Milers i milers de
joves arribats de tots els punts de la geografia espanyola tancaven ahir el
2018 i obrien un any nou, el 2019. Quants n’eren? Difícil saber-ho, però la
carpa estava plena i la previsió i els dispositius de seguretat s’havien concretant
en unes 15.000 persones, i Tavernes bullia amb els carrers de gom a gom al
voltant de l’esdeveniment.
I un desig majoritari: tornar
a vore’s a finals del mes de desembre 2019 en una nova edició, la
novena consecutiva a Tavernes. Sense cap
dubte dependrà de les circumstàncies derivades de les eleccions que s’esperen
a maig. Una cosa està ben clara: amb Compromís en el govern valler hi haurà
Festivern. I no som qui per a dir-ho, però sabem que ahir ja es parlava amb l’organització
de projectes de futur, de millores, de canvis, sempre un avançar en positiu en
el Festivern de manera que fora millor.
I tornant a la nit i a la
festa, no va desmerèixer en a res a les millors d’altres anys: un envelat ple
de gom a gom i musica continuada fins ben entrada la matinada, quan la claror
del dia ja guaitava per la nostra Mediterrània. Va ser una nit
memorable, amb un gran cartell sobre l’escenari i on també, a més dels que ressenyem, van participar per
donar la benvinguda a l’any nou “La Selva Sur” i “The Dance Crashers”.
Va ser la nit de la banda
ontinyentina “Auxili” que arribava al Festivern després de presentar el seu tercer llarga
durada “Tresors” i haver actuat en festivals com Rototom, Hartotxu, Shikillo
Festival, Feslloch, Aplec dels Ports, Herri San Ferminak, Acampada Jove. El
reggae com a gènere i principal font d’inspiració, però amb incursions a l’ska, el ragga i el rap incloses. Una nit
memorable per als vuit components de la Vall d’Albaida que, es posaren els
assistents com se sol dir a la butxaca.
I va ser la nit d’una
banda veïna “La Fúmiga” d’Alzira en el seu estil de banda balcànica (instruments
de vent i percussió del carrer a l’escenari) o les grans “brass bands” del
centre d’Europa. La instrumentació, mescla de la cultura de banda i
l’alternativa, serveix perquè facen un repàs al panorama musical en valencià,
amb el ska, el punk i la música llatina com a referents. Enguany ha estat un
any d’arrancada del grup i els ha dut a actuar en festivals com el Feslloch o
l’Aplec dels Ports. Es presentaven al
Festivern amb el seu punt clau: la força del directe, ple d’energia. I no van
decebre.
De Sevilla, del barri
obrer de la Macarena ens arribava “Narco”, rap metall amb vuit discos editats i
una trajectòria envejable es presentaven per primera vegada al Festivern.
Lletres que parlaven d’experiències amb les drogues, nits de descontrol, el
negoci del narcotràfic, el rebuig a l’autoritat, la hipocresia religiosa o
històries de crims macabres en el seu directe, molt potent.
“Els Catarres” venien
al Festivern amb nou disc sota el braç “Tots els meus principis”, un disc més
electrònic que els àlbums anteriors i que presentaven anit. Conserva el so característic encara que en el aquest disc ja apareixen les
guitarres elèctriques i fins i tot amb
cançons més rockeres, una evolució mantenint-se fidels al seu estil.
El grup “SFDK” visitava el Festivern amb el qualificatiu de ser el grup més longeu del rap espanyol i alhora, els més respectats i importants. Interpretaren un grapat de bones cançons que recordaven als seus millors temps en un directe que demostra que tenen corda per a temps en el món de la música.
La banda pegolina “ Smoking
Souls” ens oferien temes del seu darrer treball “Cendra i or” i dels primers “L’espenta” i “Nòmades” on aborden
la vida partint d’una idea de lluita front a les adversitats que han volgut
plasmar, sobre tot en cadascuna de les cançons del seu darrer treball.
I una gran novetat en
la nit vallera: la presència en l’escenari del Festivern de la mítica “New York
Ska-Jazz Ensemble”, banda nascuda el 1994 i que té publicats deu discos
compactes i han realitzat un bon grapat de concerts a Europa, Canadà, els EUA i
a Amèrica del Sud on sempre han tingut bones crítiques per la seua energia,
creativitat i originalitat en les interpretacions. Actualment són un dels grups
més influents de l’escena ska-reggae a escala internacional. I presentaven “Free
as a bird” el seu darrer treball.
I poguérem igual gaudir
de “Plan B”, un dels DJs més actius de l’escena valenciana i que està
considerat com un dels màxims exponents de la cultura mash-up, tant a l’hora de
punxar com de produir. Un estil barreja entre la imaginació de 2 Many DJs i la
tècnica de DJ AM. Barrejar música clàssica amb dutch-house, posar als
Guns’n’Roses en clau dubstep o fusionar als Chemical Brothers amb AC/DC, són
algunes de les sorpreses que varem escoltar dins d’una sessió equilibrada amb referències
als clàssics, siguen música electrònica com del rock, el pop o el hip hop.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada