L’accident del passat diumenge, quan un vehicle se’n va eixir
de la carretera, ha fet malbé un dels llocs entranyables i tradicionals de Tavernes,
la Font dels Gitanos, als 70 anys de la seua construcció.
La font no és que siga un monument històric de fa segles passats, ni
tampoc és bella per tindre un estil concret, però té la bellesa i el valor d’allò
que és entranyable, de parlar-nos d’un temps molt pròxim històricament però que
és un desconegut per complet per a les noves generacions de vallers i vallers.
La font ens conta encara d’aquells temps en que Tavernes
disposava de centenars i centenars de carros, cavalls i haques per anar a conrear els camps,
quan el monocultiu de la taronja no s’havia imposat, i eres les hortalisses i l’arròs
en la Partida es conreus tradicionals. D’això el desaparegut Prado de les
Tomaques ens podria parlar i molt si hi fos encara en peu.
D’un temps on les fileres de carros, en gegantina processó, omplien
la carretera a Borderia, la Calçada i el camí de la Séquia la Bova fins a la
Marina o els Marenys. I calia donar un punt per abeurar els animals abans la
caminada, i fins i tot, com no, perquè els nostres llauradors feren proveïment
d’un aigua que no disposaven en les cases: no hi havia encara majorment aigua
potable als habitatges.
L’Ajuntament de l’any 1949, presidit per l’alcalde Vicente
Oltra Giner, tal com recullen els llibres “Historia de Tabernes de la Valldigna”
de Vicente Gascón Pelegri (foto superior) i “El tren
Carcaixent-Dénia al seu pas per la Valldigna, 1864-1969”, de la cronista
oficial Encarna Sansaloni, va decidir fer la conducció, portar l’aigua potable
i construir la font a l’eixida del poble, un emplaçament que fou millorat amb
una farola, l’arbre i altres millores de paviment en el que era una zona d’eixample
de Tavernes.
La font es destinava era inicialment abeurador per als
cavalls i haques, i perquè els homes ompliren les botiges. Un poc mes de 90.000 pessetes de l’època (
uns 550 euros actuals) va ser la inversió. El Tavernes d’aleshores, any 1949,
acabava pràcticament allí. Era , l’ultima
parada urbana. Després ja venien els garroferars, els Sequers, la terra campa a
la dreta de la carretera...
No era l’única font pública. Recordem també dins del poble la
Font de la Bola, al carrer Gabriel Hernández; una altra al principi del Carrer
La Barca, on s’accedia per unes graons en estar mes baixa que el nivell del
carrer; l’existent a l’entrada de la
Plaça Major i sense oblidar-nos de la Font del Canut, en un dels llocs més
tradicionals de la ciutat, i la de la placeta del Tio Julio, que era de disseny
semblant però adossada al mur que tanca la placeta pel nord.
La font va prendre el nom de Font dels Gitanos perquè,
segons conta la nostra cronista oficial, en els garroferars pròxims, allò que
ara seria la zona del CEIP Magraner, solien acampar els gitanos transhumants i
es proveïen d’aigua també en la font. Temps era temps!!!
Recuperar la Font dels Gitanos
L’assegurança del vehicle implicat en l’accident haurà de
fer front al mal causat: trencament d’una cabina telefònica, una paperera i
mitja font enderrocada, com es pot apreciar en les fotografies.
L’Ajuntament reclamarà els danys després que els serveis
tècnics municipals emeten el corresponent informe i plantegen les possibles
solucions per a recuperar aquesta element patrimonial de Tavernes. Amb una dificultat
afegida: trobar els taulells ceràmics igual, cosa que sembla ara mateix
impossible o amb les tècniques modernes, crear-ne un idèntic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada