Avui Tavernes celebra la "baixà" del Santíssim Crist de la Sang, el patró de la ciutat. Però ara i ací volem recordar una altra celebració que li dediquem també tot els anys, però el Dijous Sant. Eixe dia Tavernes té una cita amb una tradició secular, els cants de “la Passió” que tornen a ressonar i es poden escoltar en l'ermita del Calvari. El temple acull la imatge del patró de la ciutat, el Santíssim Crist de la Sang i eixe dia romandrà obert tota la nit, per a complir amb un ritu que es repeteix des de generacions fins a perdre’s en la nit del temps. En la dècada dels cinquanta del segle XX les portes s'obrien de bat a bat perquè la gent no cabia en el seu interior.
En la dècada els anys 70/80 foren els membres de la Coral Polifònica de Tavernes qui acudien el Dijous Sant a acompanyar les dones que les cantaven, ja persones majors, a fer-les companyia i, fins i tot, escrivien aquelles estrofes transmeses de forma oral que eren en evident perill de desaparéixer en traspassar les dones que les sabien de memòria.
Actualment només alguns grups, deu o dotze persones, segueixen la vigília durant tota la nit. Intercalada entre els precs, de manera intermitent, les estrofes de “La Passió” esquincen el silenci. Actualment són els membres del Cor de Cambra "Quinze de Març" qui, de 21 anys ençà, passen la matinada entre el Dijous Sant i el Divendres Sant celebrant la "vetla".
Cal ser realistes, i encara que la tradició es resisteix a morir i la tasca de “Quinze de Març” és impagable, perquè els seus membres són ben conscients que aquest llegat cultural secular no s'ha de perdre, tot i que any rere any en són menys els vallers i valleres qui participen de la celebració.
Tradició i cultura popular secular
Però allò que val és que el Dijous Sant el silenci de la nit es trenque per les estrofes cantades de la "Passió Vella" vallera, unes estrofes que antigament els “cantors i cantores de la Passió”, gent senzilla de Tavernes, saberen conservar durant anys i anys, de generació en generació, amb el dramatisme interpretatiu, sentiment i fervor, que els pares transmetien als fills.
“La Passió” ix de l'ànima. Impressiona. Entre les parets de l'ermita, encara ressonen les veus d'Asunción "La Melera", Rosa "la Manyana", María "La Quintina" i Dolores Magraner, les “cantors de la Passió” que van conservar durant anys el dramatisme interpretatiu transmés de generació en generació. Són estrofes apreses dels pares, memoritzades i sense partitura, es canten en la nit del Dijous Sant, i que dictaren a Antonio Chover, autor de la gran recopilació del nostre patrimoni musical "Cançons, danzas y pregones de Tabernes de Valldigna" (1951).
Tradicionalment, la interpretació comença a l'església de Sant Josep, segueix a Sant Pere i acaba en el Calvari, amb les primeres llums de l'alba. Antigament, molts vallers residents fora de la localitat tornaven a Tavernes per a participar en el cant i contribuïen a perpetuar aquest patrimoni.
La conservació del text complet de “La Passió” ha de contribuir-se amb la seua recopilació i transcripció musical. Les més de 50 estrofes que s'emportaven fa un temps recollides aconsegueixen la seua màxima expressió tràgica en les referides al "Divendres Sant", iniciades amb el patètic
“Viernes Santo, ¡qué dolor!
expiró crucificado.
Mira, alma, por tu amor,
en el monte del Calvario
por salvar al pecador.
El dramatisme general fa concessions a elements més adients a la visió popular de la mort de Crist.
Ya vienen las golondrinas
con el pico ensangrentado
de quitarle las espinas
a Jesús crucificado.
En conjunt, una versificació dels esdeveniments viscuts per Jesucrist la setmana de la seua passió i mort. Agrupats per temes, no obliden apartats referits a "Las negaciones de Pedro", "El prendimiento de Jesús" o "Las Siete Palabras".
Sons a partir d'una síl·laba
 |
| Antonio Chover |
Antonio Chover, musicòleg fill predilecte de Tavernes, autor de llibres i assajos sobre el folklore de Tavernes, qualifica "la "Passió" com una melodia melismàtica, és a dir, un grup de sons que se succeeixen sobre una sola síl·laba del text i que no tenen un valor fix. El cantor les interpreta lliurement segons les seues facultats i estil.
"La Passió", en opinió de Chover, s'entronca en les "valencianes", "la cançó de batre", els adorns melòdics del gregorià, els responsos al·leluietics i també en les “saetas” i el "cant flamenc". D'origen molt incert, tractar d'esclarir l'origen de "La Passió" seria tasca difícil i com a referència més immediata el musicòleg indica que només ens podem remetre als cants populars nomenats.
La “Passió” es canta en castellà, un fet que en una localitat eminentment de parla valenciana suposava una dificultat afegida per a molts dels cantors fins fa unes dècades. En eixes condicions, les paraules del text adaptaven fonemes a la pronunciació valenciana i fins i tot es canviaven, cas de “Virken” pronunciat per “Virgen”, o “lansada” per “lanzada” i “kuisios” per “juicioss”, entre molts altres.
 |
| Mossèn Josep Escrivà |
Josep Escriva, rector que fou de l'església de Sant Pere, i bon coneixedor de la cultura popular valenciana, és de l'opinió que el text tal com avui el coneixem caldria datar-lo a mitjan segle XIX i sempre basat en estrofes anteriors transmeses oralment.
Les actuals es fixarien coincidint amb l'edificació de l'ermita del Calvari, després de les epidèmies del còlera morb d'aquell segle, que seria quan el cant de “la Passió” passaria a ser habitual i fix en el temple. Sobre l'ús del castellà, recordava que la llengua pròpia havia estat proscrita de la litúrgia de l'església durant alguns segles, i en el temps que parlem del segle XIX l’Església no usava la nostra llengua per a res oficial.
La primera referència escrita i musicada de "La Passió" es troba en el llibre que hem esmentat sobre el folklore de Tavernes del mateix Antonio Chover en 1951. L'autor ja hi apuntava llavors la seua possible desaparició perquè molt poca gent la cantava. Vora setanta-cinc anys després, aquesta manifestació cultural, que, amb fervor i afecte han transmés els/les vallers/es de generació en generació es nega a desaparéixer. I som tots, com a col·lectivitat, els responsable que no desaparega.
Podeu rellegir i recordar la pàgina 3 d'"El nostre Llibre de Festes 2024" clicant aquest enllaç
Origen de la Baixà del Crist i de les Festes del Poble.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada