El jutjat 18 de València analitza si la diferència entre el cost anunciat de la recuperació del denominat claustret del palau de l’abat del monestir de Santa Maria de Valldigna i la quantitat finalment abonada era per pagar comissions.
El monestir de Santa Maria de Valldigna està d'actualitat
amb la “Operació Taula” perquè, segons els informes de la Guàrdia Civil el
principi de les activitats de la trama corrupta estaria en la Fundació Jaume II
el Just.
L’Operació Taula investiga actuacions de l'exalcalde de
Xàtiva i antic president del PP en la província, Alfonso Rus, al costat dels
dirigents del partit Màximo Caturla i Vicente Burgos, gerent de la Fundació en els
seus primers anys.
La investigació de la Unitat Central Operativa (UCO)
assenyala que, en el cas de la Fundació Jaume II el Just, tot va començar l'any 2003 i l'inici de les
activitats de la trama coincideix amb l'arribada de Vicente Burgos, del PP, amic
personal de Camps, a la gerència de la Fundació.
La Fundació Jaume II el Just tenia com a objectiu recuperar el patrimoni artístic i cultural
valencià, i potenciar el monestir que té l'honor de ser citat en l'Estatut com
a centre espiritual dels valencians. Tot apunta a que va ser un dels centres
d'actuacions del PP que tenien poc d'espiritual i si molt de material.
La Fundació Jaume II el Just, creada el 1999, quan Francisco
Camps era conseller de Cultura, tenia al Patronat càrrecs de la Generalitat del
PP i importants constructors. Sospitosa per
presumpta corrupció, espera ara la liquidació després que el patronat va
aprovar l'extinció el 27 de juny de 2017.
L'any 2001 la Generalitat decideix recuperar el claustret
del palau de l’abat del monestir de la
Valldigna, espoliat el 1922 i que estava al Canto del Pico de Torrelodones, de
propietat privada. La compra va costar un milió d'euros i es va fer a través de
la Fundació Jaume II, quan ja Camps era el president de la Generalitat i Esteban
González Pons el conseller de Cultura.
Una primera oferta parlava de 120.000 euros per la compra més
60.000 per a la reconstrucció en cartó pedra d'una rèplica al palau de
Torrelodones. El 2006, l'aleshores conseller de Cultura, Alejandro Font de
Mora, ja afirmava en roda de premsa que "el trasllat i el muntatge del
claustre el pagaria la Federación de Empresas de la Comunidad Valenciana
(Fecoval)" i que la inversió seria de 400.000 euros".
El 2004 s’hvia creat l'empresa Fecoval Jaume II el Just SL. Tenia
d’administradors mancomunats José Carlos Asensio, apoderat mancomunat a ACS,
l'empresa constructora de Florentino Pérez, i a Pedro Ignacio Muguruza, el
delegat del constructor Enrique Ortiz. Ambdós grans empresaris han estat
investigats per la justícia.
El misteri de la diferència entre la primera xifra i el
milió d'euros que finalment va el claustret del palau de l’abat del monestir
està en el milers de documents del sumari del cas Taula en el Jutjat d'Instrucció número 18 de València.
L'altra qüestió a esbrinar és perquè i a canvi de què una federació d'empresaris
s’ofereix a fer la reconstrucció de forma altruista.
Les diligències policials tenen la clau. Marcos Benavent, que
treballava a la Fundació Jaume II el Just, “comença a relacionar-se amb
diferents empreses, a les quals li són adjudicats diferents contractes tant en
l'àmbit de la regidoria de Cultura de l'Ajuntament de València com en l'àmbit
de la Fundació". Així "com a conseqüència dels favors a les empreses
anteriorment esmentades, Marcos Benavent hauria rebut determinades
contraprestacions econòmiques que oscil·larien, segons la seua declaració,
entorn del dos o el tres per cent de l'import d'adjudicació, que segons ell
mateix era l'habitual".
O siga, segons les interlocutòries, "Marcos Benavent
identifica en la seua declaració els relatius al 'claustrillo' de Torrelodones,
la sala capitular o un edifici que poguera ser el claustre" i la policia
assenyala que "pot correspondre's amb l'operació de reconstrucció i
trasllat del 'claustrillo' del Palacio del Abad des de Torrelodones al Monestir
de Santa Maria de la Valldigna".
Els investigadors expliquen que "tot l'anteriorment exposat hauria permés a aquestes persones lucrar-se indegudament”. De fet, hi ha converses gravades per Marcos Benavent en la qual ell mateix intervé al costat de María José Alcón, que posen de manifest el lliurament de diners per part del primer a Vicente Burgos. I segueix el relat dels agents: "S'ha pogut apuntar al fet que l'origen d'aquests diners seria l'adjudicació d'una obra per un import d'un milió d'euros".
La procedència dels diners podria tindre el seu origen en una empresa afavorida des de la Fundació i molts indicis senyalen la mercantil EMR, que segons Marcos Benavent és una de les empreses constructores que s'ofereix i finalment executa els treballs de restauració del claustret del plau de l’abat del monestir. A més, coincideix que entre els anys 2006 i 2007 aquesta empresa factura a la Fundació Jaume II el Just un total de 1.004.612,17 euros, import pràcticament coincident amb el que Marcos Benavent i María José Alcón citen en una conversa telefònica aportada a la causa.
També hi ha un encreuament de facturació entre determinades
empreses a nom de tercers en què Marcos Benavent hi participava. Si es
constatara aquesta circumstància, "no solament podria haver-se vist
perjudicada l'Administració per l'adjudicació fraudulenta de contractes, sinó
que podria haver existit una operativa de desviament de fons públics de la
Fundació articulada a través de l'emissió de facturació falsa a terceres
societats", explica la Policia.
1 comentari:
Eh... Se vos ha passat publicar les declaracions de Mangolo Vidal i Eva PPalomares sobre l'assunt. Va home, ara direu que no vos heu enterat, però si en Antena 3 no paren de posar les declaracions. Inclos a CG li ha agarrat una rampa en la ma dreta de tant que esta escrivint i reproduint aquestes declaracions en els medis afins.
Publica un comentari a l'entrada