L’ESTAT DE LA QÚESTIÓ: El País Valencià com a colònia

Un dels temes estrella a la campanya electoral del 20D és referent a un nou sistema de finançament que acabe d’una vegada amb la discriminació que pateix el País Valencià des de pràcticament l’inici de la democràcia i la posada en funcionament de l’Estatut d’Autonomia. 

Ha plogut molt d’aleshores ençà i, a poc a poc, s’ha anat omplint la caixa del deute fins arribar als més de 14.000 milions d’euros acumulats en “deute històric”, és a dir, la diferència entre el rebut i el que realment hauríem d’haver rebut de l’Estat si ens hagués dedicat un finançament igual que la mitjana espanyola. 

El greuge patit pel País Valencià com a conseqüència d’aquest maltractament, al qual caldria unir una falta d’inversions en obra pública bestial, feia exclamar fa una setmana a l’expert en finançament autonòmic, Vicent Cucarella, que el País Valencià era tractat a un nivell semblant com es tractaven fa més d’un segle les colònies. 

Hi ha partits, cas del PP-PSOE, que s’han apuntat al carro i ara, després d’anys i anys de govern repartit entre els dos, s’han adonat que de quina és la realitat dels valencians i valencianes, quina és la realitat dels nostres serveis públics, sanitaris, educatius, socials... la realitat de la inversió per habitant que “gaudim” els valencians des de l’Estat... i han vist ¡ja era hora! que estem per davall de la mitjana espanyola, que el nostre PIB ha anat reculant, que la renda per càpita valenciana ha baixat molts llocs en el rànquing espanyol... i alguna cosa més. Però sobre tot que de “Levante feliz” res de res i menys mentre siguem l’única autonomia amb PIB per davall de la mitjana que li paga a l’Estat. 

Ara, el PP-PSOE, ho ha vist, quan veuen perillar la posició que han tingut vora quaranta anys, quan veuen que el repartiment de períodes de govern pot acabar, que tot sembla que el bipartidisme és cosa del passat. I com no s’han apuntat al carro. Ja demanen nou finançament i fins i tot el PP – quin cinisme!- diu que si governa en el 2016 canviarà el sistema. En quatre anys no han fet res, malgrat que fa dos anys que s’hauria d’haver canviat. 

En resum, el tracte que ha rebut el País Valencià, salvant les distàncies que representen els vora dos segles de la màxima expansió colonial, és el mateix: pràcticament colonial quan al finançament. Les dades donen la raó, i com deia Vicent Cucarella, hi ha arguments, hi ha xifres, hi ha fets, hi ha dades. 

Esperem que Compromís-Podemos asssolesca grup parlamentari, un grup parlamentari on els diputats quan travessen el port d’Almansa exerceixen de valencians, i no com fins ara que han exercit de populars o socialistes, sempre obeint la veu de l’amo de Madrid, no els electors del País Valencià. 

Esperem que els nous diputats facen el que fins ara no havia fet mai ningú - excepte Joan Baldoví que ha obert el camí- o siga: defensar de la tribuna del Congrés de Diputats estant, que és hora de rectificar, de canviar, d’aprovar un nou sistema de finançament autonòmic, i sobre tot una quita d’eixe deute en compensació del deute històric. És de justícia. 

Els nostres impostos van a Madrid via impostos i en tornen ben pocs. Nosaltres com diu el nostre cantant Pau Alabajos “som els utòpics” i com a utòpics voldríem el mateix model, el concert foral, que gaudeixen bascos i navarresos. 

Sabem que això és difícil i complicat, més bé impossible, però si es vol fer justícia de la injustícia que ha estat anys i anys en una situació abusiva quant a la nostre economia, cal un canvi de model, que tinga en compte d’on partim, quina ha estat la situació viscuda aquests vora quaranta anys i sobre tot, els anys que hem aportat més, molt més del que hem rebut, malgrat ser el País Valencià una regió pobra i amb un PIB 12 punts per davall de la mitjana espanyola.