L’ajuntament de Benifairó ha fet un homenatge al pintor local Paco Alberola (foto 1), dins d’un gran acte cultural que va comptar amb un recital del cantautor de Xàtiva, Pep Gimeno (foto2); de la coral de la Valldigna “Corquinzedemarç” (foto 3) i la recitació de poemes fetes per l’escriptor i poeta, Josep Piera (foto 2).
Paco Alberola va estar acompanyat en l’acte per molts amics de la Valldigna i familiars. Dels grups municipals de l’ajuntament de Benifairó, organitzador de l’acte, només els regidors del Bloc i d’EU se sumaren a l’acte. L’auditori de Benifairó estaba ple de gom a gom.
Prèviament a aquest acte, a la Sala d’Exposicions Municipal es va inaugurar una exposició sobre els moriscos, centrada en aquest cas en els pobles del Camp de Turia. Tot seguit, es va acudir a l’auditori on s’exposava “Xàtiva la Socarrada” de Paco Alberola, una mostra on el pintor benifaironer remomorava la crema de la ciutat per Felip V dins de la línea de compromís pel País que ha mantingut Alberola al llarg de la seua vida.
Paco Alberola va estar acompanyat en l’acte per molts amics de la Valldigna i familiars. Dels grups municipals de l’ajuntament de Benifairó, organitzador de l’acte, només els regidors del Bloc i d’EU se sumaren a l’acte. L’auditori de Benifairó estaba ple de gom a gom.
Prèviament a aquest acte, a la Sala d’Exposicions Municipal es va inaugurar una exposició sobre els moriscos, centrada en aquest cas en els pobles del Camp de Turia. Tot seguit, es va acudir a l’auditori on s’exposava “Xàtiva la Socarrada” de Paco Alberola, una mostra on el pintor benifaironer remomorava la crema de la ciutat per Felip V dins de la línea de compromís pel País que ha mantingut Alberola al llarg de la seua vida.
6 comentaris:
Ja era hora. Paco s´ho ben mereix això i més.
Crec que poca gent fa tant pel seu poble esperant o demanant tan poc. Ahi està sempre que cal amb una humilitat i excepcional accessibilitat.
Un exemple de treball constant i ben fet pel seu poble i País.
Jo, Paco, em sent orgullós de tindre´t per paisà. La Valldigna en necessita molts com tu..sense pose, ni butxaques amples..sempre al peu del canó per defensar allò que ceus.
Jo, des d´aquí, també vull sumar-me al teu homenatge...perque, et merèixes això, i encara més.
Per molts anys i endavant..que el País necessita de la genialitat d´artistes compromesos com tu.
Hola gent de la Cotorra, sold voliá comentar, que els meus anterios comentaris han desaparegut, i no se a que es deu. No se si jo mateixa els he fet despareixer o es deu a altra cosa. Es perant que en tragueu de dubtes (No creec que estiga censurat), un abraç.
Pep.
Amic Pepegall:
No ens ha arribat res teu des de fa dies. Has tocat alguna cosa del teu ordinador o has canviat alguna configuració?
I no, no estàs censurat. Faltaria més! Al contrari, és un plaer poder comptar amb els teus comentaris i t'ho agraïm molt.
Mira si és un problema del PC.
Totalment d'acord, amic Barrabàs.
Si aquest País fos normal, Pacó seria un pintor reconegut i li voriem exposicions en l'IVAM i fins i tot en El Corte Inglés.
Però ja saps... És nacionalista, rojillo i amic de molts "rojillos".
I si ara en el seu poble li reconeix alguna cosa, és perquè governa qui governa i hi ha sensiblitat, que abans i durant anys res de res. I com a mostra el buit que li feren en el seu homenatge.
Ja estic mes tranquil, segurament algo haure tocat al pc.
Un abraç.
Tu mateix ho has dit, Cotorra. Aquest país no és normal perquè el que passa ací no passa a cap lloc d'arreu del món. Tal i com diu el company Foraster en el seu comentari sobre la informació referida a que "Benifairó ret homentage a Paco Alberola".
Cada dia que passa sent més vergonya de ser d'aquest país. Cada dia em sent més cansat de lliutar contra molins de vent més que contra persones, és a dir, de sentir-me un quixot.
El Foraster ha posat el dit en la llaga. A casa nostra és més gran i més reconegut Miguel de Cervantes (per la seua novel·la Don Quijote de La Mancha) que no el gandià Joanot Martorell (autor de l'obra de cavalleria més gran i internacional mai escrita, Tirant lo Blanch), per dir un exemple. A casa nostra és més gran Rafael Nadal que no pas David Ferrer o Juan Carlos Ferrero, un altre exemple. A casa nostra és més reconegut i apreciat qualsevol artista contemporani d'arreu que no artistes de més a prop com l'Alberola, per dir un altre exemple. A casa nostra el sant, de quan més lluny, més miraculós és i més gran li fan la festa. A casa nostra, per dir un exemple, és més llest, assenyat i preparat J. L. Rodríguez Zapatero o J. M. Aznar, o Francisco Camps o Ángel Luna que no pas Enric Morera, nom i cognoms de la nostra terra i de ben a prop, fill d'Oliva.
Què més voleu us diga? Recollons, estic fins la melsa de tanta falsedat i bogeria. De tanta burrera i mala llet. De tans inútils i apátrides com els que habiten la nostra terra. De tan de meninfotisme i deixadesa. De tanta incultura i desinformació. De tantes i tantes coses que no pararia fins a la fi dels dies. N'estic més que fart!
Publica un comentari a l'entrada