dissabte, 31 de maig del 2025

Benifairó celebrarà bous en les pròximes festes patronals

 

Benifairó tornarà a celebrar festejos taurins en les festes patronals de la localitat, els tres primers dies d'agost, encara que els festejos taurins es prolongaren més enllà en el calendari, segons el cartell que s'ha donat a conéixer, ja que s'iniciaran el dia 25 de juliol fins al 3 d'agost.

Ja és conegut el cartell anunciador de la celebració de bous, que torna a Benifairó propiciada per la alcaldia, actualment i de manera temporal en mans del PP per l'alternança acordada al pacte PP-PSOE. Aquest pacte, que reparteix els quatre anys de legislatura amb temps d'alcaldia per al PP i per el PSOE, va fer possible desbancar a Compromís, partit que va ser el més votat en la localitat i que no va facilitar la celebració de bous durant el seu mandat.

L'alcalde actual (el final de la legislatura serà del PSOE) José Luís Ferrando (PP) en manifestacions al diari Levant-EMV, ha confirmat que l'organització és d'una empresa privada i l'Ajuntament només facilita l'espai en l'aparcament de camions de l'entrada de la localitat per instal·lar la plaça, i els subministraments de llum i aigua, a més de revisar la documentació que presenta l'empresa. 

Segons l'alcalde del PP l'empresa ha de complir totes les mesures legals i disposar d'assegurança, ambulància, metge, infermer, mentre remarca que l'ajuntament no posa diners en l'organització, és totalment privada. A més de la solta de vaquetes, el programa de festejos taurins contempla nits de bou embolat, vaques i vaquetes, concurs d'anells, d'emboladors i de retalladors, segons el cartell anunciador. 

L'empresa ha disposat un abonament general de 100 euros, encara que es podran comprar l'entrada per a espectacles i dies solts.

divendres, 30 de maig del 2025

Quatre muntanyers vallers inicien dimecres un gran repte esportiu: l'escalada a cims de més de 5.000 metres a la serralada andina de Bolívia.

 

Un grup de 4 muntanyers vallers, dels quals hi ha dos del Centre Excursionista (Juan Camarena i Dionís Borrás) i altres dos del Grup de Muntanya la Valldigna (Paco Sales i Juan Enrique Nacher) viatgen el pròxim dimecres, dia 04 de juny, als Andes Bolivians on tenen la intenció d'assolir diversos cims de la serralada andina boliviana.

L'objectiu primer dels muntanyers vallers és el cim de “Las tres Marías”, una muntanya inexplorada de quasi 5.500 m. d'altitud, ubicada a la Serralada Real Boliviana, i que presenta tres cims: Cim de l'Est, de 5420 metres; el Cim Central de 5380 metres i el Cim Nord-est  de 5370 metros.

 

 

Els components de l'expedició es troben molt il·lusionats i asseguren que, si les forces acompanyen, intentaran fer el cim del Huayana Potosí de 6.088 m. Aquesta muntanya es troba al departament de La Paz, i només a 25 km de la ciutat.  El seu nom en idioma natiu aimara significa "Puig Jove" (Huayna: jove; Potosí: puig) i és un massís que conjuga la roca, amb el gel i la neu. L'escalfament global ha fet retrocedir les glaceres, però el seu esquerdament i parets més verticals, fan que la seua conquesta siga més tècnica i dificultosa. 

Cal dir que és la primera vegada que els dos clubs excursionistes de Tavernes efectuen una expedició conjunta d'aquesta envergadura. Els quatre muntanyers són conscients de la dificultat que comporta un repte tan ambiciós com aquest, sobretot per la veterania dels participants, però alhora és una activitat molt il·lusionant per als quatre que arriba després de més de 40 anys escalant muntanyes als Pirineus, els Alps, al Marroc i altres expedicions a Amèrica del Sud, entre altres.


Galtades al valencià sota la forma de retallades en el pressupost de la Generalitat

 

Mazón pot presumir de què la seua Comunitat haja estat la primera en haver aprovat el seu pressupost amb l'ajuda dels vots de Vox. I això ha dut un peatge en forma de retallades a memòria històrica, cooperació i valencià, complint les exigències de Vox.

Mazón pot estar content i agraït a l’extrema dreta perquè, si arriba a finals de juliol com a president, tindrà dret a cobrar durant dos anys un sou públic de 75.000 euros en el Consell Jurídic Consultiu valencià.

Retalls per al valencià 

Una de les exigències més exigides (valga la redundància) són les tissorades al valencia, en totes les formes i casos. Comencem per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) que veu retallat el seu pressupost en un 25 % i passa de quasi 4 milions en el 2024 a un pressupost de 2'21 milions, només el 56% i on cal remarcar que d'aquests 2'21 milions uns 2'164 milions són per a despesa de personal amb la qual cosa només hi ha 50.000 euros per al funcionament. 

Però  hi ha d'altres aspectes de la llengua que també pateixen els efectes de les tisores: la promoció de la llengua en l'àmbit social o en l'empresarial es queda en 2'5 milions, quasi la meitat, si fa no fa, del pressupost de l'any passat, que era 4,85 milions. També cal indicar la desaparició d'ajudes a entitats del món cultural valencià, cas de la Fundació Full (Fundació pel llibre i la lectura)  i Bromera, que passen a tindre 0 (zero) de subvenció quan l'any passat era de 100.000 i 30.000 euros, respectivament. 

 I en el seu lloc, les organitzacions de l'entorn cultural del PP i Vox són beneficiades: Lo Rat Penat rebrà 250.000 euros, cinc vegades més que l'any passat repartits en 50.000 euros pel conveni i 200.000 per rehabilitar la seu d'aquesta entitat privada. El  conveni amb la Real Academia de Cultura Valenciana passa de 15.000 a 50.000 euros, i s'afigen 480.000 euros perquè es duguen a cap unes jornades sobre "El Reino de Valencia y la cultura valenciana" que.... oh, casualitat! se celebraran a cinc ajuntaments amb govern del PP i Vox. També hi ha 180.000 euros d'ajudes a la promoció de “señas de identidad valencianas”.

I amb relació amb la llengua i la cultura, es retallen 3 milions per a construcció de  col·legis  en el Pla Edificant i 700.000 euros en l’FP. 

 


dijous, 29 de maig del 2025

La Conselleria de Medi Ambient demana al Ministeri que use també l'arena extreta de la draga del port de Cullera per a les platges de Tavernes

Platja de la Goleta

La Generalitat vol aprofitar l'arena del dragat en la desembocadura del Xúquer, a Cullera, per a regenerar les platges del litoral afectades per la regressió, entre elles les de Tavernes. La Conselleria de Medi Ambient, Infraestructura i Territori desitja que l'excedent de sediments extrets del port de Cullera es destine, a les platges del Marenyet i l'Estany, però també a les de Tavernes, que tenen un projecte de regeneració pendent però del qual no hi ha notícies després de 2 anys, tal com hem publicat ací desenes de vegades

La proposta l'ha traslladada la Conselleria al Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, però, no ha estat acceptada, perquè considera que l'arena no compleix amb els requisits tècnics: el percentatge de fins (partícules d'arena amb un diàmetre molt petit) supera en una dècima el màxim permés, el 5,1% enfront del 5% màxim que indica la normativa vigent.

 

Zona nord de la Goleta

 

La Conselleria vol convéncer al Ministeri

Els treballs a executar en el port de Cullera és un dragatge dins de les actuacions d'emergència de la Generalitat després de la riuada d'octubre. El riu va arrossegar molts sediments fins a la desembocadura del Xúquer i un projecte de 6 milions servirà per a retirar 170.000 metres cúbics d'arena del port de Cullera.

Mentre el Ministeri se centra en el percentatge de fins de la mostra analitzada, que supera la normativa estatal per a aquestes actuacions, la Conselleria insisteix que eixa arena s'use també en tasques de regeneració a la platja de Tavernes, i així el recurs no es perdrà en la mar. Per a la Conselleria eixa petita diferència (del 5% al 5'1%) no justifica el rebuig a la seua proposta, i remarca que el sediment beneficiaria a Tavernes a més de les pròpies platges de Cullera, també afectades per la regressió. 

Platja de la Goleta


La Conselleria defensa una col·laboració entre totes les dues administracions que permeta optimitzar els recursos disponibles. Recordem que el dragatge en la desembocadura del Xúquer no està relacionat amb el projecte de regeneració del litoral de Cullera ja aprovat per la Demarcació de Costas, però les dues actuacions, indiquen, comparteixen un objectiu comú: frenar la degradació del litoral valencià, i a més l'alternativa proposada seria un estalvi econòmic i una major eficiència en la intervenció sobre el litoral.

Acte d'inauguració i conferència d'Enric Marco de l'exposició sobre Jeroni Munyós a la Casa de la Cultura de Tavernes de la Valldigna

Ahir dimecres es va inaugurar a la Casa de la Cultura de Tavernes l’exposició "Jeroni Munyós: matemàtiques, cosmologia i humanisme en l’època del Renaixement", una mostra amb l'objectiu de donar a conéixer la vida i obra d'un dels científics més rellevants de la ciència valenciana durant el Renaixement. Es podrà visitar tots els matins i vesprades que hi haja actes en la Casa de la Cultura fina el pròxim 26 de juny.

L’acte inaugural va comptar amb els parlament de la regidora de Cultura, Encar Mifsud, de Carme Melo, directora del Centre Internacional de Gandia de la Universitat de València (UV) i de l'alcaldessa Lara Romero. Van assistir-hi el gerent de la UV, Juan Vicente Climent, regidors del govern municipal així com companys de la universitat.

 

 

Els parlaments, a més de presentar l'exposició, incidiren en la importància històrica de Jeroni Munyós, i sobre tot en la col·laboració UV-Ajuntament per oferir l'exposició a Tavernes, després del seu recorregut per diverses  localitats i centres universitaris. Es va indicar també que es volia que aquesta col·laboració tinguera continuïtat i s'anunciava que ja es treballava en una segona mostra de la universitat.

 

Tot i que no es va donar cap detall, hem pogut conéixer que l’exposició seria "Chemins de fer, chemins de sable. Les espagnols du Transsaharien" (Camins de ferro, camins d'arena. Els espanyols del Transsahara", un muntatge fotogràfic de Carmen Ródenas Calatayud, catedràtica de la universitat d'Alacant i néta del mestre valler Víctor Calatayud, que informa de l'exili dels republicans que fugiren per Alacant cap a Orà i que foren usat com a mà d'obra, primer pels francesos i després pels alemanys, en treball forçat i quasi en condicions d'esclaus, per construir un ferrocarril entre Orà i Dakar, travessant el Sàhara, l’anomenat "Transsaharien", empresa que no va reeixir i en queden les restes al desert. 

L'acte va servir per presentar el llibre  col·lectiu "A la lluna de València. 10 biografies d’astrònom a astrònom", on a través de les biografies d'aquests astrònoms s'ofereix una informació del món científic valencià al llarg de la història.

 

 

 Jeroni Munyós i la supernova de 1572  

Tot seguit Enric Marco, va oferir la xarrada “Jeroni Munyós i la supernova de 1572.” acompanyada de diverses imatges adients projectades en televisor. Carmen Melo va ser l'encarregada de presentar el conferenciant, destacant el seu paper en el departament d'Astronomia de la UV, així com els diversos treballs en el camp de la il·luminació nocturna en les ciutats i la contaminació lumínica.

Enric Marco assenyalava que la  Universitat de València, havia organitzat l’homenatge a un dels seus professors més il·lustres, el primer astrònom de la Universitat, amb l'"Any Jeroni Munyós", per commemorar els 500 anys del seu naixement, amb un seguit d'actes entre els quals destaca l'exposició sobre aquest personatge que es pot visionar ara a la Casa de la Cultura.

 

 

Va explicar, en un senzill recorregut per la història, la concepció del Món en la antiguitat basat en el que es coneix en astronomia com la teoria geocèntrica,  formulada per Aristòtil al segle iv aC i completada per Claudi Ptolemu, en una concepció que afirmava que el cel era immutable, una creació divina i perfecta, que posava  el nostre planeta immòbil en el centre de l'univers que només comprenia el sistema solar. 

Per tant, la resta dels planetes coneguts, el Sol i les estrelles giraven al voltant de la Terra, en esferes concèntriques perfectes, amb un component religiós molt fort en ser també l'única teoria reconeguda per l'Església i que donava, deien els defensors, detall de la perfecció de l'univers immutable creat per Déu.

Una creença que va sobreviure fins al final del segle XVI quan va ser a poc a poc substituïda pel model heliocèntric, o siga el Sol com a centre del nostre sistema solar i els planetes girant al seu voltant amb la qual cosa la Terra perdia el protagonisme.


Enric Marco explicava com el primer científic que va postular aquest sistema va ser Nicolau Copèrnic en la seua obra "De revolutionibus orbium coelestim" publicat després de la seua mort, potser per evitar-li problemes amb l'Església, indicava. La invenció del telescopi i les observacions fetes per Galileo Galilei , com ara les llunes de Júpiter, posaven en dubte alguns dels principis del geocentrisme.

I en aquest context, explicava, apareix al cel un estel "busca-raons" a la constel·lació de Cassiopea, la qual cosa va fer que la societat començarà a desconfiar de l’ordre diví del firmament. Aquesta aparició va tindre tanta repercussió que el rei Felip II demanà a Jeroni Munyós, el més savi del seus súbdits, que li explicara què era aquell objecte estrany al cel. El seu estudi no va ser gens acceptat per ser massa "trencador" amb les idees geocentristes encara imperant.

 

 

El treball sobre la nova estrella de Jeroni Munyós es conegué arreu d’Europa. Com a mostra,  recordava que al llibre “Diàleg del dos màxims sistemes” de Galileo Galilei, on es debat sobre quin dels dos sistemes, geocèntric o heliocèntric, era el més correcte, el astrònom valencià es citat junt a l’astrònom danés Tycho Brahe i d’altres astrònoms europeus en parlar de l’estrella nova. i que també hi ha una referència a l'estrella nova al primer acte de "Hamlet" de W. Shakespeare. 

Marco recordava que Jeroni Muñoz va participar en els inicis de la revolució científica europea del segle XVI i XVII, junt amb Copèrnic, revolució que continua amb Galileu, Kepler i Newton. És un exemple per als astrònoms actuals, pel seu treball intel·lectual constant, per la seua obertura al món, però també per la seua crítica al poder, a les idees imperants, als criteris d’autoritat. 
  
I acabava la xerrada amb aquestes paraules del mateix Jeroni Munyós: Soc de l’opinió que en les coses que poden demostrar-se no cal donar crèdit a ningú, ni a Ptolomeu, ni al rei Alfons, ni a Regiomontanus, que per a mi és més docte que Nicolau Copèrnic i Erasme Reinhold. És a dir: La raó ha d'estar sobre l’autoritat i cal criticar severament als que se sotmeten a les opinions d’alguns autors com si foren sagrats. 

Amb algunes preguntes dels assistents, Enric Marco va explicar alguns detalls sobre  les supernoves des d’una perspectiva de la ciència actual, l'evolució de les estrelles en les últimes fases de la seua vida i, indicava com el Sol, una estrella mitjana està enmig de la seua vida, de la qual li queden 4.500 milions d'any per extingir-se.

 

L'exposició

L’exposició que es pot vore al vestíbul de la Casa de la Cultura és un treball conjunt de l’Observatori Astronòmic i del departament d’Astronomia i Astrofísica, amb textos sobre els aspectes més rellevants de la vida i l’obra de Jeroni Munyós elaborats per Amelia Ortiz Gil i Fernando Ballesteros Roselló, de l’Observatori i Enric Marco Soler, del Departament d’Astronomia i Astrofísica, tots de la UV..

Es fa un recorregut per la vida de Munyós des del seu naixement a València el 1522 fins a la mort a Valladolid el 1591, amb explicació de com seria la seua joventut en una època convulsa, just durant la Germania i la repressió posterior de la virreina Germana de Foix.

 

 

 

Els panells fan un recorregut per la seua vida com a professor de la UV, i es dedicarà a múltiples funcions, a banda d’ensenyar matemàtiques, hebreu i astronomia. Així, farà treballs d’astronomia, matemàtiques, geodèsia, de delimitació de les fronteres del Regne de València front al de Castella, un cens de la població valenciana (cristiana i morisca), tractats de geografia, treballs d’enginyeria per canalitzar aigua a València, Múrcia, Llorca, Cartagena, Salamanca, etc... tot i que el faria famós arreu dels regnes hispànics i d’Europa l’observació i estudi de la nova estrella que aparegué al cel de València a primeries de novembre de 1572.

