És temps de Reis d'Orient, és temps de casca

Senyor Rei, jo estic ací.
La palla i les garrofes,
per al seu rossí,
i les casques per a mi.

Una de les tradicions valencianes que està apunt de desaparéixer i que de fet a Tavernes ha desaparegut pràcticament, quan era una tradició casolana completa del dia de Reis, és la casca. No obstant això, hi ha un moviment de recuperació d'aquet dolç tradicional, gràcies sobre tot al treball d'alguns mestres forners que en solen elaborar en els seus obradors.

La casca, un dolç valencià tradicional, té molt a vore amb els Reis, la festa dels xiquets i xiquetes. Els seus ingredients, dels quals parlem després, constitueixen els pilars bàsics de la rebosteria popular de Tavernes i de qualsevol poble valencià: ametles, mel o dolç de moniato i oli.

La casca és un dolç genuïnament valencià i de sempre ha estat una tradició regalar-lo als xiquets, sobre tots els padrins als fillols i les filloles. De tota manera, l'hem anat substituint pel “tortell”, un dolç d’origen francés i que va entrar a les nostres terres com no, després de la batalla d’Almansa i el borbó Felip V.

Fa unes dècades, encara era un dolç habitual a Tavernes el dia de Reis. Ara últimament ha estat substituït pel " roscón", més senzill i barat i, a més, es pot comprar sense cap problema elaborat industrialment. I la veritat no hi ha color! I més amb alguns industrials que són dolents de veritat! 

La recepta

 
Quina és la recepta vertadera? Doncs, ací no ho sabem, perquè segur segur que receptes hi ha moltes, i totes compartiran els ingredients bàsics comuns. Cal investigar, preguntar als majors, escoltar-los per saber quantes i quantes varietats de casca hi havia a Tavernes de manera que segur que en podem fer un gran assortit, quasi sempre en base al farcit. Ací us n'hem presentat de diferents amb diverses decoracions. Podeu provar amb la vostra. Com se sol dir: la imaginació al poder, en aquest cas per elaborar i decorar la casca.

 

Ingredients

½ kg de dolç de moniato
½ kg de sucre
½ kg d'ametla mòlta
100 g de sucre mòlt
Ratlladura de mitja llima
Un poc de canella mòlta
1 ou
 

Calfem mig got d'aigua i diluïm el sucre poc a poc, sempre remenant. Una vegada diluït, i fora del foc, li mesclem poquet a poquet l’ametla mòlta, la canells i la llima ratllada, tot remenant amb cullera de fusta, fins obtindre una massa tota igual. Ja veieu: massapà vertader!

Dividim la massa formant dues boles. Una la posarem damunt de paper de forn antiadherent i millor encara damunt de neules i l’aplanarem donant-li forma rodona i màxim sobre 1 cm de gruixa. Ara cal fer un buit enmig de la pasta, cosa que farem amb un got menut o tassa (sobre els 5 cm de diàmetre).

A aquesta base se li posa el dolç de moniato. Tota l’operació la repetim de nou, però hem de saber que aquesta segona peça servirà per a tapar la primera. Ara unim les vores de les dues peces, tot formant com una mena de roda i la posem al forn precalfat 170-180 graus uns vint minuts.

La clara de l’ou cal muntar-la a punt de neu, i quan estiga se li afig el sucre molt i obtenim una merenga, que ens servirà per afegir al damunt de la casca una vegada l’hem tret del forn. Es deixa reposar a temperatura ambient i… bon profit!!!

Una altra recepta 

Una altra recepta, aquesta de Tano de Gandia, i on es fuig de la forma circular per adaptar la forma d’una anguila. També li podeu donar vosaltres altres formes: un fardatxo, per exemple, com si estiguerem en Pasqua. A l’hora de preparar-la farem igual que adés: una base de paper antihaderent o millor de neula.

Ingredients:

•    1 kg d’ametla en pols
•    500 g de sucre
•    200 g de farina fluixa
•    6 ous
•    Confitura de moniato
•    Neules
•    Glaça reial

 
Es mescla l’ametla, el sucre, la farina i els ous i es pasten tots els ingredients a poc a poc fins aconseguir una massa fina.

Donem-li ara forma d’anguila, tallem-la per la meitat i la farcirem de la confitura de moniato. 

I ja només queda decorar-la al nostre gust. Per acabar, cal untar l’anguila amb ou, posar-la al fornt a uns 225 graus uns 15 minuts perquè es daure i una vegada ja fora, cal decorar-la amb la glaça reial, feta amb 250 g de sucre molt per clara d’ou, aigua i suc de llima. Es barregen els ingredients fins aconseguir una pasta fina i espessa que ens servirà per a decorar la casca.  

Ja veieu com és de fácil fer-la en casa. I a partir dels ingredients i el procediment bàsic, podeu fer les vostres variacions: farcit de “cabello d’àngel”, farcit de frutes glacejades… Ara ja no hi ha excusa. Si algú/na s’anima encara avui, agrairíem ens conte la seua experiencia.