L'ESTAT DE LA QÜESTIÓ: La sentència completa del TSJ

La Cotorra us dóna a conéixer avui la sentència completa del TSJ valencià sobre la reclamació interposada per Compromís per tal que se li adjudicaren els 30 vots que falten en el recompte i per tant el 10é regidor. 

Hem sofert atacs per haver informat i explicat amb claredat quin era l’estat de la qüestió en cada moment del procés, una informació que vam iniciar uns dies abans de la data prevista de constitució dels ajuntaments (13 juny) i on vam explicar perquè no es constituiria el de Tavernes. 

També informàvem que EU era l’únic partit que havia presentat al·legacions al recurs de Compromís, però que no sabíem en quin sentit ho havia fet. Copiem textualment: “No ha transcendit en quin sentit farà EU les al·legacions: si demanarà el regidor, que no li han atorgat les urnes, per no haver presentat Compromís la reclamació al recompte de la JEZ el dia que tocava o farà expressa renuncia del mateix en considerar que les urnes no li l'han atorgat. Hem escoltat opinions de les dues classes entre membres d'EU, però sempre expressades a títol personal”. 

La frase ens ha dut tot un seguit de desqualificacions i critiques, quan simplement explicàvem la situació concreta en eixe punt del procés: Dies abans del 13 de juny, se sabía que EU havia presentat al·legacions, però no el contingut. I també era sabut i indiscutible: per no haver presentat Compromís la reclamació al recompte, se li atorgava un segon regidor a EU no aconseguit en les urnes. I això és una veritat com un temple. 

Després vam explicar perquè l’Ajuntament es constituirà el dia 3 de juliol, en base al que diu la Llei Electoral, i tal com hem conegut els documents hem anat informant dels detalls del recurs i al·legacions. Mai no hem tergiversat, interpretat, ni canviat cap coma dels documents. Mai no hem criticat la postura d’EU, totalment legal – encara que ells interpreten que hem publicat falsedats i en contra seua - i per això no hem tingut cap dubte ni problemes de consciència a l’hora de fer conéixer l’escrit d’al·legacions d’EU com ara donem a conéixer la sentència completa.

Demanem l’atenció del lector als punts “Antecedentes de hecho”. En el primer, deixa ben clar que només hi hagut un recurs de Compromís, en el TSJ, en el segon al final explica que el Ministeri Fiscal demanava el 10 regidor per a Compromís si es demostrava “lo alegado”, o siga que els 30 vots eren seus, com es va demostrar, i el punt tercer diu clarament que EU impugnava el recurs de Compromís.

Que el lector valore el comunicat d'EU, on ens posa a caldo, i la informació que hem oferit, on mai no hem fet cap valoració de l’actuació d’EU. Simplement ens hem limitat a informar i només sobre el recurs al TSJ. Hauríem pogut parlar si ha estat o no EU Tavernes qui promou l'al·legació, les peticions d’EU a Compromís de regidories, o opinions personals que alguns tenen sobre els regidors electes de Compromís i la seua capacitat de gestió en l'Ajuntament, però ens les hem callades. No anava amb el tema.

Pensem que la publicació que hem fet,  de les al·legacions d’EU i ara avui de la sentència del TSJ completa, deixa ben palés que no hem falsejat res i hem informat en cada moment la realitat dels fets i dels documents. Si algú ha volgut vore altres coses, no és problema nostre. 

Ací podeu descarregar la sentència completa en pdf del TSJ

Sentencia completa del TSJ en pdf

Actualitzat: No anem a canviar ni una coma del que hem escrit

Llegim al blog d’EU que la Cotorra ha escrit una falsedat i que hem de rectificar. Doncs no, ni hem escrit cap falsedat ni anem a canviar una coma del que vam escriure. Nosaltres no solem usar la mentira ans al contrari, quan escrivim ho fem amb les dades i documents a la mà.

Cal tindre clar una cosa: Compromís només ha presentat un recurs, un només, i eixe recurs es va presentar al TSJ en temps i forma i en contra de la proclamació d’electes el dia 31 de maig, diumenge.

Compromís no va presentar mai cap recurs anterior com sembla vol fer creure EU quan afirma: “En assabentar-nos que Compromís havia presentat recurs, en contra del que va dir La Cotorra de la Vall, ens vàrem inhibir. I, si algú té dubtes, li podem remetre la comunicació del jutjat a Compromís on no figura EUPV per a res. Per tant,esperem rectifiquen eixa falsedat.”

Per a continuar després dient “Compromís torna a presentar recurs davant el Tribunal Superior de Justícia i ara sí, el nostre advocat, va presentar recurs electoral, on només deia el que ja deia la jutgessa de la JLZ, que l’acte electoral havia acabat amb el recompte quan tots van signar la conformitat, i no es podia recorrer”.