L'exposició, a partir de la base de la vida de l'astrònom, es també un recorregut pels aspectes socials i econòmics de l'època en que viure, majorment el segle XVI 

dimecres, 28 de maig del 2025

Avui dimecres a les 19 hores s'inaugura a la Casa de la Cultura l'exposició "Jeroni Munyós: matemàtiques, cosmologia i humanisme en l'època del Renaixement"

 

La Casa de la Cultura acull l'exposició "Jeroni Munyós: matemàtiques, cosmologia i humanisme en l'època del Renaixement", en commemoració del 5è centenari del naixement d'aquest astrònom renaixentista de la Universitat de València. La inauguració serà el dia 28, dimecres, a les 19 hores, i romandrà oberta per a visitar-la fins al 26 de juny.

L’exposició, organitzada pel Vicerectorat de Cultura i Societat de la Universitat de València i que compta amb la col·laboració a Tavernes de l'Ajuntament, és un treball conjunt de l’Observatori Astronòmic i del Departament d’Astronomia i Astrofísica. Ens mostra, a través de quinze panells, els aspectes més rellevants de la vida i l’obra de Jeroni Munyós, amb textos dels panells elaborats per Amelia Ortiz Gil i Fernando Ballesteros Roselló, de l’Observatori Astronòmic de la Universitat de València, i Enric Marco Soler, del Departament d’Astronomia i Astrofísica, que presentarà l'exposició.

 

Enric Marco presentarà l'exposició
 

Jeroni Munyós (València 1520-Valladolid?, 1591) és sens dubte un dels científics més destacats de la història valenciana i espanyola. Va néixer a València en el primer terç del segle XVI i va estudiar a la universitat d’aquesta ciutat, al que va seguir un període de formació i docència en diverses universitats europees. Al seu retorn als regnes hispànics, fou catedràtic de llengua hebrea i de matemàtiques a la Universitat de València i de Matemàtiques i Astronomia a la Universitat de Salamanca, on va continuar la seva docència de l’hebreu.

 

 

 

 

L'exposició i el personatge

El primer panell ens parla del seu naixement i joventut en una època convulsa, just durant la Germania i la repressió posterior de la virreina Germana de Foix. Posteriorment coneixerem l’època de formació del nostre personatge. Sabrem així com s’educaven els intel·lectuals del segle XVI i veurem que s’obrien al món i també feien els seus Eramus i post-docs. Després sabrem, essent ja professor de la joveníssima Universitat de València, es dedicarà a múltiples funcions, a banda d’ensenyar matemàtiques, hebreu i astronomia. Així, farà treballs d’astronomia, matemàtiques, geodèsia, de delimitació de les fronteres del Regne de València front al de Castella, un cens de la població valenciana (cristiana i morisca), tractats de geografia, treballs d’enginyeria per canalitzar aigua a València, Múrcia, Llorca, Cartagena, Salamanca, etc… i a l’inici de la separació entre astrologia i la nova ciència de l’astronomia. 

 

 

Jeroni Munyós  va gaudir d’un enorme prestigi a Espanya i a Europa, sobretot gràcies als seus treballs sobre la supernova del 1572, àmpliament citats i comentats pels millors astrònoms europeus, treballs que encara s’utilitzen per a estudiar el que encara queda d’aquest fenomen. Va publicar poques obres, però va deixar un important volum de manuscrits de les diferents branques de les matemàtiques i l’astronomia de l’època i les seues aplicacions, testimoniatge de les seues activitats i ensenyaments a les universitats. En suma, la seua personalitat intel·lectual es correspon amb els científics-tècnics-humanistes del període renaixentista que van contribuir a crear les condicions que van fer possible la ciència moderna i la seua emergència.

 

De tot els seus treballs cal destacar el seu estudi de la supernova de 1572 (supernova de Tycho Brahe). Aquell any, a principis de novembre, una nova estrella va fer-se visible a la constel·lació de Cassiopea. L’estrany i astorador fenomen va atraure l’atenció de nombrosos astrònoms, clergues, filòsofs i homes de tota condició. Jeroni Munyós, per petició del rei Felip II, va publicar el “Libro del nuevo cometa” (1573) on ataca obertament la tradicional creença en la incorruptibilitat del cel i destaca el caràcter estel·lar de l’objecte celeste encara que finalment l’anomena cometa.

 

 

 Jeroni Munyós és un exemple no només per als astrònoms actuals, pel seu treball intel·lectual constant, per la seua obertura al món. Però també per la seua crítica al poder, a les idees imperants, als criteris d’autoritat. Com deia: Soc de l’opinió que en les coses que poden demostrar-se no cal donar crèdit a ningú, ni a Ptolomeu, ni al rei Alfons, ni a Regiomontanus, que per a mi és més docte que Nicolau Copèrnic i Erasme Reinhold.

Les imatges són de l'exposició a la Universitat de València

dimarts, 27 de maig del 2025

Carolina Pérez Bosch serà la primera dona presidenta de la Junta Local Fallera de Tavernes

Fallera Major de Tavernes 2017
 

 Carolina Pérez Bosch és la primera dona que ostentarà la presidència de les falles de Tavernes en haver acceptat el càrrec després d'estar elegida per unanimitat i aclamació pels representants fallers de les sis comissions valleres en l'assemblea de la nit de dilluns.   Es dona la circumstància que, fins ara, cap dona havia presidit ni la Junta Local Fallera ni havia estat presidenta de cap falla de Tavernes.

Lliurament de premis 2025. Secretària de la JLF

Carolina Pérez ha acceptat el càrrec després de molts anys d'haver estat la secretària de la Junta Local Fallera, durant els quals ha treballat des de dins la gestora que va dirigir un temps les falles valleres o formant part de l'equip de diversos presidents.

 

Proclamació com a Fallera Major de Tavernes 2017

 

Mig Any Faller 2017

La nova presidenta és una persona molt arrelada a les falles com a membre de la Falla Cambro, a la qual pertany de tota la vida i  on va ser fallera major en el 2007 per assolir en el 2017 la distinció de ser fallera major de Tavernes. 

diumenge, 25 de maig del 2025

S'apropa l'estiu i la temporada turística: ¿Hi haurà regeneració de la Goleta?

Hi ha punts de la Goleta on l'amplada de l'arena és de  5/6 metres, molt lluny de les desenes que hi tenia
 

A un mes de l'inici oficial de la temporada d'estiu - juliol i agost, tot i que molts vallers/es la inicien el mes de juny- la situació de la platja de la Goleta no és per alçar les campanes al vol. Com sol passar, els temporals/DANA s'emporten totes les reposicions i, el que sol ser pitjor, la reposició d'arena que després fa la mateixa mar no és la mateixa quantitat que s'ha endut. 

I això té una conseqüència visible: cada vegada que hi ha un fort temporal la zona d'arena de la platja retrocedeix un poc més, i minva l'arena i s'estreta el lloc on situar-se els banyistes. Ara ho podem comprovar en el tram entre les places de Formentera i Cabrera: no hi ha platja i les ones xoquen directament contra les pedres de davant dels habitatges, unes pedres plenes de "borró" pel constant efecte de la mar. 

"Borró" sobre les pedres que defensen els edificis

 Desconeixem les previsions que té Costes i si hi ha prevista una nova reposició abans de la plena temporada estival per tal de donar un mínim servei als estiuejants i banyistes. No s'ha dit res oficialment i tampoc hem pogut llegir cap noticia de premsa al respecte sobre la regeneració de les nostres platges.

 

En punts de la Goleta encara s'aprecien els efectes de la DANA

 Si que hem pogut llegir la publicada a Levante-EMV sobre la regeneració de les platges de Cullera amb l'arena extreta del seu port.  Com es pot llegir, el Consell, que n'és responsable i competent d'aquest port, vol que els 170.000 metres cúbics d'arena que s'aconseguiran amb la draga del port  es traslladen per regenerar les platges "del sur del municipio" (sic). Per això el conseller de Medi Ambient, Martínez Mus, diu el diari que vol convèncer al Miteco perquè reconeix que hi ha a Cullera problemes de regressió. 

 

La zona nord de la Goleta conserva un nivell acceptable d'arena, en ocupar part del cordó dunar que la mar s'ha engolit.

Tot i que el diari només parla de les platges de Cullera, el conseller en les manifestacions i en esmentar platges amb problema de regressió, ha citat també Tavernes com a localitat afectada. Això ha dut al PP a pensar que també ens beneficiarem,  però som de l'opinió que sense un projecte de Miteco/Costes  - cal recordar que la Goleta i Platja de Tavernes no son competència del Consell sinó del Miteco/Costes-, considerem difícil que s'autoritze un projecte de regeneració de les platges de Tavernes amb l'arena del port cullerà.

