La crisi de la Covid-19 ens està duent greus conseqüències i no només en el sector econòmic sinó també a
amples sectors socials. Els efectes
encara són imprevisibles però ja s’avisa: potser pitjor que la crisi del 2009.
Estem llegint que, per tot arreu, en molts plenaris municipals, alguns partits presenten propostes per destinar centenars o milers de milers d’euros en ajudes. No passa res: Papa Ajuntament posa la paella al foc i com que “per l’Ascensió, cireres a muntó”... doncs això: com les cireres, enganxar centenars de milers d’euros, l’un darrere l’altre.
Estem a favor d’ajudes a tots aquells que pateixen els efectes de la Covid-19, empreses i també població, però cal el trellat en les propostes, que es demanen a l’Administració competent.
Els partits estan obligats, pensem, a conèixer les lleis vigents i així fer propostes que es puguen aplicar en l’Administració Local, no demanar una il·legalitat. Els Ajuntaments tenen les seues competències i cal pensar-hi a l’hora de presentar una proposta. Una proposta no deu envair la competència de l’Estat o de la Generalitat, ni tampoc pot sol·licitar a un Ajuntament que es bote les lleis i assumesca competències pròpies de l’Estat... Dura lex, sed lex.
Els ajuntament tenen les competències que tenen, i entre elles no estan les corresponents a activitats econòmiques o el de l’ocupació. En molts plenaris la qüestió de les ajudes econòmiques municipals a sectors privats han estat presents i, a l’hora de plantejar-les, cal no oblidar que les activitats econòmiques tributen a l’Estat o a la Generalitat, allí van a parar els impostos que paguen, no pas a les arques municipals.
Qualsevol partit a qualsevol Ajuntament pot demanar com a ajuda al sector privat mig milió, un milió... i perquè no dos o tres milions d’euros? Quan més sucre més dolç. El paper és molt sofrit, la boca no té os... però la realitat és la que és i després comprovem que cal fer jocs malabars amb el pressupost per aconseguir dotació pressupostària, i per suposat, sempre complint la llei.
La llei... Per una simple qüestió de prudència, també de prudència jurídica, les propostes han de gaudir de trets com ser realistes, argumentades, comprovades i ajustades a l’economia municipal i a les lleis que regeixen els Ajuntament. Després els informes legals ja diran la seua, i si això és o no competència municipal.
Sembla clar que ara mateix, i per llei, tot el que siga aprovar ajudes municipals a sectors econòmics privats, és inviable legalment. Així almenys es va dir en el plenari valler. Informe jurídic de la Secretaria General. Igual la setmana vinent el govern Sánchez ens obsequia amb un decret llei que canvia tota la normativa.
Tots, nosaltres també, estem a favor de beneficiar la gent de Tavernes. Tota la gent, no només un sector. Perquè siga possible les propostes, pensem, han de fer-se amb trellat: concretades, argumentades i explicades detalladament, en primer lloc, en l’aspecte pressupostari, per fer factible la dotació.
I en segon lloc, han de ser propostes amb argumentació jurídica seriosa, on es diga en quins supòsits legals es basen, allò que se’n diu ara i es repeteix tant: que tinguen una “seguretat jurídica”. Si això no s’acompleix, les propostes esdevenen paraules/textos sense valor. Com un brindis al sol, o si se es prefereix en expressió ben valenciana “bufes de pato”. Dura lex, sed lex.
Acabem. Un poc de trellat. No se li pot instar a un govern municipal, siga de l’Ajuntament que siga, a incomplir la llei. Per molt que com argumentació usem: cal tindre voluntat política. Es pot tindre molta voluntat política, tots els partits en tenen, però la llei està per damunt. Com palesem en el titular: "Dura, però és la llei".
Estem llegint que, per tot arreu, en molts plenaris municipals, alguns partits presenten propostes per destinar centenars o milers de milers d’euros en ajudes. No passa res: Papa Ajuntament posa la paella al foc i com que “per l’Ascensió, cireres a muntó”... doncs això: com les cireres, enganxar centenars de milers d’euros, l’un darrere l’altre.
Estem a favor d’ajudes a tots aquells que pateixen els efectes de la Covid-19, empreses i també població, però cal el trellat en les propostes, que es demanen a l’Administració competent.
Els partits estan obligats, pensem, a conèixer les lleis vigents i així fer propostes que es puguen aplicar en l’Administració Local, no demanar una il·legalitat. Els Ajuntaments tenen les seues competències i cal pensar-hi a l’hora de presentar una proposta. Una proposta no deu envair la competència de l’Estat o de la Generalitat, ni tampoc pot sol·licitar a un Ajuntament que es bote les lleis i assumesca competències pròpies de l’Estat... Dura lex, sed lex.
Els ajuntament tenen les competències que tenen, i entre elles no estan les corresponents a activitats econòmiques o el de l’ocupació. En molts plenaris la qüestió de les ajudes econòmiques municipals a sectors privats han estat presents i, a l’hora de plantejar-les, cal no oblidar que les activitats econòmiques tributen a l’Estat o a la Generalitat, allí van a parar els impostos que paguen, no pas a les arques municipals.
Qualsevol partit a qualsevol Ajuntament pot demanar com a ajuda al sector privat mig milió, un milió... i perquè no dos o tres milions d’euros? Quan més sucre més dolç. El paper és molt sofrit, la boca no té os... però la realitat és la que és i després comprovem que cal fer jocs malabars amb el pressupost per aconseguir dotació pressupostària, i per suposat, sempre complint la llei.
La llei... Per una simple qüestió de prudència, també de prudència jurídica, les propostes han de gaudir de trets com ser realistes, argumentades, comprovades i ajustades a l’economia municipal i a les lleis que regeixen els Ajuntament. Després els informes legals ja diran la seua, i si això és o no competència municipal.
Sembla clar que ara mateix, i per llei, tot el que siga aprovar ajudes municipals a sectors econòmics privats, és inviable legalment. Així almenys es va dir en el plenari valler. Informe jurídic de la Secretaria General. Igual la setmana vinent el govern Sánchez ens obsequia amb un decret llei que canvia tota la normativa.
Tots, nosaltres també, estem a favor de beneficiar la gent de Tavernes. Tota la gent, no només un sector. Perquè siga possible les propostes, pensem, han de fer-se amb trellat: concretades, argumentades i explicades detalladament, en primer lloc, en l’aspecte pressupostari, per fer factible la dotació.
I en segon lloc, han de ser propostes amb argumentació jurídica seriosa, on es diga en quins supòsits legals es basen, allò que se’n diu ara i es repeteix tant: que tinguen una “seguretat jurídica”. Si això no s’acompleix, les propostes esdevenen paraules/textos sense valor. Com un brindis al sol, o si se es prefereix en expressió ben valenciana “bufes de pato”. Dura lex, sed lex.
Acabem. Un poc de trellat. No se li pot instar a un govern municipal, siga de l’Ajuntament que siga, a incomplir la llei. Per molt que com argumentació usem: cal tindre voluntat política. Es pot tindre molta voluntat política, tots els partits en tenen, però la llei està per damunt. Com palesem en el titular: "Dura, però és la llei".
Les opinions expressades són nostres. De ningú temps
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada