L'ESTAT DE LA QÜESTIO: ¿Ha d'acudir el govern valencià del PP a la via judicial per conseguir millor finançament?

Les balances fiscals fetes publiques pel Ministeri d’Hisenda han demostrat que els valencians patim un dèficit fiscal de 2.018 milions, xifra que podria superar els 5.000 milions si el govern de Rajoy no s’haguera tret de la mànega un mètode nou de càlcul i hagués usat la metodologia de flux-monetari avalada per l’Institut d’Estudis Fiscals i que Montoro no ha volgut usar. 

Ara, siga amb un siga amb altre càlcul queda clar una cosa i bastant greu i que dóna a entendre que som i que representem els valencians per al govern central, mane qui mane i governe qui governe, PP o PSOE: som l’unic territori que compta una renda per càpita inferior a la mitjana espanyola i a pesar d’això aporta a l’Estat més del que rep. Això claveu-s’ho en el cap perquè no ve d’ara, i es la prova més palpable de la discriminació que no d’ara, sino de fa anys, mane qui mane i governe qui governe, PSOE o PPm, hem patit i patim els valencians.

Aquests fets són faves comptades, i el menyspreu del govern de Mariano Rajoy, considera que el govern valencià del PP, del Sr. Fabra que no pinta fava, no pot continuar amb l’estratègia de plorar i quedar-se de braços encreuats. I s'alcen veus que exigeixen al Consell que recòrrega davant els tribunals. 

¿I com es pot recórrer per la via judicial contra el mal finançament dels valencians? Compromís ho ha explicat: el procediment s’ha d’iniciar amb un requeriment del govern valencià davant el Ministeri d’Hisenda reclamant un finançament just. I si no s’atén (Segur que no!!!) interposar una demanda pel procediment contenciós-administratiu. 

Fonaments legals: vulneració dels principis de l’article 2 de la LOFCA respecte al País Valencià, perquè amb la situació actual no existeix ni equilibri econòmic, ni capacitat de finançament de serveis públics fonamentals, ni solidaritat territorial, ni suficiència de recursos per a competències pròpies, ni lleialtat institucional. 

Mes fonaments legals: Incompliment de l’article 15 de la LOFCA perquè no es garanteix un nivell mínim de serveis públics. El País Valencià te pressupostats en Educació, Sanitat i Protecció Social 10.088 milions d’euros i els ingressos pel sistema de finançament autonòmic són 8.276 milions d’euros, un dèficit de 1.800 milions d’euros. 

Més fonaments legals: el govern de Mariano Rajoy incompleix la disposició addicional setena de la llei 22/2009 del sistema de finançament de les Comunitats Autònomes que estableix la revisió quinquennal del sistema de finançament, que no s’ha complit ni Rajoy té intenció de complir.

I fins i tot no s'oblida que, al marge d’aquest procediment, és possible l’obertura de la via constitucional per la vulneració del principi d’igualtat que suposa aquest infrafinançament.

Conclusió: a través dels Tribunals es pot exigir al govern central el reconeixement del deute històric entre 2002 i 2011 (calculat en 13.500 milions segons la comissió d’experts de Les Corts), la dotació provisional per a l’any 2014 de 1.800 milions per garantir serveis bàsics i la revisió del sistema de finançament amb efectes retroactius a 1 de gener de 2014, perquè no s’ha complit la revisió establida en la llei 22/2009. 

¿Ho farà el govern valencià del PP? Segur que no. ¿Buscarà altres mitjans i exigirà com a mínim eixos 1.800 milions de dèficit en serveis bàsics? Segur que no ¿Farà el que mane Madrid i callaran? Segur que sí. 

-

La Banda Jove actua al Real de Gandia

La Banda Jove de la SIUM de Tavernes ha oferit un concert aquesta vesprada dins de "XI Programa de Concerts d'Intercanvis Musicals" en el Real de Gandia, dins de la setmana cultura que obri les festes patronals de la localitat.

Els nostres joves músics han oferit, sota la batuta de José Luis Palomares Peñalba, la interpretació de "Segrelles" de Pérez Vilaplana, "El Quixot" de Ferrer Ferran i "Pilatus Montains of Dragons" de Steve Reineke.

 

A destacar el gran aplaudiment de minuts amb que el públic assistent ha premiat una gran actuació dels joves músics valler en el que ha estat un concert d'una elevada qualitat.

A les fotografies teniu els moments previs a l'inici del concert i la recitació de fragments del Quixot acompanyant la interpretació de la música. 

-

Sandra Gómez Escrivá, fallera major del Prado per al 2015

Sandra Gómez (del Facebook)

La Falla Prado ja té fallera major per a l'exercici 2015: Sandra Gómez i Escrivà, persona molt coneguda i vinculada a les falles i que ja va ser fallera major del Prado l'any 2000. 

Sandrà es molt participativa, gran amant de la festa i segur, segur, que serà una immillorable fallera major i deixarà ben alt el pavelló de la falla. Fa només unes hores que s'ha fet publica la noticia i des d'ací donem l'enhorabona a Sandra i a tota la comissió per l'elecció.

-

La Policia Local continua amb les tasques de prevenció i control en platja, casc urbà i zones rurals.

Un control policial a la platja

El regidor de Compromís, Evarist Sansaloni,  responsable de Seguretat Ciutadans considera que el dispositiu especial d’estiu ofereix “resultats satisfactoris, donat que els agents responen de forma eficient als objectius proposats”. També ha destacat les atencions als requeriments dels ciutadans per sorolls, baralles, actes vandàlics, control d’horaris de tancament i conflictes veïnals o familiars majorment.

En aquest context, assegura que “es porta un control estricte i s’atén els requeriments de la forma més ràpida possible, com ratifiquen els informes que redacten els agents al Cap de la Policia Local”.

El regidor de Compromís ha destacat que el control als parquings per previndre els botellons han reduït de forma considerable la pràctica “perquè no hi ha cap requeriments al respecte, excepció d’un pròxim a la zona del quiosquet Domojito, però no tenia res a veure amb el quiosquet, que s’ha controlat tot el cap de semana i continuarà”.

El regidor demana precaució als ciutadans

La Policia Local ha detectat que determinats individus, d’amdós sexes, aprofiten la bona predisposició de les persones, sobretot les majors, i arriben a fer ús de la força per sustraure’ls béns, bé en actuacions al carrer o bé a la pròpia vivenda. En conseqüència, el regidor ha demanat extremar les precaucions i no confiar-se davant gent desconeguda.

Com a resum d’actuacions, ha informat que el passat divendres, la Policia Local va intervindre en un intent de robatori a l’Avinguda de Marjaletes. Els malfactors van voler entrar a un establiment per la persiana, la qual va quedar mig arrancada sense poder aconseguir el seu objectiu.

També el passat cap de semana, en un dels controls al Camí de la Mar, es va incautar marihuana, es va immobilitzar un vehicle per alcoholèmia positiva del conductor i es actuar davant una tenència d’estupefaents en el carrer Fontetes de Cantus.

-

Francesc Giner, fill predilecte de Tavernes, va ser enterrat ahir a Cullera.

Les banderes han onejat a meitat pal

Ahir dilluns va ser soterrat el cronista oficial de Cullera i fill predilecte de Tavernes, Francesc Giner i Perezperez als 90 anys d’edat. El soterrar va tindre lloc a l’església dels Sants Joans de Cullera. L’Ajuntament de Tavernes va remetre una corona de condol i ha posat les banderes a mitjan pal com homenatge i sentiment de la ciutat que el va vore nàixer i de la qual havia estat declarat “fill predilecte”. La família ha remés el seu l'agraïment a la ciutat.

 

Francesc Giner Perepérez (Tavernes de la Valldigna, 1924) va passar la major part de la seua vida a Cullera, sense oblidar els lligams amb el seu poble. Així, quan Joan Caromines va visitar el País Valencià dins dels treballs del seu ““Onomasticon Cataloniae” de J. Coromines, (obra de 10 volums) va ser el valler qui li va aconsellar visitar la Valldigna i els seus pobles per recollir el lèxic, gramàtica històrica i toponímia de la nostra subcomarca dins d’eixe projecte general d’arreplegada de mots en els territoris de parla catalana.

 

Una corona en homenatge a l'escriptor

Va estudiar Filosofia i Lletres en la Universitat de Valencia i ben jove va col·laborar amb Sanchis Guarner en la part valenciana del diccionari Català-Valencià-Balear. Vicepresident del Centre Cullerenc de Cultura, l’any 1958, va ser nomenat el 1959 Cronista Oficial de la Ciutat de Cullera.
 

En 1963 va obtindre el reconeixement de la Societat de Geografia Catalana de l’Institut d'Estudis Catalans per un treball sobre els “Topònims de Cullera”, un camp on era un expert des de l’epoca de Coromies i que li valgué els reconeixements de la Universitat de València i de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.
 

En 1993 va ser nomenat “Fill Adoptiu” de Cullera, l’any en que s’iniciaven les Jornades d’Estudis de Cullera promogudes per ell.

Arribem als 1'3 milions de pagines visualitzades

Ahir a última hora del dia varem assolir els 1'3 milions de pàgines visualitzades, segons el comptador oficial del propi sistema blogger, de Google.

Us agraïm novament la dedicació i la fidelitat que vosaltres, lectors i lectores, ens dediqueu i que fan possible aquestes xifres. Gràcies.

-

Balanç de la III Fira Solidària del Llibre d’Ocasió

Càritas Interparroquial considera que ha estat un gran èxit i ha tingut una elevada assistència la III Fira Solidària del Llibre d’Ocasió en haver aconseguit una recaptació de 1.646 euros.

La nota oficial de l’entitat diu: 

En moments com els que actualment estem vivint, on la desigualtat social cada vegada és més greu i els camins per accedir a un treball digne i estable són cada vegada més difícils , en moments com aquestos on l’aïllament individualista i la mancança de valors posa en perill la persona. Càritas lluita i treballa per construir camins d’esperança que facen realitat un nou model d’economia i de societat, un model que done testimoniatge de que entre tots podem aconseguir millorar el món”.

Aquesta és la finalitat de moure a la participació ciutadana mitjançant la III Fira Solidària del Llibre d’Ocasió on un nombrós grup de voluntaris hem estat bolcats els dies 24, 25, 26 i 27 de juliol en la XX Fira de Sant Jaume de Productes Valencians.

Un any més ens sentim orgullosos de la participació de tots els ciutadans de Tavernes així com tots aquells que comparteixen les seues vacances amb nosaltres. Des de Càritas agraïm la participació de tots, tant els que han comprat llibres com els que ens han portat, agraïm als organitzadors de la Mostra, a l’Ajuntament que com sempre ha posat al nostre abast els seus serveis, als mitjans de comunicació que una vegada més divulguen les nostres accions i projectes i com no a Juli, que el seu benfer , ens ha animat contant contes, cantant cançons i donant més ambient al nostre estant de manera altruista.

Moltes gràcies a tots !

L'ESTAT DE LA QÜESTIO: ¿Tenen partit l’alcalde de Tavernes i els regidors del seu grup municipal?

Qualsevol que llija el titular pot pensar que estem de conya: tot el món sap que és Compromís. Però no, no ho sap tot el món, o no ho vol saber. ¿I perquè ho diguem? Doncs perquè hem sentit dir més d’una vegada a gent de Compromís, de Tavernes, alts càrrecs i diputats, que determinada premsa actua sota la consigna d’ocultar Compromís, de no donar-li canxa periodística, publicar les mínimes noticies i potenciar i magnificar els punts negatius de la coalició sempre que es puga. 

Mai havíem fet cas, però en una conversa amb regidors va eixir pel mig el tractament que dóna alguna premsa a les noticies i parlàvem de l’objectivitat-subjectivitat segons el partit que les genera.

I hem estat la setmana passada observant i ¿què voleu que us diguem? Si que es constata que no s’usa per a res la paraula Compromís i com quan s’esmenta a l’alcalde o regidors del seu grup municipal, el lector el més segur és que s’assabente a quin partit pertanyen.

També hem vist situacions com usar un genèric, “Ajuntament” per a referir-se a l’alcalde i regidors quan les noticies són informades per ells. I llegim expressions: El ayuntamiento busca; la voluntad del ayuntamiento, el ayuntamiento ha informado (quan és el regidor)... o simplement es recorda l’àrea de la qual és responsable el regidor i prou. 

Els regidors miren amb lupa el tractament que es dóna a la informació, el lloc on es publica i com es publica. I parlaven de casos, com la nova escoleta municipal, despatxada amb una simple resenyeta, quan té un alt contingut social, una inversió superior als 700.000 euros, vora tres anys de treball i mesos de gestions de l’alcaldia per solucionar els problemes amb Iberdrola i intentar obrir-la a setembre.

I es comentava que eixa obra en qualsevol poble de la comarca i sense alcalde de Compromís hauria merescut mitja pàgina i, si fóra a Gandia, una pàgina i foto a tot color de Torro anunciant el bon resultat de la seua gestió amb Conselleria i Iberdrola. L’objectivitat i subjectivitat: una noticia no es important “per se”, sinó per qui la protagonitza.  I si és de Compromís mai, i menys si és en positiu.

I si parlem de les il·lustracions, segons el sant, se li fa la festa. I l’alcalde de Tavernes i els seus regidors no semblen ser sant de les devocions en la premsa comarcal. Fa 15 mesos que l’alcalde de Tavernes – la tercera ciutat de la Safor- no ha tingut l’honor de vore una fotografia seua publicada en solitari. I si això passa amb l’alcalde, ja podeu imaginar els regidors. No en voreu cap en fotografies als diaris. 

I acabem amb el titular: l’alcalde de Tavernes i els seus regidors no tenen partit per a la premsa comarcal. Sort que està la xarxa per donar a conéixer que amb tots els encerts i amb totes les errades, que en tenen, a Tavernes són de Compromís. 

PD: Havíem escrit açò dijous. El divendres – i encara que totes les comparacions són odioses- llegíem una noticia de Gandia en la premsa. I en aquest cas sí, tot el món sabrà el nom del partit que ha posat una querella al govern de Torró pel tema de les treballadores de les escoletes. Als articles podíem llegir: El grupo municipal socialista de Gandia: la concejala socialista Liduvina Gil y la también concejala y la secretaria general del PSPV-PSOE en Gandia, Diana Morant; según los socialistas, los concejales socialistas lamentan... Ben dit i explicat de quin partit són. Res a vore amb el  tracte al nom Bloc o Compromís en altres noticies. 

Ahir diumenge llegíem a la premsa la valoració sobre les visites guiades a Bolomor. Allò que diu el regidor en la nota de premsa oficial es publica com a dites per un genèric l'Ajuntament, i una vegada més, és impossible saber quin és el partit  del regidor autor de la iniciativa. No es diu.
-

Compromís obri la porta de les institucions a la ciutadania.

Compromís s’ha sumat a Decision Makers, la nova eina de Change.org que permet als signants d'una petició iniciar la conversa amb els decisors i permetent respondre les peticions de forma pública i directa. El portaveu adjunt de Compromís a les Corts, Fran Ferri, el diputat al Congrés, Joan Baldoví, i l’eurodiputat Jordi Sebastià compten ja amb perfils de Decision Makers per obrir a la ciutadania les institucions.

Ferri, Baldoví i Sebastià, com a destinataris de peticions a Change.org podran respondre directament de forma pública, des de la mateixa pàgina de la petició ciutadana i des de la seua pàgina de perfil verificada en què s'agreguen totes les peticions que s'adrecen a ells.

Compromís ha recordat que “va nàixer amb la voluntat de construir una nova manera de fer política, en la qual la participació ciutadana fóra un dels eixos fonamentals per donar resposta a la crisi de representació en les institucions”. 

El diputat al Congrés dels Diputats, Joan Baldovi, ha indicat que actuacions com aquesta son resposta a l’intent de criminalització que s’ha fet de la gent que participava en una manifestació i gest simbòlic, com “Rodea el Congreso”, quan nomes volien denunciar que el Congrés s'està blindant contra la participació ciutadana i es fa el desentès davant el poble.

L’eurodiputat Sebastià, ha remarcat que la idea llançada durant la campanya electoral “Europa és nostra. Hem de recuperar-la dels lladres que ens l'han furtada!” vol posar-se en pràctica amb iniciatives com aquesta. “Volem emprar totes les eines que estiguen al nostre abast, i considerem que la de Change és molt important, per fer que entre l'aire fresc de la ciutadania que tanta falta fa". 

El diputat Ferri ha assenyalat que hi ha allunyament entre les institucions i la gent i s’ha de canviar la manera de fer politica, com a forma de canviar les polítiques que es fan i Decision Makers és una bona eina per a poder dur endavant aquesta tasca. 

-

Francesc Giner i Perezpérez, fill predilecte de Tavernes, ha faltat avui a Cullera.

L'alcalde de Tavernes, Jordi Joan, lliura a Francesc Giner el nomenament de fill predilecte.

El fill predilecte de Tavernes, Francesc Giner i Perezpérez, ha faltat avui. Havia estat declarat "fill predilecte" de Tavernes en el plenari del passat mes de novembre. El soterrar serà demà, a partir de les 5 de la vesprada, en l'església dels Sants Joans de Cullera. 

La Cotorra de la Vall vol expressar el seu condol a tota la seua família, al temps que manifesta el sensible pèrdua que representa per al poble valencià el traspàs de Francesc Giner, un treballador incansable i constant per la nostra llengua, la nostra cultura i per la dignitat del País València.

Descanse en pau.

Francesc Giner i Perezperz, nascut a Tavernes, es va traslladar a Cullera en casar-se. De ben jove va col·laborar amb Sanchis Guarner en la part valenciana del diccionari Català-Valencià- Balear. Vicepresident del Centre Cullerenc de Cultura, l’any 1958, va ser nomenat el 1959 Cronista Oficial de la Ciutat de Cullera. 

Profund coneixedor de la toponímia valenciana, treballa de valent en el “Onomasticon Cataloniae” de J. Coromines, (obra de 10 volums), fent el treball de camp a les comarques de la Ribera i la Safor, en especial dedicació a la Valldigna. Per aquest treball, va rebre un homenatge de filòlegs i lexicòlegs, a la Biblioteca Valenciana. 

Va rebre el premi de la Societat Catalana de Geografia, pels seus treballs sobre toponímia, (any 1963) i va ser soci fundador i membre de la primer junta de Acció Cultural del País Valencià. 

L’any 1993, l’Ajuntament de Cullera, reunit en Plé, li concedí per unanimitat el títol de Fill Adoptiu de Cullera. L’any 2002, va rebre el Guardó d’Or que atorga els Consells Comarcals de La Ribera, pel seu compromís amb la cultura, la llengua, la història i la societat valenciana i riberenca i l ’any 2010, les jornades d’estudis històrics li van retre el merescut homenatge.

-

L'ESTAT DE LA QÜESTIÓ: Mentires i enredos... i el PP sense saber on li cau la càrrega.

Llegim avui Las Provincias. I comprovem que, després de 16 anys en l’alcaldia de Tavernes, i quan han passat tres anys de la legislatura sense haver oferit cap remei ni haver mogut un dit davant la Generalitat del seu partit per accelerar els permisos del col·lector de la platja, ara resulta que el partit de Manolo Vidal, tocat o inspirat per una vareta màgica, s’ha tret de la mànega la gran solució final, la definitiva i la millor. ¡Al·leluia, al·leluia.....!

Els desficacis arriben a tal punt, que el PP és capaç de dir en la premsa que en la passada legislatura tenien com a alternativa fer passar el col·lector per darrere de les edificacions i que això estava consensuat amb tots els propietaris. I això és una barbaritat, una completa irresponsabilitat de conseqüències imprevisibles i que ens torna a demostrar clarament com el PP ha perdut no solament el nord, sinó el sud, l’est i l’oest. 

Ho hem estat preguntant. Als qui porten el tema. Hi ha qui encara s’està partint de riure de les ocurrències del PP. I nosaltres , que ens hem preocupat de preguntar i consultar, cosa que sembla el diari no ha fet, anem a argumentar el perquè considerem eixa proposta com una autèntica bestiesa, sense cap ni peus, en base al que ens han dit. 

1. A l’Ajuntament de Tavernes no hi ha cap expedient obert ni cap projecte iniciat sobre eixa proposta. Ara, igual es desconeix perquè el PP es va emportar a casa l’expedient quan va deixar l’alcaldia, com presumptament es va emportar tantes i tantes altres coses perquè tot el món sap que els ordinadors de regidors i alcaldia es varen deixar buits, formatejats i els calaixos estaven ben buits de documents i expedients.

2. La proposta del PP és una temeritat, és una barbaritat jurídica i podria ser de conseqüències incommensurables econòmiques. La proposta pretén passar el col·lector per un sector sense urbanitzar, per un sector on s’ha decretat la caducitat del procés urbanitzador, per un sector on l’agent urbanitzador ni està ni se l’espera i damunt es troba en concurs de creditors. Moltes propietats no se sap de qui són i fins i tot se suposa que moltes terres estan en mans del banco malo.

3. El PP demana celeritat. I proposa una alternativa més lenta, molt lenta, una alternativa que implica una gran paperassa i uns grans problemes jurídics i tècnics derivats de la situació que acabem de dir en el punt anterior. I a ningú estranya que actuacions com eixa podrien derivar en greus conseqüències jurídiques i econòmiques per a l’ajuntament si es fan a la babàla, com sembla ser es dedueix de la proposta del PP.

4. Els serveis tècnics i jurídics estan cansats de repetir i de afirmar que l’opció millor per al col·lector, tant des del punt de vista tècnic com del jurídic, es que passe pel Carrer Blasco Ibañez. I en eixa opció es la que treballa l’Ajuntament i es la que contempla la Generalitat. 

El PP cada dia més perd l’oremus, sinó no s’explica com pot dir que “Eso abarataría muchísimo el coste”. I nosaltres li diguem al Sr. Vidal i al seu acòlit de la premsa: ¿Com es pot ser tan veleta i dir que s’abaratirà el cost quan no hi ha cap projecte valorat d’eixa proposta pel sector 13? ¿En base a que ho diuen? Igual usen els càlculs que van fer servir per a demanar un prèstec de 700.000 euros per al col·lector per Blasco Ibañez, quan està valorat en 1’5 milions. 

I damunt tenen la cara forrada de dir que el col·lector no s’ha fet per falta d’interés. I ho diuen ells que no impulsaren la tramitació dels permisos de la Generalitat i és el govern actual qui, salvant tots els entrebancs, ja en té aconseguits dos dels tres que calen. 

I parlen de finançament, i volen donar lliçons, aquell que van demanar un prèstec de 700.000 euros, i ho van fer sense tindre el projecte del col·lector acabat. Així ens ha anat: després resulta que el cost és superior a 1’5 milions d’euros, més doble del que van previndre. ¡Coses del PP!. 

I acusen al govern d’usar com a escusa per a no fer l’obra la falta de liquidesa. I això ho diu el partit que va deixar l’Ajuntament més pobra que les rates i la caixa de diners plena de teranyines. Ja no hi ha badocs a Tavernes, i tot el món sap que si el govern tinguera els 3 milions que va usar per pagar els proveïdors de l’anterior legislatura, i damunt els 1’7 milions de l’aparcament, o siga 4’7 milions, li sobrarien 3’2 milions per pagar el col·lector. 

Ara, aconseguir eixos diners no era tasca impossible. Simplement haver racionalitzat despeses i els 800.000 euros que faltaven per al col·lector haver-los aconseguit amb l’estalvi del contracte d’empreses de vigilància, de les subvencions a festes joves en el camp de futbol per festes, de contractes de locals joves i vigilància, de no gastar en publicitat en ràdios. Pot ser, amb tot això sumat, s’haurien obtingut els 800.000 que calia per arribar al 1’5 milions del col·lector. 

I d’acord amb la informació que tenim, hem de dir que hi hauria una falta total de rigor periodístic des del moment no hi ha justificació documental ni expedient en l’Ajuntament sobre allò que es publica i s’acusa al govern actual de falta d’interés, però sense haver constrastat la noticia.