Perquè com a exemple, i experiència dissortada dels vallers, cal recordar que va camí de dos dos anys de les al·legacions del projecte de regeneració de la Platja del Brosquil Sud de Cullera i la Goleta de Tavernes, i seguim sense notícies. 

 

A hores d'ara veiem ben complicat - vaja, per no dir impossible- que per al 2026,  data que va anunciar ja fa algun temps la delegada del govern i la nostra alcaldessa, estiga regenerada la Goleta. S'ha d'abocar, segons el projecte esmentat, 823.226,61 m³ per a aconseguir la línia de costa del 1957, que citava el projecte.  I de Cullera només se'n pensa traure 170.000 m³ a repartir entre molts. O siga que...

El projecte Brosquil-Goleta es volia finançar amb fons europeus del Pla de Recuperació i Resiliència, però la data límit per aconseguir el finançament és que estiga acabat abans del 30 de juny del 2026, resposta del MITECO a preguntes de  la diputada de Compromís, Àgueda Micó. 

 

dissabte, 24 de maig del 2025

ACTUALITZADA: Dissabte pel matí va tindre lloc la quarta edició de la Biofira (2025) en la plaça de l'escriptor Rafael Chirbes


La quarta edició de la Biofira de Tavernes, esdeveniment organitzat per l'Ajuntament. s'ha celebrat el matí de dissabte, dia 24, en la plaça de l’escriptor Rafael Chirbes amb l'objectiu concret d'impulsar la cura del medi ambient i educar en la importància de respectar-lo i cuidar-lo. També, com no, el prendre consciència de què cal fer per ajudar a preservar l’ecosistema i l’entorn natural amb petites accions diàries, moltes de les quals es mostren en les parades participants.
 
 
 
 
 Amb aquestes premisses, la major participació i presència ha estat dels centres escolars vallers, amb activitats i informacions sobre la temàtica mediambiental. No ha ha faltat tampoc pinzellades en defensa de la nostra llengua més encara després dels darrers esdeveniment que l'han feta ser protagonista de moltes accions educatives. 
 
 


 
 
L’alumnat dels centres vallers han pogut participar en un concurs de dibuix sobre el reciclatge i medi ambient dins dels objectius traçats en la denominada "Agenda 2030 pel Desenvolupament Sostenible", un toc d'atenció de caràcter mundial per protegir el planeta, millorar la vida i les perspectives de vida futures, però també per actuar contra la pobresa, entre altres.  Els dibuixos seleccionats de cada categoria han estat exposats en els finestrals de la Biblioteca Municipal perquè tots els assistents els pogueren votar i elegir així els guanyadors.
 
 
 
 
 

En conjunt i com hem dit, una Biofira que cerca que tothom, i en especial els menuts, prenguen
consciència que cal preservar l’ecosistema i l’entorn natural amb les petites accions diàries, algunes de les quals s'han pogut vore en la biofira.
 
 


 
 
Alumnes premiats en el concurs de dibuix
 
Infantil:
- Adrià Grau. Patronat.
- Aina Almiñana. Patronat.
- Jaume Hernández. Sant Miquel.
 
 1r a 3r de Primària:
- Efrén. Patronat.
- Maria Gallardo. Patronat.
- Emma Yébenes. HHDC.
 
4t a 6é de Primària
- Albert Castanyer. Patronat.
- Alma Cruañes. Magraner.
Adrià Bo. Alfàndec.
 
ESO:
- Leire Ortega. Patronat.
- Valeria Escrihuela. HHDC.
- Guillem Sansaloni. Jaume II.



D'INTERÉS GENERAL: Informem del Calendari Escolar 2025-2026 a tots els nivells d'ensenyament

 

La Conselleria d’Educació ha establit que el pròxim curs escolar 2025/2026 començarà  el 8 de setembre de 2025 en les etapes d’Infantil, Primària, ESO, Batxillerat i Formació Professional, tant en FP Grau Bàsic (FPB) com en les titulacions de Grau Mitjà i Superior. L’últim dia lectiu del curs serà el 19 de juny de 2026 en Infantil, Primària, Secundària, Batxillerat i FP Grau Bàsic i titulacions de Grau Mitjà i Superior.

