La celebració del XXXIV Festival de Bandes de Música de Tavernes de la Valldigna va encetar el Programa Oficial d’Actes de les Festes de 2010. L’edició d’enguany va comptar amb la participació de la Banda Santa Cecília de la Societat Musical d’Algemesí; la Banda de la Unió Musical de Xeraco i la Banda Simfònica de la Societat Instructiva Unió Musical de Tavernes, que per eixe ordre van fer la tradicional entrada a la Plaça Major que precedeix l’audició.
La primera en obrir la terna va ser la banda d’Algemesí (fotografia 1) amb el pasdoble “Cielo Azul” de Pascual Marquina, seguit del poema simfònic “Finlandia” de Jean Sibelius i acabant amb un altre poema simfònic, “Tom Sawyer’s Suite” de Franco Cesarini, dirigida pel seu titular, Juan José Visquert Fas.
La banda de Xeraco (fotografia 2), al seu torn, va obrir la participació amb el pasdoble de P. Marquina “Villena”, per a continuar amb la dansa “El Duende de España” de Ferriz Muñoz i acabar amb l’”Homenatge a la tardor”, poutpourri del seu director, Antonio Cuenca Castelló.
La Simfònica de Tavernes (fotografia 3) va iniciar la intervenció interpretant “Dames Sicilianes”, pasdoble composat pel propi director de la banda, José Manuel Beltrán i Bisbal, per a seguir amb la fantasia de Philip Sparke “Music For a Festival” i la “Simfonia núm. 5” de Dimitri Shostakóvich i va acabar amb l’interpretació de l’Himne a Tavernes.
La primera en obrir la terna va ser la banda d’Algemesí (fotografia 1) amb el pasdoble “Cielo Azul” de Pascual Marquina, seguit del poema simfònic “Finlandia” de Jean Sibelius i acabant amb un altre poema simfònic, “Tom Sawyer’s Suite” de Franco Cesarini, dirigida pel seu titular, Juan José Visquert Fas.
La banda de Xeraco (fotografia 2), al seu torn, va obrir la participació amb el pasdoble de P. Marquina “Villena”, per a continuar amb la dansa “El Duende de España” de Ferriz Muñoz i acabar amb l’”Homenatge a la tardor”, poutpourri del seu director, Antonio Cuenca Castelló.
La Simfònica de Tavernes (fotografia 3) va iniciar la intervenció interpretant “Dames Sicilianes”, pasdoble composat pel propi director de la banda, José Manuel Beltrán i Bisbal, per a seguir amb la fantasia de Philip Sparke “Music For a Festival” i la “Simfonia núm. 5” de Dimitri Shostakóvich i va acabar amb l’interpretació de l’Himne a Tavernes.
-
5 comentaris:
Companys de la Cotorra de la Vall. Vaig estar present al festival de bandes del passat divendres a la Plaça Major. No vaig a criticar ni donar la meua opinió sobre la vetlada, no és la meua intenció ni crec això importe massa ara i ací. Per a mi, l'acte és el bo i millor de les festes, salvant les diferències i respectant tots els gustos.
Vaig a centrar-me en el tema de l'Himne de Tavernes i la seua lletra. En primer lloc, havia pensat fer un escrit i remetre'l a la Cotorra mijançant el seu e-mail però, en vist de que no permet comentaris als articles d'opinió, cosa que aprofite per dir que no compartisc plenament, he decidit enviar l'escrit en forma de comentari a una informació com la que ens ocupa i així facilitar la vostra intervanció en un sentit o un altre. El debat sempre és enriquidor.
No sé si els vallers se n'haureu adonat de la lletra de l'esmentat càntic sobre la que fa uns anys em va parlar una persona del poble bastant erudita i coneixedora de la nostra història. Enguany ha estat la primera vegada que he pogut disposar de la lletra escrita (per sort vaig trobar uns programes disposats a l'escenari els quals no arriben a la majoria del públic perquè no es fan arribar a la gent ni els disposen sobre els seients).
En iniciar la seua lectura, encara no havia començat l'acte, de seguida em va vindre al cap allò que m'havia comentat la persona a la qual he fet referència abans. Sense dubte, aquest text havia estat candidat a ser la lletra de l'Himne Valencià i per l’opressió que aleshores patia aquest poble i imposicions polítiques, va ser rebujada.
Per si no la conegueu, m'he permés transcriure-la. Diu així:
— CIUTADANS!
Defensem la nostra terra
i serem grans.
CIUTADANS!
Ja, l’introducció què al final torna a repetir-se, es delata. Originàriament aquest text hauria de dir:
VALENCIANS!
Defensem la nostra tierra
i serem grans.
VALENCIANS!
PER QUÈ? Doncs, entre moltes altres coses, la més sencilla és, per què ha de dir un poble com Tavernes: Ciutadans! Defensem la nostra terra i serem grans? A sant de què?
La lletra continua dient:
— Tavernes (en lloc de València) desperta
i aixeca’t valenta
d’un cop; no t’atures
ni sols un moment.
— Que sàpien en fora
que tens sang ardenta
i el cor ple de vida
i el nervi valent.
— TAVERNES (en lloc novament de València) desperta,
desperta del somni
que la llum d’una alba
nova està apuntant.
— Els teus fills s’apressen
contents a la lluita
per vore’t de gales
i honors adornà.
— Que l’opressora incultura
muira baix les nostres mans!
LLUITEM, LLUITEM, LLUITEM,
per fer un poble gran.
Aquesta útima frase no té desperdici i qui no ho veja està ceg. Ben ceg. A qui cregueu es refereix quan diu “l’opressora incultura muira baix les nostres mans!” Doncs, per si no ho veieu us ho diré jo. Als masteixos que en lo Himno se li ofrenen noves glòries. Quina diferència en els missatges.
“LLUITEM, LLUITEM, LLUITEM, per fer un poble gran.”. Quina manera més clara per encoratjar un poble a fer-li front al’invasor, advertint-lo del perill que corre com a poble diferent de convertir-se en el que ens hem convertit.
— Puix la mare que acarona
a són fills amb tant d’amor
deu ser amadovada
com el més preuat tresor.
Ens alerta davant els traïdors, els botiflers apàtrides que no tenen ni ideals, ni amor a res. Només volen el profit i benestar personal.
— Llamcem el crit a la Ciutat! (podria haver dit poble)
L’hora de la renaixença
ha aplegat.
— CIUTADANS! (VALENCIANS!)
Defensem la nostra terra
i serem grans
CIUTADANS! (VALENCIANS!)
Ara us toca a vosaltres dir la vostra.
Efectivament, amic foraster. Tenim un "Himne a Tavernes", que no "Himne de Tavernes", bastant "canyero" que dirien avui dia els joves. Canyero per allò de "canya a.....", ja m'entens.
En si mateix, un tractat de posicionament polític, cultural i social, que tant de bo voldríem fos real ara mateix tant a Tavernes com al País Valencià.
Aquells valencianistes vallers de les primeres dècades del segle XX ho tenien clar. I fixe's-hi la riquesa de vocabulari: aixeca't, somni, apressen, muira (correctíssim i no muiga), amadovada, tresor, preuat.
I tot això abans de les normes del 32. Ara els dirien catalanistes.
Vosté, amic foraster, ha fet una bona interpretació de l'himne en clau actual.
Tant de bo els vallers i valleres li fessen cas.
Enhorabona.
Admitisc el matis que em feu sobre l'Himne a Tavernes i no de Tavernes. He de dir-vos però, company Indesidenter, que m'he limitat a escriure-ho tal i com ho he trobat al full on estava també le programa de les intervencions del festival de bandes. HIMNE DE TAVERNES.
Són coses que solen passar amb les transcripcions al llarg del temps: es canvia alguna lletra o paraula.
Fins i tot recorde una vegada que una edició posava "muiga" i fins i tot hi havia el costum de dir (oral, en cantar) "els teus fills t'aprecien" i no "els teus fills s'apressen".
Allò que interessa pense és que es recupere, que la gent el cante i que millor que, aprofitant que tenim bons músics i cors a Tavernes, un simple CD per a repartir a centres educatius i poder comprar amb l'himne amb cor i orquestra i algunes peces més popular com: La Barraca, Pepe Tono, Baix del Pont de Cullera, etc.
Si l'amic Fran Lledo ens llig... ànim!!! Com han fet fa poc als amics d'Ajunt de la Bota.
Es molt interessant la visió que heu donat de l'Himne a Tavernes. Ho desconeixia. Un himne vertebrador dels valencians si que hauria estat. Esta vesprada estic a VALENCIA ciutat amb el nét del mestre Serrano.
Publica un comentari a l'entrada