Els partit polítics (excepte el PP) debateren ahir a la Casa de la Cultura sobre aspectes de política general

El debat ahir en la Casa de la Cultura va reunir a Jesús Angel Garcia, per Podemos; Josep Moreno, diputat del PSOE; Víctor Tormo, diputat d'EU, ambdós en les Corts Valencianes; el moderador; Joan Vea, regidor d'ER de Benifairó de les Valls; Jaume Talens per Compromís i Enric Estruch per la Coalició Demòcrata (nomenats segons l'ordre com estaven asseguts d'esquerra a dreta) per parlar sobre aspectes de la política autonòmica i general. El PP, convidat com tots, no va enviar a cap representant.

Un poc més de cinquanta persones - en el moment màxim-  va reunir un debat que va durar vora dues hores i mitja i que es va desenvolupar en tres blocs genèrics i generals: benestar social, modèl territorial i dret a decidir. Cada participant va gaudir de cinc minuts per exposar el seu punt de vista sobre cada tema, amb uns minuts després per poder replicar o matisar intervencions dels altres ponents i al final la intervenció del públic. 

Si hem de ser sincers, en la nostra opinió el debat entés com a tal realment no va existir, excepte en alguns moments puntuals, i cadascun dels participants es va limitar a dir el punt de vista del seu partit sobre el tema i, en alguns casos, el seu propi particular. O siga, un model bastant semblant el que estàvem acostumats a vore en la desapareguda RTVV

El primer bloc va ser el de major consens quan a les opinions dels participants: tothom estava d'acord en el fet que el PP s'ha carregat l'estat del benestar, tothom va criticar les retallades i la pèrdua del poder adquisitiu dels treballadors i treballadores i tothom estava d'acord en que caldrà legislar novament per corregir la situació. El protagonista va ser el gran absent: el PP, al qual se li dirigiren majorment les crítiques i la culpa de la situació, sense oblidar la reforma pactada de la Constitució pel PP i PSOE en benefici de la banca.

En el segon bloc, en una cosa sí que estaven tots d'acords: cal avançar en l'estat de les autonomies, cal donar major poder decisori als territoris nacionals i que calia reformar la Constitució però ja van sorgir les diferències. Una primera quan es va parlar de l'oportunitat perduda perquè el poble espanyol opinarà sobre la dualitat Regne-República, on se li va recordar al PSOE que es va alinear al costat del PP contra el referèndum amb aquella frase del Sr. Rubalcaba "que calia assegurar l'estabilitat". 

I el segon punt de desencontre, encara que no es va aprofundir, va ser en el model d'Estat on el PSOE es veia clar que només contempla el federalisme mentre a l'altre costat ER apostava decididament per l'independentisme, i la postura dels demés partits era avançar en l'autodeterminació i, en el cas valencià, crear les estructures de cohesió del territori i del  Poble Valencià, on recordava Compromís que un 65% de valencians es consideren més espanyols i la situació ací no es pot plantejar com a Catalunya.

Aquest bloc va enllaçar en el darrer, el dret a decidir, on pràcticament tots feien aposta per aquest dret i que el poble s'expresse per referèndum i, si calia, reformar la Constitució per fer-ho possible, com ja ha passat a Escòcia i dues vegades a Quebec (el Canadà francés). El PSOE va matisar que no contemplava la separació, ni formació de nous estats a Europa, i reiterava el federalisme com a solució. En aquest bloc no es va aprofundir tant perquè el temps ja apretava i es duien dues hores de debat.

La intervenció del públic es va limitar a aspectes puntuals que foren aclarits o matisats pels ponents. I va ser ací, al final quasi del debat, on hi hagué un rifi-rafe dialèctic entre el representant del PSOE i un dels assistents, conegut militant en un dels partits presents, quan en una pregunta qüestionava l'actuació dels socialistes, i que va aprofitar el primer per fer una lloança del seu partit, quasi en pla míting, que pensem sobrava perquè tots, tots els assistents, tenien clara la seua opció política i no anava a canviar-la ningú.

Va ser una primera experiència, però - i volen que se'ns entenga en positiu- la vam vore molt lluny del que realment pot ser un debat, sobre tot pensant en les pròximes eleccions municipals. I com diu un blog local, és molt interessant que puga intervindre el públic i que no estiga calladet con en els plenaris, però també hem de recordar que les regles del joc no són les mateixes, ni tan sols paregudes, en un debat obert a la ciutadania que un plenari municipal. 
-