L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no els comentaris rebuts si considera que aporten novetats, punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb la noticia oferida. Els articles d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR : 1.279
PÀGINES LLEGIDES EL DARRER MES: 52.813

dimecres, 4 de gener de 2012

El Dia de Reis la casca és el dolç tradicional dels valencians

 
 
 
                Senyor Rei, jo estic ací.
                La palla i les garrofes,
                per al seu rossí,
                i les casques per a mi.

Hi ha una tradició valenciana que està a punt de desaparéixer. De fet a Tavernes ha desaparegut pràcticament, i ves per on, en altres s’està recuperant gràcies a l’esforç i sentiments de respecte a les tradicions que mantenen alguns forners. La casca, un dolç valencià tradicional, té molt a vore amb els Reis, la festa dels xiquets i xiquetes.

Segurament serà, com l’arnadí, un dolç d’origen morisc, almenys els ingredients ens donen idea d’això. Són els ingredients que constitueixen els pilars bàsics de la rebosteria popular de Tavernes i de qualsevol poble valencià: ametles, mel o dolç de moniato i oli.

La casca és un dolç genuinament valencià i de sempre ha estat una tradició regalar-lo als xiquets, sobre tots els padrins als fillols i les filloles. De tota manera, ha vingut essent substituït pel “tortell”, un dolç d’origen francés i que va entrar a les nostres terres com no, després de la batalla d’Almansa i el Felip V.

Fa unes dècades, encara era un dolç habitual a Tavernes el dia de Reis. Ara últimament ha estat substituït pel " roscón", més senzill i barat i, a més, es pot comprar sense cap problema elaborat industrialment. I la veritat no hi ha color! I mes amb alguns industrials que són dolents de veritat!

L'origen de la casca, tornem generalment al mateix de sempre, és autòcton, morisc d'arrel, i els ingredients principals del qual constituïxen els pilars bàsics de la rebosteria popular del nostre poble, és a dir, ametles, mel o dolç de moniato i oli.

La recepta
Quina és la recepta vertadera? Doncs, ací no ho sabem, perquè segur segur que receptes hi ha moltes, i totes compartirán els ingredients bàsics comuns. Cal investigar, preguntar als majors, escoltar-los per saber quantes i quantes varietats de casca hi havien, de manera que segur que en podem fer un gran assortit, quasi sempre en base al farcit.
 

Ingredients
 
½ kg de dolç de moniato
½ kg de sucre
½ kg d'ametla mòlta
100 g de sucre mòlt
Ratlladura de mitja llima
Un poc de canella mòlta
1 ou
 

Calfem mig got d'aigua i diluim el sucre poc a poc, sempre remenant. Una vegad diluït, i fora del foc, li mesclem poquet a poquet l’ametla mòlta, la canells i la llima ratllada, tot remenant amb cullera de fusta, fins obtindre una massa tota igual. Ja veieu: massapà vertader!

Dividim la massa formant dues boles. Una la posarem damunt de paper de forn antihaderent i millor encara damunt de neules i l’aplanarem donant-li forma rodona i màxim sobre 1 cm de gruixa. Ara cal fer un buit enmig de la pasta, cosa que farem amb un got menut o tassa (sobre els 5 cm de diàmetre).

A aquesta base se li posa el dolç de moniato. Tota l’operació la repetim de nou, però hem de saber que aquesta segona peça servirà per a tapar la primera. Ara unim les vores de les dues peces, tot formant com una mena de roda i la posem al forn precalfat 170-180 graus uns vint minuts.

La clara de l’ou cal muntar-la a punt de neu, i quan estiga se li afig el sucre molt i obtenim una merenga, que ens servirá per afegir al damunt de la casca una vegada l’hem tret del forn. Es deixa reposar a temperatura ambient i… bon profit!!!

 
Una altra recepta 
Una altra recepta, aquesta de Tano de Gandia, i on es fuig de la forma circular per adaptar la forma d’una anguila. També li podeu donar vosaltres altres formes: un fardatxo, per exemple, com si estiguerem en Pasqua. A l’hora de preparar-la farem igual que adés: una base de paper antihaderent o millor de neula.

Ingredients:
•    1 kg d’ametla en pols
•    500 g de sucre
•    200 g de farina fluixa
•    6 ous
•    Confitura de moniato
•    Neules
•    Glaça reial
 
Es mescla l’ametla, el sucre, la farina i els ous i es pasten tots els ingredients a poc a poc fins aconseguir una massa fina.

Donem-li ara forma d’anguila, tallem-la per la meitat i la farcirem de la confitura de moniato. 

I ja només queda decorar-la al nostre gust. Per acabar, cal untar l’anguila amb ou, posar-la al fornt a uns 225 graus uns 15 minuts perquè es daure i una vegada ja fora, cal decorar-la amb la glaça reial, feta amb 250 g de sucre molt per clara d’ou, aigua i suc de llima. Es barregen els ingredients fins aconseguir una pasta fina i espessa que ens servirà per a decorar la casca.  

Ja veieu com és de fácil fer-la en casa. I a partir dels ingredients i el procediment bàsic, podeu fer les vostres variacions: farcit de “cabello d’àngel”, farcit de frutes glacejades… Ara ja no hi ha excusa. Si algú/na s’anima encara avui, agrairíem ens conte la seua experiencia.
 

7 comentaris:

Anònim ha dit...

Vaja treball rigorós per un blog, això sembla més bé, l'enciglopèdia britànica, una wikipedia però molt més completa. Jo no demanava tant!
Pots dir-me si ho puc trobar en algun altre blog a la valldigna?

La Cotorra de la Vall ha dit...

El nostre objectiu és també informar i com no, treballar per aquest poble (valencià) i una manera també és eixa: recuperar tradicions i amb això ser cada dia més poble, poble Tavernes i poble valencià.

Anònim ha dit...

tinc 45 anys i la meua filla dos i poc apoc i sen se preses vaig an senyali la cansoneta que man senyaren el s meus pares i supose que a ells els meus avis i axi etc i que resa de la seguent manera,senyor rellos astic ací donem casques per a mi jo li donare palla i garrofes i un traget de vi per al seu rossí tirorirori i als jogets pa miiiiiiii,el del primer comentari no asentit mai aquesta cansoneta que de segur tindra mes decent anys i per lo que comenta segur que si fos per ell sen podria anar al blau de l'amar,molt be cotorra en semblava que aqui a tavernes no la sabia dingu i que jo huavia ensomiat pero vec que no,qui pert els origens per la identitat,algu seu podria aplicar.

La Cotorra de la Vall ha dit...

Ja veus com fins i tot la cançoneta dins del mateix poble té algunes variacions. Això del traguet de vi no ho havíem sentit.
I fas molt bé en ensenyar-li a la teua filla les nostres cançons. Tant de bo, tots feren com tu.

Lis ha dit...

Gràcies per la recepta. No m'agrada el roscó, igual aixó sí, però te ous, algú em por dir per quin altre infgredient els puc substituir . Podria ser igua l que mayonesa un ou es igual a un gotet menut de llet'

La Cotorra de la Vall ha dit...

En la primera recepta l'ou només s'usa per a la merenga. No li poses merenga i en el moment de servir si vols posa-li un poc de nata montada. o igual sense res, que també esta bo i al cap i a la fi la merenga ér per adornar més que res.

O pots diluir un poc de margarina amb aigua i afegir sucre i pintar amb la mescla la part superior de la casca.

Anònim ha dit...

Avui a l'hora de dinar s'ha comentat i la meua Mare ens ha contat lo que era la casca , jo no havia escoltat mai lo de esta tradició esta molt be que es recuperen les nostres tradicions.