L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR: 1.158
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES: 10.560

divendres, 18 de desembre del 2009

Adéu, adéu, platja de La Goleta

El temporal dels últims dies, ha fet desaparéixer de nou la platja de la Goleta. I tornaran a regenerar-la i desapareixerà de nou. I la "solució definitiva" de la qual parlen els polítics no existeix. Si volem platja, haurem de demanar l'almoina de l'arena d'altres platges, temporal rere temporal, any rere any. I li donaran la culpa als ecologistes, a l'Autoritat de Costes, a la ministra i a Zapatero... Pero la veritat és que allò d'haver-se carregat la duna té ara conseqüències indesitjades i quasi impossibles de solucionar.

La construcció d'esculls en pinta suposa fer obres d'enginyeria que, de vegades, funcionen un temps i sembla que protegeixen les platges i permeten acumulacions d'arena (podeu vore en Google Earth o Google maps la platja sud del port de Cambrils-La Llosa). L'administració és molt reticent a fer aquestes obres perquè suposen una gran inversió i moltes vegades afecten la dinàmica litoral i tenen efectes perversos en altres zones, o funcionen un temps i, també per canvis de la dinàmica de corrents, deixen de funcionar i queden finalment simples muntonades de pedres ací i allà dins de la mar.

És molt ilustrativa la informació que podeu llegir a la següent web.

http://jonkepa.wordpress.com/2009/02/16/la-desaparicion-de-playas-en-el-sur-de-valencia-amenaza-al-sector-turistico/

6 comentaris:

Barrabàs ha dit...

Em fa llàstima haver d´intervindre per aquest tema, però ahí vaig: No veig perqué heu d´utilitzar neologismes en espanyol com "dique de peine" . Podeu fer servir dic de pinta o escull de pinta.
Si no canviem el xip, la llengua se´n anirà per no tornar..com la platha de la Goleta.
Salut

La Cotorra de la Vall ha dit...

Gràcies i rectifiquem.

Carles Estruch ha dit...

No és estrany que desaparesca si us fixeu com està construït en aquella zona. Els edificis es mengen el marge, o siga les dunes. És una bogeria tal i com s'ha construït. I ja no es tracta sols de ser ecologistes, sinó a nivell econòmic això també suposa unes despeses constants i inútils que si s'hagués pensat una miqueta més no existirien.

L'obsesió de voler estar a prímera línia de platja, el voler lluir, aparentar de vegades ens torna cecs i incults.

I les grans preguntes, qui paga tots els danys? De quina butxaca eixiran tots els diners per assumir totes les despeses?

Jo no vull ser dràstic, però el més fàcil seria enderrocar tots els edificis que creen aquest problema. A altres llocs ja s'ha fet...

El sabut ha dit...

Vaig a aportar una solució.
Sí. Hi ha solució. Fins ara el que s'ha fet és aportar arena amuntonant-la. Això en part és efectiu i a la volta resulta inútil.
Anem a pensar un poc que és el que ocorre quan l'aigua arrossega o sedimenta arena a la platja.
Quan es produeix un canvi de profunditat, es forma una cresta que en fer-se més i més alta es trenca i apareix eixa espuma blanca que vegem i que arriba fins la vora. Però què li passa a eixa aigua que ja ha arribat?.. desapareix? torna enrere?. No pot tornar per la superfície ja que es troba amb la següent ona, així que ho fa en forma de corrent. És aquí on s'emporta l'arena.

Si es fixeu bé, allà on hi ha un clot hi han dos vagüades paral·leles a dos bancs d'arena que a la volta estan situats a cada costat del clot i en paral·lel a la costa. Aquestes vagüades es formen degut a que l'aigua torna a la mar per el lloc que li és més favorable. En el seu recorregut arrossega l'arena cap a dins fins que pert força. Al trobar-se amb les ones que arriben, es diposita a un extrem del clot excavat i formant així el banc d'arena.

Bé, la sol·lució que jo propose és desfer eixos clots, aportant arena per tapar les vagüades i el clot. Això provocarà saturar la vora, l'aigua que ix no tindrà espai per emportar-se l'arena que sedimentarà a la pròpia vora. Ara bé necessitem que aquest treball siga setmanal, ja que l'aigua intentarà arrossegar arena en el seu intent de completar el cicle.
Igual soc massa senzill, però això equival a una persona amb una pala de dilluns a divendres de 6 a 10 del matí.
Ah! també dir que en eixos clots és on s'ofega normalment la gent, ja que es troben amb dos corrents cap a dins. Tapant-los mataríem dos pardals d'un tir.
Dons ací queda això.

Contrari ha dit...

Vale va. A mi també em fa llàstima intervindre però.... no tinc ni idea que vol dir "escull de pinta". Cada vegada entenc menos el que digueu i estic fart de tindre sempre el SALT pegat a mi. Esta no es la llengua del meu poble, si ho fora l'entendria.

Indesidenter ha dit...

Una cosa és la llengua del poble i una altra ben diferent és la castellanització de la llengua del poble.
Jo he arribat a discutir (a bones, clar) defensant que "aixeta" era la forma correcta valenciana de "grifo", que era la que el meu contrari deia que era la correcta valenciana.
A Tavernes tota la vida s'ha dit pinta - "passa-li la pinta per vore si té polls" era una frase i ho és bastant coneguda -. I deiem "polit" en lloc de pavo (ara que estem a Nadal)o lluç en compter de merluza, o "rent" (per a la farina)i no "levadura".
Qué escull no és habitual? Val, tampoc eren fa uns anys menjador, adéu, cendra, bústia, per exemple, i poc a poc es recuperen.
Cal posar-hi un poc de voluntat.