L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR: 982
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES:13.305

diumenge, 28 d’abril del 2019

L'equip de Bolomor és premiat pels 30 anys de treball en el jaciment pel sindicat UGT-PV


L'equip de científics que investiga el jaciment paleolític de Bolomor va rebre el passat dijous a la localitat de Mislata el "Guardó d’Honor categoria col·lectiva" que atorga el sindicat UGT-PV.

La noticia de la distinció, avançada ací en la cotorra el passat dia 12, va tindre lloc en Hort de Sendra de l’Ajuntament de la localitat de l’Horta i el director de l’excavació Josep Fernández va rebre en nom de tot l’equip, present a l’acte, la distinció. El sindicat UGT-PV va retre així un homenatge a l’equip de gent que al llarg dels 30 anys última ha passat pel jaciment de Bolomor, estudiant i oferint a la societat el resultat de les troballes que ens permeten conèixer més i millor la vida de l’home al paleolític.




Josep Fernández va agrair la distinció, i va remarcar que Bolomor es pot considerar com “l’Atapuerca valencià” i ha estat i ho és un punt de referència per a molts investigadors en camps com la vida humà i l’ús del foc. Josep Fernández va recordar també moltes de les troballes del jaciment i va fer un resum del que han estat aquests primers 30 anys d’investigació, encara que considera queden moltes dècades de treballs fins a completar l’estudi.




Aquesta distinció arriba a escasses dues setmanes que a la nostra ciutat se celebrarà el 30 aniversari de les excavacions a partir del dia 10 de maig amb activitats diverses en el jaciment i conferències en la Casa de la Cultura per investigadors de la talla de Juan Luis Arsuaga, Manuel Pimentel,  Miguel Ángel Oliver i el propi director de les excavacions Josep Fernández. 













dissabte, 27 d’abril del 2019

Una bona noticia: Tavernes ja disposa del projecte del mur de defensa del casc urbà i del Vergeret



L'Ajuntament de Tavernes va rebre ahir el projecte modificat del mur de protecció que ha de lliurar al nucli urbà de Tavernes de les inundacions del Vaca i, al mateix temps poder legalitzar les edificacions del Vergeret que van ser declarades il·legals pel Tribunal Suprem.

El regidor d'urbanisme Josep Llácer, de Compromís, ens ha confirmat que el projecte contempla les modificacions exigides per la Confederació i detalla tots els aspectes tècnics d'una obra que està valorada inicialment en 900.00 euros. El mur o mota considera que pot tindre la consideració de provisional a l'espera que el Govern de Madrid execute alguna vegada les obres de laminació del Vaca,  un projecte que va ser considerat urgent i necessari en el 2005 però que ni  els governs socialistes de Zapatero o del PP de Rajoy van executar.

En aquest apartat el PP va anar més lluny perquè va eliminar en el 2011 l'adjudicació per 39 milions del projecte, que estava en tràmit, i ja en el 2015 el  va aparcar de manera definitiva. I com és massa sabut, durant anys i fins al 2018, el PP sempre ha votat en contra en el Congrés de Diputats contra la proposta de Compromís de recuperar el projecte, malgrat ser ells els culpables de la situació del Vergeret.

Una cosa està clara: Si Madrid haguera executat el projecte general del Vaca, des  de Simat a Xeraco, que Zapatero no va començar i el PP ha impedit durant 8 anys, no caldria que ara Tavernes efectuarà la despesa de 900.000 euros, obligada per complir la sentència del Suprem respecte al Vergeret, una empastrada més del PP (com el deute, la piscina o l'aparcament) que pagarem tots els vallers. 

El comissari d'aigües, Miguel Polo, va visitar fa uns mesos la zona convidat per l'alcalde i el regidor d'urbanisme per tal d'acostar postures i consensuar les futures actuacions quan estigués el projecte modificat '

El projecte de mur o mota

 El govern de Compromís va encomanar un primer projecte de mur de defensa des de l’antic assut fins a l’Illeta del Tol·lo. Aquest mur al llarg del riu Vaca tindria 1’5 quilòmetres i  80 centímetres d'altura per protegir la urbanització Vergeret i a tot Tavernes de les crescudes del Vaca,  com les que vam tindre en el 1996 i en el 2007.

Una vegada redactat, el govern de Compromís el va enviar a la Confederació que el va rebotar amb indicacions de modificats:  el mur havia de ser més alt, en alguns punts fins vora 2 metres d’alçada, i a més amb un sistema de comportes a l’entrada del pont actual pel carrer de l’Escorxador  i que és tancarien hermèticament i servirien per impedir que l’aigua entrarà dins del casc urbà en cas de plena. 

Planols de dos trams del recorregut del mur de defensa

Eixes comportes serien de 1’80 d’alçada i d’una amplada de 10 metres estarien sempre obertes i només és tancarien amb evident perill d’inundació, amb la qual cosa és convertiria el mur en una barrera contínua en casos de perill. 

El projecte que ahir va rebre l'Ajuntament de Tavernes pot ser definitiu en contemplar totes aquestes modificacions, i segon ens comentava el regidor Josep Llàcer, en la urbanització  del Vergeret i al costat del pont del riu, el mur serà de formigó per a sostindre les comportes, però  ja en els edificis i fins al pavelló multiusos, es a dir l'avinguda de les Corts Valencianes, la mota serà de terra.

El regidor de Compromís justificava eixa solució perquè es vol una infraestructura completament integrada en l'entorn. Aquesta mota disposarà d'una part central que llegarà als dos metres d'altura, amb variacions entre 1,50 i 1,80 en el recorregut. 

També s'aprofitara la qualificació de zona verda de l'entorn del riu  perquè la mota dispose d'elements vegetals, amb arbres autòctons de ribera i vegetació mediterrània,  especialment enfront de la zona dels edificis.

El projecte presentat contempla un carril de bicis i vianants de tres metres i mig d'ample, mobiliari urbà i dues  placetes a manera de mirador al riu. El projecte preveu eliminar les espècies vegetals invasores, cas de les canyes.

El mur implica l'acabament de la urbanització per la part sud

Evitar l'entrada d'aigua en el nucli urbà i acabar Vergeret

El mur de defensa es construirà en el marge nord del riu en sentit a la seua desembocadura, i al llarg del nucli urbà de Tavernes, amb la qual cosa evitarà l'entrada d'aigua en cas de grans avingudes del Vaca, i si es produeix algun desbordament serà en sentit a la zona agrícola.

Josep Llácer  confirmava que és un projecte pensat perquè la mota tinga dues funcions, d'una banda evitar les inundacions en el nucli urbà, i al mateix temps acabe la urbanització del Vergeret en la seua part sud, convertint l'espai en una zona d'esbarjo i oci per a Tavernes.

El projecte serà enviat ara a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHJ) amb la finalitat que comprove i aprove les modificacions que va demanar en el seu moment. Es confia que davant un hipotètic canvi de govern a Madrid el projecte no es veja afectat, ja que tots els criteris que han servit per a la seua redacció són tècnics

El govern de Compromís, a traves del regidor d'Urbanisme, Josep Llàcer, ahir mostrava la seua satisfacció al temps perquè amb el projecte, i si es produeix el vistiplau de la Confederació el projecte pot avançar-se en la seua tramitació, o siga licitació i adjudicació.

L'Ajuntament asfalta el primer tram del Camí Gandia i el Travesser del Camí Herrera


Al llarg del dia d'ahir es van executar les obres d'asfaltatge del primer tram del Camí Vell de Gandia, a l'eixida de Tavernes i que presentava un estat completament intransitable. Ahir per la vesprada les obres quedaven concloses i el camí quedava obert i transitable.



La pròxima setmana es reiniciaran els treballs del Camí Marenys i de l'acabament del segon camí de l'Entrada Marina, les obres dels quals es van paralitzar dijous sant per permetre el trànsit als propietaris de cases en aquests dies de Pasqua. 

El primer tram del Camí Vell de Gandia s'uneix a l'asfaltat del Camí Travesser d'Herrera que es va finalitzar fa uns dies i del qual us oferim unes fotografies.




L'Ajuntament de Tavernes va adjudicar al Grup Bertolin SAU l'asfaltatge de diversos camins rurals per un valor de 104.2141 obtinguts del Pla de Serveis i Obres Municipals (SOM) de la Diputació.


Expedició del CETV al Park Nacional del Toubkal (4167 metres)


 El muntanyer Juan José Boscá Gandía, que estava acompanyat per la seua dona Juani Pardo Alemany, van coroner el passat 24 d’abril el cim mes alt del nord d'Àfrica, el Toubkal de 4167 metres d'alçada, la qual cosa representa un nou repte esportiu aconseguit per un soci del Centre Excursionista Tavernes de la Valldigna 

Aquesta expedició havia començat a Marrakech des d'on es translladaren a Imi Ouglad de 1400 metres, lloc de començament del treking, i arribaren al coll de Tixi Teicht (2000 m ) tot recorrent els bonics paratges del Park Nacional del Toubkal, situat a la serralada de l'Atlas .
Remés pel CETV

divendres, 26 d’abril del 2019

L'alcalde Jordi Joan demana una reunió d'urgencia per la Goleta i Costes sense avisar comença a aportar arena.


L'alcalde Jordi Joan,  segons hem conegut avui arran dels fets que contem, després del temporal del passat diumenge havia demanat una reunió d'urgència amb la Delegació de Govern i amb el Ministeri de Transició Ecològica per exigir una solució definitiva a la Goleta. 



Tavernes vol una solució definitiva que deixe de banda el parxe que representa la reposició d'arena. Tavernes, i en nom de la ciutat el govern municipal, ho porta 8 anys exigint. Els vallers i valleres volem una solució definitiva i li l'hem demanada primer a l'anterior govern del PP de Rajoy i ara al govern del PSOE de Sánchez.

I en aquests anys, l'alcalde Jordi Joan ha mantingut múltiples reunions amb els responsables de Costes a València i amb el Ministeri a Madrid, i totes sense resultat definitiu. I mentrestant, l'estat porta gastats només a Tavernes més de 2 milions des del 2013, sense que això siga cap solució per al problema que pateix la Goleta.



El passat temporal es va engolir la platja de la Goleta i de nou, una vegada més, posava en evidència que les mesures de reposar arena no aprofiten per a res. En aquesta ocasió amb un perill afegit: no poder començar amb normalitat la temporada d'estiu. 

Tots aquests arguments pensava exposar l'alcalde en nom de Tavernes, però.... Avui a l'Ajuntament ha saltat la sorpresa: sense avís previ ni cap comunicació, s'ha sabut que a la meitat del matí havien arribat unes màquines per iniciar la reposició d'arena fins ara fet en un tram menut, prop del canal de defensa. Sembla ser que la proximitat d'eleccions fa moure voluntats, encara que siga el darrer dia de campanya, per acallar veus dels electors.

La solució CEDEX

 Ho hem dit moltes vegades: de fa anys que el ara dit Ministeri de Transició Ecològica té en els calaixos un estudi realitzat per un organisme ministerial, el CEDEX (Centro de Estudios y Experimentación de Obras Públicas) on es donen les solucions definitives, però fins ara el govern de torn de Madrid s'ha negat a executar res.

El CEDEX en un informe detalla el nivell de regressió de les platges de la Safor, les causes i les conseqüències i proposa actuacions per frenar la perduda d'arena. L'informe proposa al nord de la zona i en el terme de Cullera una prolongació en forma de L de 80 x 60 metres de l'espigó de la Gola de l'Estany, complementada amb l'aportació de més de dos milions de metres cúbics d'arena entre El Marenyet i el Estany de Cullera i a la platja de Tavernes, en especial a la Goleta, que pateix una de les majors regressions.


