la qual cosa s'haurà de retornar al Congrés per a una segona votació. Amb açò s'aconseguiria ralentir la pràctica legislativa perquè cada llei seria votada tres vegades: Congrés-Senat-Congrés per a aprovar-se.

I s'obri un panorama fins ara inèdit a Espanya: la convocatòria de noves eleccions. El rei Felipe VI ha de proposar candidat per a la investidura, i el lògic és que siga el del partit més votat, sempre que la resta de formacions no arriben a un acord i li traslladen un altre acord, amb la qual cosa el rei hauria de decidir entre Rajoy o el proposat per tota l'esquerra, segurament Sánchez.

I que diu la llei? Que existeix solament un termini de dos mesos per a investir un president, termini que s'inicia amb la primera sessió. Si no hi ha acords de governabilitat en aqueix temps, el president del Congrés signa el decret de dissolució de Corts i convoca noves eleccions. 

Previsió de futur davant aqueixa possible conjuntura: Rajoy i Sánchez de nou serien els candidats del PP i PSOE, i una nova oportunitat perquè Iglesias i Garzón s'aclarisquen i arriben a un acord perquè aqueixos 900.000 vots d'IU siguen rendibilitzats com correspon.

L'Estat de la Qüestió només expressa la postura i opinió de l'equip de La Cotorra