Els programes formatius de qualificació bàsica i FP de segona oportunitat començaran el curs el 10 de setembre i finalitzaran el 19 de juny. Quant a la Formació de Persones Adultes, les classes començaran el 15 de setembre de 2025 i finalitzaran el 12 de juny de 2026. Les Ensenyances Artístiques de Música i Dansa, elementals i professionals, Ensenyances Professionals d’Arts Plàstiques i Disseny començaran el 15 de setembre de 2025 i finalitzaran el 12 de juny de 2026.

Les Ensenyances Esportives de Règim Especial començaran el curs el 22 de setembre i finalitzaran el 19 de juny. Les Escoles Oficials d’Idiomes començarà el curs el 25 de setembre de 2025 i finalitzarà el 19 de juny de 2026.

El pròxim curs els centres educatius d’Infantil, Primària, Secundària i Batxillerat del País Valencià tindran 181 dies lectius davant dels 179 del curs actual.

Les vacances

Les vacances de Nadal seran des del 23 de desembre de 2025 al 6 de gener de 2026, els dos inclosos; i les de Pasqua des del 2 al 13 d’abril de 2026, els dos inclosos.  Durant el pròxim curs escolar seran festius el  9 d’octubre, diada del País Valencià; 8 de desembre, la Immaculada; 19 de de març, Sant Josep i 1 de maig, Dia Internacional dels Treballadors. Els ajuntaments podran proposar com a no lectius un màxim de tres dies que afectarà a tots els centres del poble.


divendres, 23 de maig del 2025

Ferran Bosca ha estat elegit delegat de la Delegació Safor del Col·legi Territorial d'Arquitectes de València (CTAV).

 

 

Ferran Bosca ha estat elegit com a nou delegat de la demarcació del Col·legi d'Arquitectes de Gandia, coneguda com a  Delegació Safor,  del Col·legi Territorial d'Arquitectes de València (CTAV).  Forma part de "Bosca Arquitectes", empresa fundada en 1975 per son pare, Francesc Boscà, on exerceix com arquitecte i urbanista, així com els seus fills Mireia i Ferran, la segona generació d’arquitectes que formats a València guanyaren experiències a l’estranger, Anglaterra, Alemanya, Holanda, Brasil, etc. Ells tres conformen el nucli professional de "Bosca Arquitectes.

Ferran Bosca ha estudiat a la Universitat Politècnica de València, i ha compartit estudis internacionals a Dresden (Alemanya) i, va participar en un intercanvi acadèmic post universitari i professional a São Paulo, Brasil, durant tres anys.

 Del seu currículum cal indicar la cooperació en projectes amb empreses a Espanya, Alemanya i Brasil, havent treballat també com a tècnic de gestió i captació de Fons Europeus en l'administració pública, així d'arquitecte a la xarxa d'administracions locals i comarcals d'habitatge, rehabilitació i regeneració urbana, a l'oficina  Xaloc, a la Mancomunitat dels municipis de la Safor. Es col·laborador actiu de l'Associació Cultural "El BAC", que a la ciutat de València impulsa iniciatives de desenvolupament comunitari, art, política i cultura popular.

 Ha estat elegit, com hem dit, com a responsable de la  Delegació Safor,  del Col·legi Territorial d'Arquitectes de València (CTAV), una entitat que enguany celebra els seus 40 anys d'existència i que té, entre altres funcions principals, l'oferiment de serveis col·legials, la representació professionals dels seus components, tasques de formació i assessorament  en temes relacionats amb l'arquitectura, la informació sobre recursos professionals i la tasca de coordinació i gestió amb actuacions conjuntes amb altres col·legis territorials.

 Per conéixer més i millor la  Delegació Safor del Col·legi Territorial d'Arquitectes de València (CTAV) podeu escoltar els videos que ofereixen els enllaços següents, un dels quals conté la informació de l'exposició del 40 aniversari a Gandia

https://arquitectosdevalencia.es/wp-content/uploads/cultura/videos/2025/ctav_safor.mp4

https://arquitectosdevalencia.es/contenido/gandia-exposicio-40-anys-darquitectes-a-la-safor-1985-2025/