Repetim i confirmem: Va haver només un únic recurs de Compromís: contra la proclamació d’electes i davant del TSJ. I eixe recurs va ser impugnat per EU, amb  procurador Vicente Adam Herrero i advocat Julio Merelo Fos.

Si cal, els passarem l’escrit, un escrit on després d’argumentar la seua impugnació conclouen i citem textualment: “Que por todo lo expuesto entendemos que, se deba de archivar el recurso contencioso electoral interpuesto por el partido político COMPROMIS, toda vez que, en NIGUN MOMENTO han agotado la vía administrativa previa, y es más, en todas las actas han estado presentes los representantes de dicho partido político, quienes han firmado las actas con conformidad con la lectura dada por el presidente de la Junta Electoral de la Zona.

Por todo lo expuesto, AL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTICIA SUPLICO; Que por presentado el presente escrito, lo admita, y tenga por IMPUGNADO, el recurso- demanda contencioso electoral interpuesto por el partido político Compromis, interesando EL ARCHIVO del expediente incoado.

En Valencia a 11 de junio de 2015”

Per tant els editorialistes de la Cotorra no tenim que demanar perdó per uns fets que hem escrit sempre des de la veracitat. També rebutgem totalment la frase que ens dediquen en el sentit que “En ètica i moralitat no ens arriben (a EU) a la sola de la sabata”. Una frase totalment desafortunada i que nomes pretén amagar un fet clar i comprobable: EU va impugnar el recurs presentat per Compromís, quan el millor a fer, si tant clar tenien que era una injustícia, era no haver presentat res. 

I que el TSJ decidira. Potser la decisió del TSJ ara seria diferent sense eixa impugnació d’EU després de conéixer per la sentència que el Ministeri Fiscal era favorable a atorgar a Compromís el 10 regidor després de les proves efectuades i la demostració del error en el recompte.

Lamentem també la implicació i interpretació “sui generis” que fan de la formula matemàtica coneguda com a regla o fòrmula D'Hondt. Miren, eixa regla és una formula matemàtica i quan s’aplica els resultats no són interpretables: són els que són i s’ha acabat. I per això no cal cap jutge que els interprete, com si que calen jutges per interpretar les lleis, i un tribunal sentencia una cosa i un altre superior li lleva la raó.

Rebutgem en la part que ens pertoca l’acusació de voler crear mal ambient. No era ni el nostre objectiu ni ho preteníem. Sembla alguns han vist fantasmes on només hi havia informació exacta i documentada. I els reptem a que diguen, en tot el que hem publicat sobre el tema, on hi ha una cosa incerta. Simplement hem dit en cada moment quina la realitat del procés i de la situació de constitució de l'Ajuntament. 

La gent de la Cotorra no té cap culpa de que vostés, la gent d'EU, impugnaren el recurs de Compromís i que, en parlar-ne, ens obliguen sempre per la veritat informativa a esmentar-lo i recordar el que hi demanaven. 

Actualització

Adjuntem un enllaç perquè es descarregueu en pdf la impugnació feta per EU al recurs de Compromís. Nosaltres podrem tindre una visió diferent d'un fet, però mai no hem dit cap falsedat ni mentira. I eixe document ho demostra.

- Document d'impugnació en pdf d'EU.

(Publicat originalment dissabte dia 27)

Concerts de cap de setmana de l'Orquestra La Valldigna

L'orquestra La Valldigna ha tancat el curs amb un concert a l'auditori de la SIUM aquest migdia, repetir el que ahir va celebrar a Simat i que ha servit per commemorar el centenari de l'obra de Manuel de Falla "El amor brujo", obra que ha estat interpretada en els dos concerts.  

L'orquestra,  sota la direcció de Manuel Godoy, ha interpretat com a primera part les obres la “Gruta del Fingal Opus 26” de l'obertura “Les Hèbrides” de Félix Mendelssohn i la interpretació del “Concert per a dos violins en Re menor” de J. S. Bach, intervenint com a solistes Bàrbara Selfa i Yazmina Romero.

La segona part ha estat la suite orquestral “El Amor Brujo” de Manuel de Falla, com a commemoració del centenari de l'estrena d'aquesta composició (1915) i ha acabat amb el pas-doble “Suspiros de España” d'Antonio Álvarez Alonso, amb la col·laboració especial de la cantaora Isabel Julve.

Membres del CETV baixen pel barranc d'Otonel

Membres del Centre Excursionista de Tavernes han fet la baixada del barranc d'Otonel, prop de la localitat de Millars. Aquesta activitat continua la iniciada per components del CETV que ja han fet descensos semblants en altres localitats valencianes.

La dreta valenciana contra la proposada consellera d'Educació Gràcia Jiménez

El nou president de la Generalitat, Ximo Puig, ja té una papereta difícil al davant com a conseqüència de la bel·ligerant dreta valenciana, que no ha esperat els tradicionals cent dies per a llençar la primera ofensiva contra el nou govern. Al primer dia ja ho ha fet contra la proposada consellera de Cultura i Educació, Gràcia Jiménez.

Gràcia Jiménez és una independent proposada pel Bloc dins de Compromís que compta amb el recolzament de les principals organitzacions dels sector de l'educació a la qual tres durs articles seguits de Las Provincias, ABC i El Mundo han qualificat de "radical catalanista".

 

La dreta valenciana pretén evitar el seu nomenament, per a la qual cosa ha posat en marxa també el possible pacte entre el PSOE i Ciutadanos per la Diputació d'Alacant. El PP s'ha quedat a només un diputat d'aconseguir aquesta institució i va intentar negociar un acord amb Ciutadanos que finalment no s'ha fet. Davant això el PSOE intenta un pacte amb la formació d'Albert Rivera, per a la qual el perfil de l'alacantina Gràcia Jiménez és un problema. La líder de Ciutadanos, Carolina Punset, ha fet aquesta mateixa setmana un discurs anti-valencià a les Corts que anuncia una dura oposició a les mesures que Gràcia Jiménez podria adoptar al capdavant de la conselleria de Cultura i Educació.

El Bloc, disposat a tot 

 
Dins de Compromís la reacció a la campanya mediàtica ha estat diversa. Mmentre Mónica Oltra ha adoptat una posició molt tèbia, el Consell Nacional del Bloc es va reunir ahir dissabte i va deixar clar que el nomenament de Jiménez és condició indispensable per a la seua participació en el govern valencià. Jiménez compta amb el suport explícit de la comunitat educativa , nascuda a Astúries, és professora i poeta. Membre del sindicat STEPV i d'Escola Valenciana, així com de La Cívica, la gran entitat de defensa de la llengua a Alacant.

-

Ximo Puig ja és president i apareixen tensions per la Conselleria d'Educació

El socialista Ximo Puig és, des d’aquest matí, el nou president de la Generalitat Valenciana, quan ha pres possessió del seu càrrec després d'haver estat investit dijous amb els suport de Compromís i una part de Podem. 

Puig ha promès sobre l'estatut i la constitució espanyola acatar “sense engany” les lleis i guardar fidelitat a la Generalitat Valenciana. Esdevé el sisè cap del Consell i el segon socialista que ocupa el càrrec, vint anys després de Joan Lerma. 

Puig ha fet un discurso n s’ha adreçat al ministre d'Afers estrangers espanyol, José Manuel García Margallo, present a l’acte, per exigir que s'acabe el tractament discriminatori i de marginalitat que té el govern de Madrid en finançament i inversions. També ha indicat la necessitat de reformar la constitució per renovar el compromís amb les noves generacions. 

El Bloc condiciona el seu suport a tenir la iniciativa sobre la cartera d'Educació 

I de nou discordies en el govern i per la cartera d’Educació, la dels reptes i les dificultats per la situación de l’educació pública i del valencià després dels anys d’abandó i marginalitat del PP.

Educació és una conselleria polémica, difícil i està sotmesa, inevitablement, a un incessant vaivé ideològic. És la pedra de toc de nombroses entitats civils i la gestió té un impacte molt visible en la societat. 

Els negociadors socialistes i de Compromís havien acordat que Sanitat i Educació estarien dirigides per independents: Sanitat a proposta del PSOE i Educació per suggeriment de Compromís.

Ara, per interessos, el pacte trontolla i el punt de fuita ha estat la proposta del Bloc, concretament d’Enric Morera, de que siga Gràcia Jiménez, d’Escola Valenciana i membre de la Intersindical la consellera. Un nom que sembla ser no disposa de tot el consens dins la coalició tal i com ahir es va vore al Consell Nacional de Compromís celebrat a València.

A Iniciativa, amb Mònica Oltra al capdavant, no li agrada Jiménez per l’elevat grau de significació política amb el valencià i la defensa de la llengua i voldria un perfil més acurat en Educació. 

 

El socialista, Ximo Puig, no li té massa fe a Jiménez i, ha passat a contraatacar per controlar Educació. El motiu l’assenyalen molts mitjans de la premsa: Puig vol mantindre una relació correcta i estable amb Ciutadanos, de qui depèn que el pròxim president de la diputació d’Alacant siga socialista. Un perfil massa valencianista a Educació li provocaria tot tipus de pressions i dificultats des la part més dretana del parlament. Sembla ser que la nostra llengua convertida una altra vegada en moneda de canvi, i quan hi ha eixos canvis, ja sabem que sempre perd el valencià. I nosaltres ens recordem qui va posar un model bilingüe en Canal 9, i que va pasar després: monolingüe al 95%, en castellà!!! 

I el Bloc, partit majoritari de Compromís, s’ha plantat. “O Jiménez o marxem del pacte”, com va dir dissabte Enric Morera. El Bloc ha mostrat la seua perplexitat i està decebut per la marxa enrere del PSOE: “Això ja estava parlat i havia quedat clar”, ha dit el Bloc, i rebutgen que els socialistes proposen ara que el conseller siga de l’àmbit de la universitat.

El Bloc ha remarcat que Jiménez compta amb el suport de les principals associacions del país com Escola Valenciana, Acció Cultural del País Valencià o l’STE-PV, el sindicat majoritari, amb un 58%, en les aules. “Gràcia serà la consellera, sense dubte”, manifesten estes fonts.

La partida encara es juga.

L'ajuntament penja la bandera multicolar en recolzament del col·lectiu LGTB

 

La bandera multicolor penja del despatx de l’alcaldia de l'Ajuntament de Tavernes amb motiu del Dia Internacional de l'Orgull LGTB que se celebra demà diumenge, 28 de juny, igual que ho fan altres municipis amb alcaldia de Compromís com València, Sagunt o Alzira.

El gran nombre d'ajuntaments que s'han sumat al suport al col·lectiu LGTB ha portat a la secretària d'organització de Lambda, Mariana Urueña, ha manifestqr que “són dies i fets històrics", i confia que el canvi es trasllade a la legislació.

La bandera multicolor s'ha despenjat en el balco de la façana principal de l'Ajuntament de Tavernes, en el despatx d'alcaldia, en un gest de "defensa i reivindicació dels drets LGTB i símbol de la lluita que porta pels seus drets aquest col·lectiu” han indicat fonts del govern municipal de Compromís.

 

El diputat de Compromís en el Congrés, Joan Baldovi, critica el xantatge de Montoro

El diputat de Compromís en el Congrés, Joan Baldoví, considera que els advertiments del ministre Cristóbal Montoro a l’autonomia valenciana, “estan totalment fora de lloc i desacredita per complet al ministre, ja que el caos econòmic i els impagaments als proveïdors són fruit de la nefasta gestió del PP en la Generalitat Valenciana i no del futur govern, que encara no ha pres possessió del càrrec”.

 Baldoví considera que Montoro “està fent un xatatge polític que està totalment fora de lloc i no procedeixen les seues amenaces ara que hi ha hagut un canvi de govern en la Generalitat. Durant els últims quatre anys, Montoro ha guardat silenci sobre els incompliments en el dèficit, sobre els impagaments o sobre el balafiament i ara no pot amenaçar perquè està desacreditat política i moralment per a fer-ho”.

Baldoví ha recordat que la situació financera de la Generalitat Valenciana, és fruit de l’incompliment dels principis bàsics d’igualtat i és perquè el govern central ens ha marginat durant dècades amb el finançament autonòmic. En els últims quatre anys, el PP ha incomplit totes les promeses que van fer als valencians en l’època de Francisco Camps i també totes les promeses que va fer durant la campanya electoral de 2011 Mariano Rajoy. "No han volgut i no han sabut acabar amb eixa marginació històrica que patim, amb un model de finançament nefast i que ens castiga i ara, damunt, a més que no compleixen amb les seues promeses ens amenacen. És totalment intolerable”.

El parlamentari de Compromís ha aconsellat al ministre Montoro que es reserve les amenaces “per a quan estiga en l’oposició a partir de novembre de 2011, perquè el PP correrà la mateixa sort en el Congrés que la que ha tingut en les eleccions autonòmiques i locals del passat 24 de maig”.

La residència de Benirredrà acull avui dissabte un concert de la Ventolin’s Band

La Ventolin’s Band de la SIUM de Tavernes ofereix un concert avui dissabte, 27 de juny, a partir de les 17:30 hores, a la residència de Benirredrà. Serà el primer dels què aquesta formació musical te previst dur a terme durant l'estiu de 2015.

Des què fa tres anys la Ventolin’s Band va començar aquest tipus de concerts per diferents residències de majors, amenitzant les vesprades dels residents, l'interès per comptar amb la col·laboració de la formació musical ha anat creixent gràcies al tipus de música que ofereixen ja que entre el seu repertori s'inclouen melodies de l'època de l'auditori al que es dirigeixen.

L'Ajuntament de Tavernes clausura el taller d’ocupació “Revalorització dels recursos turístics i naturals".

L’ajuntament ha clausurat avui el taller d’ocupació “Revalorització dels recursos turístics i naturals de Tavernes" que ha suposat, en paraules de l’alcalde Jordi Joan “un valor afegit per a Tavernes, en ser un mitjà que ha servit per posar en valor el nostre territori i el nostre paisatge i posar-lo al servei dels ciutadans i del turisme”. 

 

 

L’acte ha comptat amb la presencia de l’alcalde, Jordi Joan, el regidor de Foment, Josep Llácer i el de Medi Ambient, Perfecto Benavent. L’alcalde ha tingut també paraules d’elogi per al personal del taller, del qual ha valorat “l’esforç efectuat, tant per l’equip director com dels treballadors del mateix”.
En termes semblants s’ha expressat el regidor de Foment, Josep Llácer, que ha destacat l’interés posat per l’Ajuntament per aconseguir el taller, interés que assenyalava ha estat correspost pels membres del taller.

 

 

La directora, Nieves Santonja, ha dirigit unes paraules on ha explicat els treballs duts a cap en les zones verdes del terme i en les rutes del Racó Joana-Ullals i en la Ruta dels Sentit, sense oblidar la tasca formativa, col·laboració i visites a altres localitats amb finalitat formativa. La directora del taller ha agraït la col·laboració i ajut que sempre ha tingut de l’Ajuntament així com d’altres organismes i entitats externes, remarcant el bon esperit d’equip que ha regnat entre els alumnes i l’equip directiu. Tot seguit, s’ha projectat un powerpoint resum del treball efectuat i al lliurament de diplomes als alumnes.

El Taller Ocupacional ha actuat en zones i paratges tan emblemàtics com el Racó de Joana, l'ermita de Sant LLorenç, el Mirador del Mediterrani, els ullals, i parcs i zones verdes del municipi. A més, s’han recuperat àrees recreatives, sendes, parcs i jardins al hora que s’han ofert serveis d'informació turística, i d’acompanyament i divulgació dels recursos naturals.

-

Tavernes inicia una campanya de conscienciació contra els sorolls

Agents durant el curset

L’Ajuntament de Tavernes, a través de la Regidoria de Seguretat Ciudatana, iniciarà el pròxim cap de setmana una campanya de prevenció del soroll amb mesura dels nivells sonors. La campanya la duran a terme agents de la Policia Local que requeriran a diversos gerents d’establiments el mesurament dels nivells sonors en les activitats, tant al poble com a la platja.

El regidor de Seguretat Ciudatana en funcions, Evarist Sansaloni, ha manifestat que l’objectiu és “tractar d’evitar les molèsties causades pel soroll, millorar la convivència i conciliar els drets al descans i a la diversió”.

El regidor ha remarcat que les mesures no comportaran sanció perquè són una campanya de conscienciació i, a més, els responsables de les activitats seran informats dels mesuraments, per la qual cosa podran corregir, si cal, els nivells de soroll i evitar que causen molèsties i no siguen motiu de futures sancions

Evarist Sansaloni ha recordat també que els agents de la Policia Local van rebre fa uns mesos un curset de formació tècnica per a poder mesurar i avaluar el soroll amb sonòmetres homologats.

Una errada en la transcripcio dels vots lleva el desé regidor a Compromísse

Les actes que es feren del recompte de la mesa. Atenció a la caligrafia de la segona

El TSJ en sentència coneguda ahir va donar com a bona la proclamació de candidats electes efectuada per la Junta Electoral de Sueca, i en conseqüència assignava nou regidors a Compromís, que perdia el desé regidor que va aconseguir en les urnes el 24M a favor d'EU.

Compromís ho atribueix en la reclamació a una errada en la transcripció dels de vots de la Mesa B-4-3 on se li va assignar “un total de 307 votos cuando en realidad obtuvo 337 y se hizo constar un total de votos emitidos por electores censados de 607 cuando en realidad fueron 637 y un total de votos emitidos de 609 cuando en realidad fueron 639”. 

I d’on ve l’error en la transcripció dels vots a l’acta de la Junta Electoral de Zona de Sueca? potser siga la pregunta que molts s’haveu fet. A banda, hi ha una altra pregunta: ¿com és que hi ha una errada triple en la transcripció de dades i cap representant dels partits se n’adona? Perquè cal tindre-ho ben clar: hi ha una errada en els vots de Compromís, però hi ha una errada en els vots d’electors emesos i una altra errada en els vots totals, on se sumen els interventors que voten en eixa mesa. 

S’ha dit molt que el representant de Compromís va badar en no adonar-se’n que li faltaven 30 vots. És veritat, però per a nosaltres no és l’únic, tots van tindre una part de la culpa perquè ningú va dir res sobre el fet que el recompte final de la Junta Electoral de Zona de Sueca no coincidia amb el recompte real. 

Ningú va dir res, ningú se’n va adonar. ¿O es que als representats dels partits, de tots, tenien igual que el recompte fora el que fora, quan no era igual ni al proclamat a l’Ajuntament ni  al Ministeri de l’Interior? 

Ho tornem a repetir: el més afectat pel resultat final és Compromís, però tots els partits al nostre parer – i encara que sabem alguns no compartirán- són responsables de no haver vist que 30 ciutadans de Tavernes no eren comptabilitzats, no apareixen en el recompte final. Hi havia menys votants que els que realment acudiren a les urnes. I ningú no va dir res.

I on va sorgir l’errada en transcripció? 

 
Si mirem les actes que us reproduïm ho comprendreu millor. No es va fer una acta, sino dues. Calia còpies per a tots els partits i els autocopiants que té un full no eren prou. I van haver d’omplir-se dos impresos, i ho van fer, segurament per guanyar temps, persones diferents. La cal·ligrafia dels números ho delata i demostra. El problema rau en l’acta número 2, on la persona que l’escriu, té una manera molt especial d’escriure el número tres: com podeu vore l’escriu com una mena de “c” al revés, i a primer colp d’ull es confon amb el 0 (zero).

I va donar la casualitat, segons tots els indicis, que l’acta que es va enviar a la Junta Electoral de Zona va ser eixa. A l’hora de transcriure l’acta, el 3 per eixa forma de “c” es va interpretaqr com a 0. I s’escriu 307 en lloc dels 337 vots de Compromís, i es canvien també els electors i s’escriu 607 en lloc dels 637 de la mesa i s’escriu 609 en lloc dels 639 totals en sumar els interventors. I damunt no es van escriure les xifres en lletra!!! 30 persones de Tavernes, per tant, havien deixat de votar en la transcripció. 

I com es que ningú observa l’errada? Pensem que es deu al fet que totes tres xifres canviades tenen un 3 en les desenes, que es va convertir en el recompte en la JEZ de Sueca en un 0 (zero). I com s’havien eliminat 30 vots en els tres, a l’hora de les sumes tot quadra. Un error  molt mal de localitzar si no vas a buscar-lo expressament i de fet cap partit va veure ni va dir res que la suma d’electors votants i la suma de votants total no coincideix. Ja no era només els vots de Compromís, sinó el resultat mateix de la mesa electoral el que havia canviat. I ací tots estaven implicats. I cap representant de partit se’n va adonar.

Cal saber que en el recompte s’indiquen els vots total en cada apartat del 24 M (nombre votants, vots emesos, vàlids, blancs, nuls i el de cada partit. Ningú va observar que a més dels 30 de Compromís hi mancava de 30 persones en els computs generals. Com hem dit, indiquen vots, però no fan cap estimació del nombre de regidors, que es dona a conéixer dos dies després en la proclamació, i és en arribar l’acta a Tavernes amb 9 regidors Compromís observa que alguna cosa ha canviat. La comprovació feta a posteriori, comprovant les actes originals dels interventors en el seu poder, permet localitzar l’errada: no s’han transcrit bé les dades de la mesa electoral en la Mesa B-4-3.

El TSJ no ha entrat en el fons de la qüestió (la falta de 30 vots, la més que possible conculcació de drets constitucionals de 30 persones que van votar i no se’ls reconeix el vot, que la veritat emanada de les urnes no és la que s’ha proclamat….). El Ministeri Fiscal ho va dir: si és demostra l’errada, caldria assignar els 10 regidors a Compromís. Però diu que no s’ha entrat en el fons de la qüestió perquè Compromís no havia esgotat la via administrativa. Esperem que el Constitucional sí entre en el fons. 

Mentrestant en el web del Ministeri de l'Interior, i en l’acta de recompte de l’Ajuntament, continuen les dades reals del 24M: 4.833 vots totals a Compromís i 10 regidors i no com s'indica en l'escrutini de la Junta Electoral 4803 i la pèrdua d'un regidor.

El TSJ no admet el recurs de Compromís, i sense entrar en el fons del tema, dóna a EU un segon regidor. Compromís presentarà recurs d'empara al Tribunal Constitucional

Captura de pantalla del Ministeri on són els resultats reals de Tavernes

El Tribunal Superior de Justícia en sentència coneguda avui ha declarat com “no admissible” el recurs contenciós-electoral interposat per Compromís contra l'Acord de la Junta Electoral de Zona de Sueca (València) de data 29 de maig de 2.015. El TSJ per tan dóna com a bona la proclamació de candidats electes efectuada per la Junta Electoral de Sueca, i en conseqüència assigna nomes nou regidors a Compromís, que perd el dècim regidor aconseguit en les urnes a favor d'EU per l'errada en el comput de vots.

Compromís havia presentat al TSJ al·legacions que es dictara sentència per la qual s'anul·lara la proclamació de Sueca  i s'acordara una nova que reconega el seu dret al fet que se li atorguen10 regidors que li corresponen en funció de la votació.

El recurs presentat per Compromís assenyalava que dins del comput dels vots obtinguts per les diferents candidatures en el Municipi, en la Mesa B-4-3 es va assignar a Compromís “un total de 307 votos cuando en realidad obtuvo 337 y se hizo constar un total de votos emitidos por electores censados de 607 cuando en realidad fueron 637 y un total de votos emitidos de 609 cuando en realidad fueron 639, tal como se desprende del Acta de Sesión de la referida Mesa de fecha 24 de mayo de 2.015".

Els vots estan clars en l'acta.

 El Ministeri Fiscal, per la seua banda, va demanar com a objectes de prova la remissió de les actes originals de la mesa implicada, tant la que es conserva a l'Ajuntament com al Jutjat de Tavernes e indica que "si demostrasen lo alegado por el recurrente (Compromís) habría que declarar que el número de candidatos electos por la Coalición Electoral Compromís al Ayuntamiento de Tavernes de Valldigna (Valencia) son 10 (Diez)".

Totes les proves demanades pel Fiscal, segons hem sabut, i que eren demostratives de quina era la veritat de les xifres van ser remeses al TSJ com objectes de prova.

EU, com a part afectada i després d'haver-se li asignat un segon regidor que les urnes no li van donar el 24 M, va sol·licitar l'arxiu del recurs de Compromís “al entender que la parte actora no ha agotado la vía administrativa previa ya que ha interpuesto el recurso contencioso-electoral sin formular, tras los escrutinios realizados en la Mesa Electoral con fecha 24 de mayo de 2.015 y en la Junta Electoral de Zona con fecha 27 de mayo de 2.015 y con anterioridad a la proclamación de candidatos electos - que tuvo lugar el 29 de mayo de 2.015 - las reclamaciones y protestas a que se refiere el artículo 108.2 LOREG”. Aquest article dóna un termini d'un dia per a presentar les reclamacions i protestes i en eixe temps d’un dia havia d’haver-se presentat el recurs.

El TSJ, que en cap moment entra en el fons de la qüestió que seria la falta de 30 vots de Compromís que fan variar el resultat electoral, argumenta en la seua sentència i en això segueix les tesis d'EU que Compromís hauria d'haver reclamat l'error de comput de vots abans de la proclamació de regidors. 

Després de citar diverses sentencies Tribunal Constitucional indica que “tal como sostiene la Coalición demandada (EU), la interposición del recurso de amparo electoral requiere el conveniente agotamiento de la vía administrativa previa, constituída por las reclamaciones ante las Juntas Electorales de Zona y Central" y es obvio que Compromís no efectuó antes las reclamaciones por lo tanto declara que no es admisible el recurso por falta de agotamiento de la vía administrativa”.

El TSJ indica igualment que per falta d'esgotar la via administrativa  “excluye el análisis y resolución de la cuestión de fondo planteada” o siga com hem assenyalat el TSJ no entra a valorar els fets argumentats per Compromís de que sí que  ha hi hagut un error en el comput tant dels vots emesos al seu favor en la taula com en els totals,  i té en compte només el fet que no va reclamar en el termini d’un dia que, com hem dit marca la llei, i això determina que li rebutge la petició. 

No obstant, la sentència no és ferma, i Compromís pot presentar un recurs d'empara al Tribunal Constitucional perquè l'alt tribunal siga qui entre en el fons de la qüestió: que falten 30 vots d'electors vallers, amb la qual cosa desconeixem si es podria estar conculcant els drets constitucionals al vot de 30 electors, amb la modificació de la voluntat popular expressada lliurement en les urnes el passat 24 de maig.

Segons totes les notícies, Compromís  presentarà  recurs d'empara al Tribunal Constitucional, i més encara quan les actes de la taula demostren, malgrat l'enrevessat d'una de les cal·ligrafies – i açò suposadament és la que va poder produir l'error en el compute- que va obtenir en aqueixa taula 30 vots més i que van votar 30 persones més que les que va comptabilitzar la junta electoral de zona.

La web del Ministeri de l'Interior, a qui s’enviaven directament els vots de cada mesa per funcionaris de l’ajuntament i la captura de pantalla del qual adjuntem, segueix donant un resultat exacte que coincideix amb el resultat oficial escrutat per l'Ajuntament: 4.833 vots totals a Compromís i 10 regidors i no com s'indica en l'escrutini de la Junta Electoral 4803 i amb açò la pèrdua d'un regidor.

L'aldea de Carolina Punset, portaveu de Ciudadanos a Les Corts Valencianes

La portaveu de Ciudadanos en Les Corts Valencianes, Carolina Punset, va ser ahir la "vedette" de les xarxes socials arran dels seus comentaris en el debat d'investidura de Ximo Puig.

Punset, que nomes va parlar en castellà, va dir que "recuperar" la "minoritaria" llengua valenciana en el sistema educatiu "puede ser muy emotivo, pero poco útil para encontrar un empleo" i acabava dient que "allá donde triunfa la inmersión lingüística" es torna a "la aldea" i es frena "el desarrollo personal y colectivo" de la regió.

Les seues paraules van ser objecte de comentaris i critica a les xarxes socials, arribant a estar als primers llocs de Twitter.

Vos oferim els 'tuits' més sarcàstics que arreplega "Valencia plaza"

 

El socialista Ximo Puig nou president dels valencians i valencianes

 

El socialista Ximo Puig va ser investit ahir nou president de la Generalitat Valenciana amb el suport de 50 diputats, el mínim per a la majoria. PSOE, Compromís i 8 diputats dels 13 de Podem hi van votar a favor; els 44 de PP i Ciutadans, en contra. 

Podemos va escenificar el seu “suport crític”dient que si amb 8 dels seus diputats i abstenció dels demés 5. Ciutadanos va justificar el vot en contra pel fet que Compromís formés part del govern. I el PP va defensar que havia estat el partit més votat. 

Ximo Puig serà el sisè president des de la recuperació de l'autogovern valencià (el segon socialista, després de Joan Lerma) i governarà amb el suport explícit dels 23 diputats socialistes i els 19 de Compromís que entrarà a formar part del govern. Puig prendrà possessió del nou càrrec en una nova sessió de les Corts Valencianes diumenge, així que l'aprovació en la sessió d'investidura siga publicada al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE).

Fabra: 'Al tripartit només l'uneix l'odi al PP' 

 
El síndic del PP, Alberto Fabra, fou el primer a felicitar Ximo Puig. S'acostà al seu escó enmig dels aplaudiments dels diputats favorables i una part dels del PP. En la seua intervenció, Fabra va dir: "No permetré que el front d'esquerres faça malbé tot el que s'ha aconseguit"' 

El dirigent del PP va dir també que el tripartit només es troba unit per l'odi al PP i va anunciar que el seu grup votaria que no: “El nostre partit ha estat el més votat, l'opció majoritària de centre preferida per la ciutadania i els 658.000 valencians que ens van donar el seu vot no el volien a vostè com a president” va dir a Puig' 

Punset: 'Allà on triomfa la immersió lingüística tornem a l'aldea' 

 
Molt crítica va ser la portaveu de Ciutadans, Carolina Punset, que va dir que Ximo Puig ha pactat amb “el populisme i el nacionalisme”. Es va centrar en atacs a la llengua i criticà la immersió lingüística. "Allà on triomfa la immersió lingüística tornem a l'aldea'" va arribar a dir. 

Carolina Punset- elneofranquismo que viene- va arribar a dir que el valencià “és poc útil per a trobar feina” i que s’ha de protegir però si es convertia en una llengua normal frenaria el desenvolupament personal i col·lectiu de la comunitat. 

Ximo Puig li va contestar que el valencià “no és una cosa folklòrica d'uns quants indígenes que van per ací” i va recordar-li que és la llengua pròpia de la nostra terra. 

 

 

Oltra remarca el suport necessari per a crear les bases d'un nou país 

 
La portaveu de Compromís, Mónica Oltra, va dir que la coalició donaria suport a Ximo Puig no amb un xec en blanc sinó amb vot a favor necessari per a crear les bases d'un nou país. Oltra prometé “valentia” i advertí que hi hauria forces que treballarien contra el pacte. 

Va defensar que el suport de Compromís al candidat de PSOE serveix per a “contribuir que l'Acord del Botànic puga ser una realitat”. Sobre el pacte Oltra va dir: “El deure, la responsabilitat i el nostre compromís amb un canvi transformador ens ha portat a salvar les nostres legítimes diferències i posar-nos d'acord” i va explicar que la paraula i el diàleg seran els protagonistes d'aquestes Corts i que això “no és cap espectacle, es diu democracia”. 

Oltra va dir que Copromis té la responsabilitat de representar de forma digna i honesta els ciutadans i que es passaria d'una manera de governar despòtica i deshumanitzada a un governobert i amable, on el poder siga modern, horitzontal, feminitzat i fecund, que escolte, respecte i mire als ulls i no de dalt a baix. 

El “sí crític” de Podemos

El portaveu de Podemos, Antonio Montiel, va dir que la seua formació donaria “un sí crític” a Ximo Puig i per això 5 diputats dels 13 es van abstenir i la resta hi van votar a favor. “No venim a botar foc a la barraca --va dir--. No som gent que vol destruir allò que funciona, volem estar al servei dels ciutadans”. El diputat assegurà que serien “una eina per dur la veu del carrer a les institucions” i afegí que s’han acabat els partits que només fan més que mirar-se el melic, pensant en salaris i comissions