Un despreniment ha tingut lloc prop del paratge de la Fonteta la Mina, la qual cosa va dur a que un grapat de roques, alguna de bona grandària, es precipitaren dins del mur de protecció de la ciutat que discorre per la falda de la Muntanya de les Creus.
El despreniment va estar molt pròxim al mateix mur i no ha causat cap dany i cal pensar que en poc dies es procedira a la seua retirada.
Agraïm les fotografies enviades per un particular.
Històric
Aquest gènere considera el cinema com un mitjà adient per tal de reconstruir el passat de l'home, més o menys recent. Es diferencia, en aquest sentit, del de ciència ficció i fantàstic en què aquest darrer planteja endevinalles sobre el futur recolzades en presents, més o menys creïbles. L’històrico-biogràfic té, doncs, la voluntat de reconstruir, però fuig de les exigències científiques i rigoroses de la pròpia història, i la finalitat que hi predomina és l'espectacularitat i la posada en escena, diguem-ne, artística. Com ara, per exemple, les pel·lícules Barry Lyndon (1975) d'Stanley Kubrick, on es recreen els paisatgistes anglesos; El foll de pèl roig (1955) de Vincente Minnelli, sobre la vida de Van Gogh; La Kermesse Heroica (1935) de Jacques Fevder, que recupera l'escola pictòrica flamenca, tenen totes la voluntat esteticista de què parlàvem més amunt.
El foll de pèl roig (1956) de Vincente Minnelli
Si haguéssim d'assenyalar trets nous aportats per aquest gènere, la primera cosa que hauríem de dir és que representa un trencament de la mida de l'escena i del temps de la ficció, fins aleshores encara molt teatralitzada l'una i limitat l'altre: decorats gegantins, milers de figurants, molts plans generals; el caràcter èpic de la narració i la llarga durada de la pel·lícula, vénen a substituir les coordenades mesurades dels altres gèneres. Serà, però, el caràcter èpic que se li vol associar, des de bon començament, allò que posarà en marxa tots els altres trets i que caracteritzarà millor que res aquest gènere històrico-biogràfic. Els figurants i la grandària dels decorats ja sorprenen en pel·lícules com Cabiria (1913) de Giovanni Pastrone, on el treball de luminotècnia i de moviment de màquina de Segundo de Chomón posen els fonaments del gènere; pel·lícula on no s'exclouen entre si el colossalisme escenogràfic i la intimitat narrativa, absolutament cosits. En aquest gènere la preocupació pel detall assoleix cotes malaltisses, i s'oblida, molt sovint, el referent verídic, fins i tot la versemblança. Recordem, entre d'altres llavors del gènere: El naixement d’una nació (1915) i Intolerància (1916) de Griffith; Els deu manaments, versions de 1923 i 1956 i Rei de Reis (1927) de De Mille; el Ben-Hur de l'any 1926 de Fred Niblo i el remake. del 1959 de William Wvler, on s'uneixen el colossalisme i el romanticisme, dos trets que defineixen junts el gènere. Hi ha sempre en l’històrico-biogràfic la voluntat de magnificar els fets, exagerant-los, ficcionalitzar la història, novel·lar-la, com feia el romanticisme del segle XIX, que mirava cap a l'Edat Mitjana, però també la voluntat d'assolir allò clàssic, tan minso a Hollywood, a través del colossalisme. Les dues vessants, la novel·lació de la història, posada en sèrie, i la magnificència dels decorats, posada en escena, tendeixen a recuperar glòries passades que ni tan sols són pròpies. I així, les coses més absurdes comencen a aparèixer a la pantalla en aquest gènere, on el divertimento, l'aventura, el criteri econòmic del món de Hollywood, substitueixen qualsevol rigor històric, perquè, tanmateix, els americans, d'història, no n'entenen massa, perquè no en tenen. Exemples d'aquesta manca de criteri històric, mínimament documentat, n'hi ha moltíssims. Citem solament La vida privada d’Enric VIII (1933) d'Alexander Korda. Mai no falta, però, el criteri patriòtic, malgrat que una segona mirada sobre el film que citarem a continuació, feta per la crítica simptomàtica dels anys setanta, escrita per la redacció de "Cahiers" i publicada l’any 1970, acaba comparant el jove Lincoln, d'El jove Lincoln de John Ford de l'any 1939, amb Nosferatu, castrat, però estirat, convertit en fal·lus inaugurador d'una llei maternal, ideal, repressora del desig. De la pàtria a la inauguració d'una llei castradora.
 |
| El naixement d'una nació (1915) de Griffith |
 |
| Rei de Reis (1927) de Cecil B. DeMille |
Un altre tret definitori d'aquest gènere seria la voluntat propagandística, inherent al cinema narratiu-transparent des que Hollywood l'inaugurà l'any 1914, amb Griffith, i que travessa qualsevol filmografia, des d'Escipió l'Africà (1937) de Carmine Gallone, la figura principal del qual podria ser comparat a Bismark; passant per les produccions del realisme soviètic, com ara, Chapaiev, el guerriller roig (1934) de Sergei i Giorgi Vassiliev; Alexander Nevski, 1938 i Ivan el terrible (1953-45) d'Eisenstein; L’almirall Najimov (1946) de Pudovkin; fins arribar a la mirada feixista sobre el Cid del film d'Anthony Mann de l'any 1961 (El Cid), totes volen vendre una ideologia associada a un sistema polític determinat.
El Cid (1961) d'Anthony Mann
La disseminació del gènere implica, contràriament, una mirada que vol ser seriosa i rigorosa. Per exemple, El senyor de la guerra (1965) de Franklin Schaffiíer; La presa del poder per Luis XIV (1966) de Roberto Rosellini; o Winstanley (1975) de Kevin Brownlow i Andrew Mollo. Altres, Operació Ogro (1979) Gillo Pontecorvo; De la nuée a la résistance (1979) Jean Marie Straub i Danièlle Huillet, Moi, Pierre Rivière ayant égorgé ma mère, ma soeur et mon frère (1976) René Allio; Casanova (1976) Federico Fellini; Galilea (1976) Joseph Losey, Novecento (1975) Bernardo Bertolucci; La Patagònia rebelde (1974) Héctor Olivera; Una ombra en el passat (1974) Ken Russell; Luis II de Baviera (1973) Luchino Visconti; Allonsonfan (1973) Vittorio i Paolo Taviani; Aguirre, la còlera de Déu (1972) Werner Herzog, i la mítica trilogia de la vida de Pier Paolo Passolini, Els contes de Canterbury (1971), El Decameró (1970), Les mil i una nits (1974); Sacco e Vanzetti (1971) Giulio Montaldo; La caiguda dels déus (1968), Luchino Visconti; Andrei Rublev (1967) Andrei Tarkovsky; Campanades a mitjanit (1965) Orson Wells; Faraó (1965) Jerzv Kawalerowicz; Cinquanta-cinc dies a Pekín (1963) Nicholas Ray; La caiguda de l’Imperi Romà (1963) Anthony Mann; Cleopatra (1963) Joseph L Mankiewicz; Rebelió a bord (1962) Lewis Mileston; La conquesta de l’Oest (1962) George Marshall, John Ford i Henry Hathaway; Le procés de Jeanne d'Arc (1962) Robert Bresson, segurament el personatge més filmografiat de la història del cinema; El gatopardo (1962) Luchino Visconti; Lawrence d’Arabia (1962) David Lean; Espartac (1960) Stanley Kubrick; El setè segell (1956) Ingmar Bergman; Guerra i Pau (1956) King Vidor; Els set samurais (1954) Akira Kurosawa; Quo vadis (1951) Mervyn Le Roy; i un llarg etcètera.
 | |
| Novecento (1975) de Bernardo Bertolucci |
 |
| La caiguda dels déus (1968) de Luchino Visconti |
Pel que fà a Espanya, destaquem, Companys, procés a Catalunya (1979) Josep Mª Forn; El proceso de Burgos (1979) Imanol Uribe; La vieja memoria (1977) Jaime Camino; Caudillo (1976) Basilio Martin Patino; La ciutat cremada (1976) Antoni Ribas; i, sobretot, el cicle de la fazaña dels anys quaranta i cinquanta de la productora "Cifesa : La leona de Castilla (1951) Juan de Orduña, Alba de América, mateix any i mateix director, i Agustina de Aragón (1950) mateix director, La duquesa de Benamejí (1949) Luis Lucía; Locura de amor (1947) Juan de Orduña. Amén. Siga com siga, totes les èpoques s’han sentit atretes per aquesta necessitat de relatar els orígens propis o aliens per fer-los propis, en una mena de reescriptura de la tribu, encara ritual i mítica, i convertir-la en quelcom històric que construeixi el nosaltres allí narrat. Cap cultura fuig d'aqueix egocentrisme, ni cap gènere tampoc.
Josep Franco i Giner
Al llarg del matí, i després d’esforços, s’ha pogut traure de l’aigua la balena. Ha costat molt. Més del que inicialment es pensava perquè l’animal ha superat les dimensions que s’havien calculat ahir, quan estava dins la mar: ara s’ha comprovat que té 14 metres de llargada i un pes estimat sobre les 30 tones.
Aquest pes de 30 tones estaria per davall del que caldria esperar en un exemplar adult i sa d’aquestes mides, i que estaria per les 40 tones, segons ens informaven els biòlegs de la Fundació Baleària de Mallorca, que han arribat avui a Tavernes. Aquest equip de les illes fa una setmana van deslliurar el cetaci de les xarxes en què estava enganxada i van poder dirigir-la cap a alta mar, en un intent per vore si millorava. Segons ens han dit el cetaci ja estava molt dèbil i, el desenllaç final ha l’hem vist: la mort a Tavernes després d’una travessia Mallorca-platja de Tavernes.
