L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR: 1.084
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES: 23.036

divendres, 26 de desembre del 2014

Bon Nadal a tots i totes... però valencià!!


Nadal–Cap d’Any–Reis d'Orient, època màgica per a tots aquells que sóm culturalment catòlics - una forma de dir- independentment de ser creients, agnòstics o ateus, catòlics practicants o anticlericals convençuts. 

Ens hem criat dins d'una cultura de tradició cristiana i aquests dies ens porten a la memòria vivències de la nostra infància, de la nostra i dels pares, avis, besavis... que ens han arribat per tradició oral. 

El dia de Nadal, se’ns presenten amb una parafernàlia que transcendix dels actes religiosos i, fins i tot, de la mateixa religió. La gastronomia nadalenca, les cançonetes de Nadal, les estrenes, les innocentades, les múltiples celebracions festives, els àpats, els regals dels reis, etc., formen part indissociable de la nostra tradició, de la nostra cultura i personalitat. 

La globalització uniformitzadora i anihiladora que ens toca viure anorrea les cultures i canvia els trets específics dels pobles que tenen una personalitat diferenciada per altres trets universals que són clons vulgars i uniformes, idèntics arreu del món. 

Mirem la gastronomia nadalenca i en concret el sopar de la nit de Nadal i al dinar del dia de Nadal. La tradició valenciana durant centenars d’anys, era a la nit del 24 de desembre –que els valencians sempre hem anomenat nit de Nadal, i no cal usar per a res el castellaníssim i innecessari Nochebuena– fer un sopar frugal que es diferenciava d'un dia normal pel fet que, per a postres, es menjava fruita seca, com ara ametles, avellanes, castanyes, bellotes dolces, figues seques, panses, etc., i, per descomptat, el tradicional panfígol. Sopar lleuger que permetia dormir bé i arribar amb forces i bona cosa de gana al dinar del dia de Nadal, el típic putxero valencià amb pilotes. 

A partir de 1960 la televisió entra a les nostres llars i els valencians coenixem que, a altres punts d’Espanya, la nit de Nadal és costum fer un apat amb angules, gambes, llagostins, percebes, un besuc al forn o mig corder rostit i, per a postres, dolços a orri. I com no ... a copiar i, ¡hala!, bona fartada per a sopar. 

I l’endemà, dia de Nadal, no volem renunciar a res, ¡això podíem fer!, i ens mengem l’olla de Nadal amb pilotes, el torró i tot el que siga menester. I sort que el dia 26 de desembre, segon dia de Nadal que se menjava un bon plat de canalons de les sobres del putxero, ara ja no és festa i podem anar a l’ambulatori a buscar ajuda per a combatre l’enfit. 

I de les cançonetes de Nadal... Els valencians, durant anys i anys, hem cantat les nadales en la nostra llengua. Manuel Sanchis Guarner en va arreplegar unes quantes publicades al seu Cançoneret de Nadal que, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, ha reeditat amb un CD amb tretze nadales. 

Eixes són les cançonetes que els valencians hem cantat sempre fins que se'ns ha ficat al cap que en lloc de cantar les nostres nadales el que havíem de fer és mirar “cómo beben los peces en el río”, que es veu que és d’un nivell intel·lectual més elevat. 

Però com açò de la globalització no s’entreté, ara, gràcies als mitjans de comunicació i als altaveus dels grans "hiper mercats" o "El Corte Inglés" ja no interessa si “los peces beben y vuelven a beber” o si el “chiquirritín está dormidito entre pajas”, ara l’interés rau en jingle bells, joy to the word, deck the halls, let it snow, up on a housetop, sleigh ride, winter wonderland o here comes Santa Claus, tot amb autèntic i inequívoc sabor americà. Com toca. 

De tota manera, afortunadament, encara hi havem uns quants valencians que estimem les nostres coses, i cantarem el "Pastoret ¿d'on vens?, o "Davall d'una penyeta", o qualsevol altra cançó de Nadal genuïnament nostra. 

Us desitgem un molt bon Nadal a tothom.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Afortundament gaudim de cantacançons al nostre pais que també han feu un bon recull de cançons de Nadal:

http://www.andana.net/index.php/colleccions/musiqueries/anadalunpasdepardal-detall

Podeu vore la presentaciódel disc a:

http://youtu.be/D_pe75h-2l4

A vore quanes podem escoltar en directe a Tavernes.

Anònim ha dit...

Bon Nadal!
Aprofite per comentar que els cantants locals Pepe i Paco han publicat un cd de nadalenques.

La Cotorra de la Vall ha dit...

Si ens llegiu Pepe i Paco, o algú els passe l'avís: si vos ve bé, podeu enviar-nos més informació del vostre treball (caràtula, quines cançons, com l'haveu gravat, on, qui el patrocina...) i podem fer ací una notícia perquè s'assabente més la gent.
Compteu amb nosaltres per donar a coneixer eixe treball vostre.
I enhorabona.

Unknown ha dit...

una correcció, no es diu zorionac sinó zorionak, amb K.

Anònim ha dit...

Sobre esta editorial podrieu començar donant exemple Compromís i dir-li a Jordi que canvie la musiqueta que sona ara en nadal, la de campanas, per una nadala valenciana.

Enric Estuch i Ferrando ha dit...

No s'oblideu del Paco Muñoz, ahir vaig estar escoltant-lo en internet, genial !!!