 

La infraestructura actuaria de barrera, evitaria el trasllat de l'arena i ajudaria a acumular-ne en les platges del sud de Cullera (Brosquil) i la Goleta.

I unes dades preocupants de l'estudi: si no es donen solucions cap a l'any 2050, la costa saforenca retrocedirà 25 metres a Guardamar de la Safor; 20 metres a Bellreguard, 19 a Miramar, 15 a Piles, Oliva i Xeraco i fins a 14 a Tavernes i Gandia, amb un valor calculat de regressió per a l'any 2100 de 66 metres. I amb l'amenaça sumada del canvi climàtic!







L'Ajuntament inicia l'asfaltatge del primer tram, al costat del nucli urbà, del Camí Vell de Gandia


Aquest mai han començat les obres d'asfaltatge del primer tram del Camí Vell de Gandia, el que hi ha a la mateix eixida del poble i que presentava un estat completament intransitable. Les previsions són que les obres estiguen acabades al llarg del dia. Les fotografies permeten comprovar com el camí està ja preparat a l'espera de l'asfalt i les màquines.

Les obres d'asfaltatge del primer tram del Camí Vell de Gandia arriben després de l'asfaltatge que es va dur a cap ahir i despús ahir del Cami Travesser de l'Hort d'Herrera. Tal com podeu llegir en el cartell, totes aquestes obres estan subvencionades per la Diputació dins del Pla de Serveis i Obres Municipals (SOM) i suposen, junt a altres camins rurals, una inversió de 104.241 euros. 



Els treballs d'asfaltatge dels camins continuaran la pròxima setmana amb l'acabament dels dos camins de l'Entrada Marina i el Camí Marenys, una vegada passen aquests dies de Pasqua. Els treballs d'asfaltatge es van paralitzar el dijous sant per no molestar el trànsit dels molts veïns que aprofiten la Pasqua per passar-la a la seua propietat en la mar.

La millora del paviment del Passeig de Colom avança a bon ritme

  
Les obres de reparació i millora de les zones de paviment deteriorat del passeig Colon avancen a bon ritme i després d'unes setmanes on l'empresa que les l'executa, "Guerola Transer SLU" , s'ha dedicat a eliminar els quadres del paviment en mal estat, avui ha començat la instal·lació del nou paviment, amb l'ajuda d'una màquina formigonera.


Vista de zones del passeig amb els nous quadres de formigó, on nomes falta el rentat.
 
Aquest nou paviment garantirà un millor transit dels vianants, en ser pla  i evitarà caigudes i accidents dels vianants. Al llarg del passeig es pot vore ja molts dels quadres tapats, i on nomes falta el rentat de la pasta dipositada per la formigonera per tal de descobrir la pedra de riu petita que porta mesclada i així que tot el paviment del passeig tinga una uniformitat, cosa que es pot fer al llarg del dia en els quadres ja acabats.
 
Treballs que hem pogut vore aquests dies d'arrancament de quadres en mal estat i preparació per a construir-los de nou

Aquesta millora ha suposat a l'Ajuntament una inversió de 80.000 euros, sense haver de recórrer a cap préstec bancari. La millora del passeig va ser aprovada només per Compromís en el capítol d'inversions del pressupost del 2018,  en el capítol on es van destinar el romanent positiu del pressupost del 2017. 

El projecte del Vaca és el repte dels pròxims anys després de la discriminació del PP i del PSOE


El passat diumenge, com el passat octubre i novembre amb pluges de més de 200 litres en poques hores, Tavernes va estar de nou pendent del riu Vaca: sort que no es van repetir les inundacions del 1996 i el 2007.

Això, i l'anunci de Joan Baldoví de que continuarà reclamant al govern de Madrid l'execució del projecte de canalització i millora del riu Vaca, torna a posar d'actualitat la història del projecte i els motius perquè no s'ha executat en els 13 anys últims a pesar d'estar considerat com a "urgent i necessari" en el Pla Hidrològic Nacional.

I el que queda clar és que, al llarg d'aquests anys, ni el PSOE primer ni el PP després han tingut cap interés. Ho expliquem.
 


El projecte era "de i per a" la Safor-Valldigna però només va fer obres a la Safor

El "Pla contra Inundacions de la Safor-Valldigna" era per evitar les inundacions dels rius Serpis i el Vaca i va ser aprovat pel executar-se amb diners que venien d'Europa.

El projecte del Vaca formava part del pla contra inundacions, era una obra prioritària i urgent, però durant el govern socialista de Zapatero, del 2006 al 2012, només s’hi van executar obres a la Safor, cap a Tavernes o la Valldigna.


Les inversions en aquells anys a la Safor foren:

1) Més de 10 milions d'euros per a executar el reforç de la presa de Beniarrés, amb laminació de l'entrada d'aigua al pantà i reducció de la punta d'aigua que arribava a Gandia

2) Presa de laminació del riu Vernissa, una inversió de 36 milions, per detindre les crescudes abans de desembocar en el Serpis, que passa no ho oblidem pel mig de Gandia..

3) Canalització del Serpis a Gandia amb una inversió de 17,8 milions d'euros.


4) Cap a Tavernes o la Valldigna.





El president de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer era el socialista Juan José Moragues, de Gandia, on havia estat regidor. També era socialista el govern de Gandia quan és van executar els obres, com també ho era el govern d’Oliva. A Tavernes governava el PP, però després, quan Rajoy va governar a Espanya, tampoc va canviar la situació, al contrari va empitjorar. Ho expliquem de seguida.

El Pla de la Safor-Valldigna contemplava la canalització del Vaca com a prioritària i urgent. El projecte estava aprovat, la licitació començada i s'havia d'adjudicar en uns dies quan, l'entrada de Rajoy al govern d'Espanya, va paralitzar i després anul·lar el projecte. Cada vegada que plou i amb gota freda més, la de Tavernes estem amb l’ai al cor, mirant el nivell del Vaca.


Desbordament del riu pel Tancat i Séquia la Bova el 19 de desembre 2017
I va arribar Rajoy: primer paralitzà i després eliminà el projecte 

L'any 2011 estava licitat el projecte del Vaca i només faltava l'adjudicació. Nomès entrar a governar el PP el va paralitzar, tot i que disposava els diners per executar l'obra i era prioritari i urgent en el Pla Hidrològic Nacional.

La història final ja la coneixem. L’any 2011 Rajoy va paralitzar el projecte i el 2015 el va eliminar per sempre més de l'execució tot i que era urgent en el al Pla Hidrològic Nacional.


Licitació de l'execució  del riu Vaca que Rajoy va anul·lar
Compromís al Congrés de Diputats, a iniciativa i petició de Compromís Tavernes, ha demanat des de l'any 2012 al 2018 ¡¡¡ set vegades!!! la inclusió del projecte en els pressupostos de l’Estat. La petició de Compromís sempre ha estat votada en contra pels diputats del PP, inclosos els valencians. Els anys 2017 i 2018 també ha votat en contra Ciudadanos que aprovava els pressupostos de l'Estat amb el PP. Ni PP ni Ciudadanos han defensat els interessos de Tavernes.

La falta d'actuació en el riu Vaca ha porta a la desfeta de marges del riu, i les destrosses dels camins Sequia la Bova i el Tancat. Tampoc la Confederació ha actuat mai tot i les reclamacions del govern de Compromís. La Confederació, que depén del govern de Rajoy, i és la responsable de tot el que afecta al riu Vaca a més de no netejar el riu no ha fet cap obra de manteniment.


Aixi era el pla del Vaca no executat
Hem estat abandonats del PSOE i del PP amb la falta d'execució del projecte. Ara canviarà el govern, caldrà fer uns pressupostos per al 2019 i 2020 i caldrà demanar l'execució del projecte del Vaca.

I nosaltres ho tenim clar: del riu Vaca i del seu projecte només es parlarà a Madrid quan ho faça Joan Baldoví i el grup de Compromís en el Congrés i Senat, com ha passat tots aquests anys.

Nota: les 3 fotos primeres de Tavernes són de la inundació del riu, octubre 2007

La falla Passeig ja té nous presidents per al 2020.



La comissió de la falla Passeig compta amb dos nous presidents per al període faller del 2020 després d'haver nomenat a Andrés Gómez i Hugo González com a president i president infantil respectivament. 


El nou president, Andrés Gómez,  ha agraït la tasca efectuada en el 2019 per l'anterior president, Sergi Espinosa, al front de la falla Passeig.  Amb aquest començament, comença un nou any faller per a la comissió!

dijous, 25 d’abril del 2019

Davant el 25 d'abril i el record de la batalla d'Almasa

Batalla d'Almansa
El 25 d’abril del 1707 a la planícia d’Almansa es lliurar la batalla on els valencians perdérem la nostra identitat. La desfeta d’Almansa va significar la fi dels Àustries, la pèrdua dels Furs i la independència del Regne de València per a passar a regir-se per les lleis i el domini castellà. I arribà el poder absolut dels Borbons, del maleït Felip V i la suplantació de la nostra llengua pel castellà.

Tots coneixem la història i les seues conseqüències, i ara, sembla que en moltes coses hagem tornat al 1707, salvant el temps. Ens trobem davant una desfeta cultural (PP i Ciudadanos que volen eliminar el valencià de l'educació, etc), econòmica (falta de finançament i 12 punts per davall de la renta per capita) i social (l'estat no atén la seua obligació de dependència, etc.


Patim el poder polític i financer que des de Madrid ens imposen partits que han governat anys (PP i PSOE) que sembla ser no saben per on cau l'autonomia valenciana i que usen els diputats i senadors valencians com a lacais que han votat i voten moltes vegades en contra del seu poble.

La política econòmica i social del govern valencià, després d'anys de malbarataments i robatoris dels anteriors governs, ens ha dut a un País València en les pitjors condicions per a fer front a la crisi i els efectes socials d'aquesta, com les retallades en sanitat, educació, dependència i serveis públics. 


La desfeta d'Almansa la patim encara en forma dels efectes del balafiament i la corrupció dels anteriors governs, de la falta de finançament que ens ha dut a un deute injust de 40.000 milions, a la falta d'inversions en la nostra terra, a una renta per càpìta que està 12 punts per davall de la mitjana mentre paguem com a autonomia rica i estem en el furgó de cua de la pobresa

I la desfeta en la llengua la patim després que a partir de 1707, els valencians tingueren prohibit parlar en valencià després del Decret de Nova Planta. Però ara, el PP i Ciudadanos està fent quasi el mateix, amb les seues pretensions de carregar-se l’ensenyament públic i en valencià. Què es pot esperar d’un PP i Ciudadanos que com a polítics incultes en la nostra llengua es neguen a que el valencià siga un requisit en l'Administració?

La batalla d'Almansa ara es juga contra partits que no pensen ni defensen els interessos dels valencians i que només pensen en clau de Madrid. Un detall de com pensen: fixeu-vos en les paperetes i mireu, per exemple la socialista quin nom usa per identificar-se: PSOE, en nom i en el logo. Això ho diu tot. La sigla del partit valencià PSPV l'amaguen. És una prova de qui a serveixen, i no és als valencians.


El diumenge dia 28 nosaltres votarem en clau valenciana, perquè  tenim el Compromís de que en allò que siga possible, no contribuir a que la desfeta d'Almansa continue.¿I vosaltres, que en fareu? Contribuireu?