El darrer concert del Festival Sete Sóis Sete Luas va tindre lloc anit, amb el protagonisme de Giuliano Gabriele i Jacaranda, el grup que l’acompanya en aquesta edició del festival.
Un concert que, d’eixida, ens semblava insòlit pels instruments emprats a l’hora d’interpretar el tipus de música en que s’anunciava el grup: música tradicional del centre i sud d’Ìtàlia. I pensem que, al igual que ens va passar a nosaltres, la primera reacció amb el tema que obria el concert seria de sorpresa, incredulitat... La música tradicional, la tarantel·la, a ritme de guitarres elèctriques i bateria per un costat, i per l’altre l’acordió, la viola i el tambor de sempre.
No som experts musicals i simplement contem les nostres impressions-sensacions i la primera va ser d’incredulitat encara que reconeixies que no havia estat gens malament, sobretot pel ritme i moviment que havíem vist en la peça. A la segona i tercera interpretació ja havíem comprés que estàvem davant una concepció nova de la música tradicional, un camí de recerca a partir del folk tradicional, talment com han fet també grups de casa nostra.
Un concert que, d’eixida, ens semblava insòlit pels instruments emprats a l’hora d’interpretar el tipus de música en que s’anunciava el grup: música tradicional del centre i sud d’Ìtàlia. I pensem que, al igual que ens va passar a nosaltres, la primera reacció amb el tema que obria el concert seria de sorpresa, incredulitat... La música tradicional, la tarantel·la, a ritme de guitarres elèctriques i bateria per un costat, i per l’altre l’acordió, la viola i el tambor de sempre.
No som experts musicals i simplement contem les nostres impressions-sensacions i la primera va ser d’incredulitat encara que reconeixies que no havia estat gens malament, sobretot pel ritme i moviment que havíem vist en la peça. A la segona i tercera interpretació ja havíem comprés que estàvem davant una concepció nova de la música tradicional, un camí de recerca a partir del folk tradicional, talment com han fet també grups de casa nostra.
I tal com avançava el recital, la impressió anava canviant per reconéixer que teníem a l'escenari un gran i excel·lent músic, que domina tots els recursos que calen per fer modernitat de la tradició i que en eixa tasca estava molt ben acompanyat per un conjunt, Jacaranda, que oferia un alt nivell de qualitat i virtuosisme musical.
I vàrem poder escoltar al llarg de la nit composicions i arranjaments originals, mescla de la tradició i la modernitat, hàbilment construïts on surava sobre tot les cadències del sud d’Itàlia , a partir del concepte rítmic de la tarantel·la, processat en un llenguatge musical experimental que s’escapava d’allò que seria només tradició per enriquir-se amb els nous conceptes de la contemporaneïtat en la música popular, i donar lloc a solucions originals i noves formes d’expressió musical i artística per al folk del seu país, del qual és un gran coneixedor.
I vàrem poder escoltar al llarg de la nit composicions i arranjaments originals, mescla de la tradició i la modernitat, hàbilment construïts on surava sobre tot les cadències del sud d’Itàlia , a partir del concepte rítmic de la tarantel·la, processat en un llenguatge musical experimental que s’escapava d’allò que seria només tradició per enriquir-se amb els nous conceptes de la contemporaneïtat en la música popular, i donar lloc a solucions originals i noves formes d’expressió musical i artística per al folk del seu país, del qual és un gran coneixedor.
L’estudi de la música tradicional del centre i sud d'Itàlia, unit a la passió per la música popular ha dut Giuliano Gabriele a estudiar les tècniques de la gaita, del tambor i del cant tradicional i tot això, plegat, li ha permet recrear (en el sentit de tornar a construir) un nou món musical amb la composició i als arranjaments de les seues pròpies cançons originals.
Un concert que pensem no va deixar indiferent a la gent que omplia l’escoleta de la platja i que ho va demostrar participant com a cor en alguns moments del concert i, al final, en els aplaudiments de comiat, sobre tot quan Giualiano Gabriele cloïa el concert baixant de l’escenari i oferint al públic una tarantel·la, interpretada, ara sí, nomes amb els instruments tradicionals i com a percussió, les palmes del públic. Una bona cloenda de festival.
-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada