INFORME: L'Operació Taula o el saqueig des del monestir de Santa Maria de Valldigna

  

Onze milions de forat, un grapat de “zoombies” tots càrrecs o membres del PP,  i una investigació judicial encara en marxa va ser una part del panorama que el passat diumenge per la vesprada va explicar a Benifairó el síndic de Compromís Fran Ferri, en una xerrada centrada al voltant de la Fundació Jaume II el Just, que té la seua seu en el Reial Monestir de Santa Maria de Valldigna, a Simat.

La xerrada a Benifairó va tindre lloc a la Biblioteca Municipal i entre els assistents s'hi trobava l'alcalde Josep Antoni Alberola, el president de la Mancomunitat de la Valldigna Vicent Ribera i diversos regidors.

Fran Ferri explicava també que no s’ha liquidat la Fundació Jaume II el Just, com en un principi es va comentar quan el canvi de govern a la Generalitat, per diverses dificultats legals i administratives,  entre les quals citava també que hi havia gent treballant que s’havia d’indemnitzar si eren acomiadats, i era millora esperar a la fi del contracte, per a la qual queda poc. 

El síndic i diputat de Compromís explicava com actualment hi ha en marxa a més de les actuacions judicials, luna investigació en les Corts, a la que ha de comparèixer, entre altres, l’exconseller i ara eurodiputat, González Pons, del qual diria que sempre cercant excuses per no assistir, l’última un viatge a Veneçuela. Incís nostre: viatge que ja ha acabat, perquè Maduro no l’ha deixat entrat. Per tant ara no tindrà excuses. També han de declarar l’exconseller d’Educació, Font de Mora, Caturla, Barranca.

Entre altres detalls menys conegut per l’opinió pública indicava que al gerent Vicente Burgos se li va pagar una indemnització set vegades  el que li corresponia, més de 60.000 euros, presumptament perquè no se n’anara de la llengua.

La xerrada va recordar fets de la Fundació Jaume II el Just, que tenia com a objectiu  recuperar el patrimoni artístic i cultural valencià, i potenciar el monestir després de ser fundada per Francisco Camps quan era conseller de Cultura. Després vam passar a l’etapa de Esteban González Pons com a conseller de Cultura, quan va tindre lloc la compra del “claustret” del Palau de l’Abat per un milió d’euros, quan una primera oferta parlava de 120.000 euros per la compra més 60.000 per a la construcció d’una replica al palau de Torrelodones.  El misteri de xifres està en el milers de documents del sumari del cas Taula.

Les investigacions policials  tenen a Marcos Benavent, el zombi dels diners, com a referent quan treballava a la Fundació Jaume II el Just, comença a relacionar-se amb diferents empreses, a les quals li són adjudicats diferents contractes tant en l'àmbit de la regidoria de Cultura de l'Ajuntament de València com en l'àmbit de la Fundació. Uns favors de les que Marcos Benavent hauria rebut contraprestacions econòmiques que, segons la seua declaració, estan en el dos o el tres per cent de l'import d'adjudicació.

Era l’època de la gerència de Vicente Burgos, que hauria rebut diners de Benavent , segons les converses gravades per ell mateix, i on la investigació apunta que l'origen d'aquests diners seria l'adjudicació d'una obra per un import d'un milió d'euros, amb la qual cosa podria correspondre als treballs de restauració del claustret.

La investigació policial apunta també a una presumpta  pràctica de “desviament de fons públics de la Fundació articulada a través de l'emissió de facturació falsa a terceres societats", segons els informes de la Policia.

Tot això està ara en fase d’investigació per les Corts Valencianes, a més de la via judicial, on aquesta setmana està previst que acudesca de Font de Mora i el secretari autonòmic d’Educació, Máximo Caturla, i vorem si Gonzàlez Pons ara que no està a Veneçuela. La comissió investiga les contractacions de la Generalitat dins de la trama de l’Operació Taula.