L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR: 1.094
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES: 17.388

divendres, 12 de setembre del 2025

EL NOSTRE LLIBRE DE FESTES 2025 PÀGINA 2: Els senders de Tavernes i la Valldigna, una oportunitat ¿perduda? per al turisme

Tavernes des de les Creus
 

Les muntanyes de la Valldigna constitueixen un imponent balcó sobre la costa del Mediterrani que s'estén des de València fins el Cap de la Nau, a Dénia. Però a més a més, podem endinsar la nostra mirada tant cap a l 'interior com cap a la mar i albirar, en dies clars, des de les serralades d'Enguera fins a l'illa d'Eivissa.

Aquestes muntanyes (Creus, Ombria. Toro, mas­sís del Mondúver, el Buixcarró...) estan travessades per infinitat de sendes. Són més de de 50 quilòmetres de camins que delimiten un territori de gran bellesa paisatgística, cultural i artística.

Les sendes són un patrimoni cultural heretat dels nostres avantpassats. En un temps on no hi havia carreteres ni autovies, eren el millor mitjà per unir els nuclis de població i econòmics de les nostres comarques.

Tavernes des del sender fontetes Cantus

Senda dels Amoladors
 
Les sendes són els camins que s'usaven quan encara teníem pinedes i carrascars per tot arreu de les nostres muntanyes, quan es conreaven les zones planes dels cims i quan s'hi transitava per anar a fer llenya per als forns o pasturar el bestiar. Encara hi podem trobar cases menudes de pedra d'una sola planta on deixar les ferramentes de conreu, pous d'aigua, aljubs, forns de cals i sendes, moltes empedrades, d'una singular bellesa.

Les construccions i assentaments dispersos són el millor testimoni del pas de l'home per les muntanyes de la Valldigna i clar exponent de la importància que en altres temps tingueren aquests paratges. També hi trobem restes d'habitatges de dues plantes, algunes habitades fa només 50/60 anys, i que dominen grans extensions de terrenys principalment al Pla del Barber, la Sangonera, les Foies o el Pla de Corrals.

 

Senda de les Creus
Senda de les Creus

 
ELS PRV DE LA VALLDIGNA. 

El Centre Excursionista de Tavernes va començar fa uns anys la recuperació de aquest patrimoni cultural. A hores d'ara podem dir que s'han restaurat quasi totes les sendes i han estat perfectament senyalitzades per l'entitat. A més a més, s’editaren fa uns anys tríptics amb plànols del territori i una completa informació sobre la localització d'aquestes vies, la durada del recorregut i els llocs d'interés que podem trobar-hi a les rodalies. Unes edicions que foren i són de gran ajuda per als amants del senderisme i de les persones que el practiquen.

Les sendes de la Valldigna estan tipificades com a PR, és a dir, sendes de curt recorregut en la nomenclatura internacional i, assignada per la Federació Territorial Valenciana de Muntanya, corresponen  als números PR-V38, 39, 50, 51 i 60.



Puntal del Massalari

Molló (època abacial) que ens separa d'Alzira

Aquestes cinc sendes ofereixen rutes i camins alternatius amb desviaments cap a indrets i llocs concrets. Els trajectes són de durada variable: entre l'hora i mitja, cas del sender Tavernes-Alt de les Creus, o les tres hores i mitja de Barx a Pla de Corrals per la pista fores­ tal de Pinet. Tots els recorreguts estan senyalitzats amb les dues línies paral·leles, blanca i groga, homologades internacionalment.

Les sendes duran  l'excursionista entre carrasques,  pins, romer,  timor,  savines... restes del  que seria en altres temps el  típic  bosc mediterrani que conservem  a zones del  Picaio o Penya  Blanca  de  Barx i de   l'Ombria de Tavernes,  entre altres.  I   si  hi ha sort,  podran veure solcar als  aires l'àguila  reial   i  el  falcó, espècies  que conviuen junt a les aus  i mamífers   típics de  la fauna  del  Mediterrani.



Mirador de la Cadira

Abrics mossén Ricard


L'excursionista  farà camí seguint  la senda,  amunt  i avall,  per gaudir els matisos del paisatge,  dominar els abruptes pendents  i   bancals i, al final de  la jornada, tindrà la satisfacció de conéixer més i millor la nostra Valldigna i haver-la gaudit plenament. 

A tota aquesta realitat, només li cal que es pose en marxa d'una vegada aquell projecte de convertir el Molí del Pla en un centre d’acollida per excursionistes i senderistes, anunciat per la regidora i Regidoria de Turisme i actual alcaldessa en la passada legislatura, que deixe de dormir en un calaix i esdevinga una realitat. 

El nostre agraïment a Vicent Felis, president del CETV, per les fotografies

 

Podeu rellegir i recordar la pàgina 2 d'"El nostre Llibre de Festes 2024" clicant aquest enllaç

Els inicis del Festival Sete Sóis, Sete Luas