Les causes de la mort, segons els biòlegs de la fundació balear, poden ser molt diverses, i no es descarta que el temps que estigué enganxada a la xarxa fos el determinant d’una concatenació de circumstancies que l’han dut a la mort: les ferides, la feblesa, el haver estar temps sense menjar com calia, dificultats per navegar... Ara seran les analítiques i estudis que es faran a Sagunt qui podran esbrinar les causes. Siga com siga avui ja s’han arreplegat mostres de la pell i algunes vísceres per ser analitzades a la Universitat de València.
Tal com ja hem publicat, la balena geperuda va morir encara ahir, sobre les 22 hores de la nit, i avui la gran preocupació era preparar el dispositiu per extraure-la de la mar, i dipositar-la sobre l’arena. Això seria la primera fase de l’operació que continuaria després amb un segon dispositiu amb una grua suficient per al pes de 30 tones i que l’aixeque fins carregar-la en un tràiler que puga encabir el cos de 14 metres.
Per dur a cap aquesta primera fase, ja conclusa, hi ha hagut la coordinació de l’Ajuntament amb el Ministeri de Medi Ambient, que s’ha fet càrrec de l’operatiu i aprofitant que hi ha l’empresa que regenera la platja, s’han usat les seues maquinàries i també la pala de la Brigada Agrària municipal, amb uns operaris que han treballat tot el matí fins aconseguir traure-la de mar i dipositar-la sobre l’arena. Ara el cos de l'animal reposa prop de l’accés existent en la part nord de la Platja de Tavernes, al costat del canal San Pablo.
Compàs d’espera per a la segona fase: el transport a Sagunt
Els mitjans municipals no són prou per a una tasca d’eixa envergadura, i més si cal pensar que s’ha d’actuar amb celeritat per evitar que el cos entre en descomposició. Ahir mateix per la nit, i segons ens ha comentat el regidor Josep Llàcer, es va gestionar amb la Diputació perquè aportara la grua i el tràiler, i així dur el cetaci a Sagunt, localitat on està previst de traslladar-la per efectuar-li la necròpsia i els estudis científics adients.
Tot i que inicialment s’havia previst per a demà dissabte, en el moment d’escriure aquesta notícia s’esperava encara a últimes hores de la vesprada i primera de la nit l’arriba de la grua i camió especial, i s’intentarà encara dur cap el trasllat.
Donada l’envergadura de l’animal es planteja un transport especial i s’estava comentant que seria un comboi amb ajuda i coordinació de la Guàrdia Civil en el trànsit per la carretera.
Elaboració pròpia
La balena iubarta (també coneguda com a geperuda o rorqual) que ahir per la vesprada encallava al sector nord de la Platja de Tavernes amb un estat molt dèbil i diversos tall en l'aleta dorsal va morir ahir, sobre les 22 hores, segons ha confirmat l'equip de rescat de la Fundació Oceanogràfic desplaçat ahir a la nostra ciutat per participar en un possible rescat.
 |
| Foto: Fundació Oceanogràfic |
La balena té uns 12 metres de llargària amb un pes calculat sobre les 25 tones, i la grandària unida a la proximitat a la costa anava a fer difícil l'operació d'un remolcament a mar obert, també ja complicat per les ferides que presentava a l'aleta dorsal amb la qual cosa no podia nadar.
En eixes condicions, les possibilitats d'un rescat era nul·la i els tècnics consideraven que a més de causar-li més lesions a les poques hores ja estaria novament a la platja. Finalment el cetaci ha mort, un desenllaç que com vam dir ahir era el més esperat per les constants vitals que presentava.
Més informació amb vídeo:
https://lacotorradelavall.blogspot.com/2022/05/una-balena-geperuda-ha-aparegut-al.html
Elaboració pròpia amb informació de la Fundació Oceanogràfic
Els veïns i veïnes empadronats en Tavernes i majors de 18 anys pagaran 25 euros i rebran el doble, dos xecs per valor de 50 euros, d'un total de 50.000 euros en xecs entre els establiments de Tavernes. Això es possible perquè fet l’Ajuntament ha augmentat l'aportació al 50%. La campanya donarà inici el 6 de juny i els xecs es podran usar fins al 31 de juliol.
A la present campanya es poden adherir els petits establiments i tendes d’alimentació, i es diferenciarà entre xecs d’articles i xecs d’alimentació. Així, la quantitat final de xecs d’alimentació posats a la venda estarà d'acord amb el nombre de comerços d’alimentació que hi participen. Els comerços del sector serveis (farmàcies, perruqueries, clíniques estètiques, etc.) hauran de comptar amb l’epígraf IAE de venda de productes per a poder participar en la campanya.
