La nit de dissabte, tal com estava anunciat, va tindre lloc la "Baixada" del Crit de la Sant, patró de la ciutat, des de l'ermita del Calvari fins l'església parroquial de Sant Pere.
L'acte civico-religiós obria fa unes dècades tradicionalment les Festes del Poble, però els últims anys com tothom sap ja hi ha altres actes programats abans de la "Baixada" que, no per això deixa de ser un dels actes més multitudinaris de les festes locals.
L'acte civico-religiós obria fa unes dècades tradicionalment les Festes del Poble, però els últims anys com tothom sap ja hi ha altres actes programats abans de la "Baixada" que, no per això deixa de ser un dels actes més multitudinaris de les festes locals.
Dissabte es va seguir el mateix patró de tots els anys quan al desenvolupament, amb milers de veïns participant, i milers de veïns presenciant l'acte des de les voreres o entrades de les cases obertes de bat a bat. Però tot va anar més ràpid enguany, car l'oratge amenaçava pluja, que va fer la seua aparició quasi en el moment de l'entrada a Sant Pere, amb la qual cosa va acabar amb una certa normalitat.
La "Baixada" s'entronca i és l'origen de les pròpies Festes Majors del poble, començant a finals del segle XIX, en concret el 1885, fa 133 anys. En el seu origen l'acte va començar essent una iniciativa municipal, de l'Ajuntament de l'època, encara que va tindre la suma del caràcter religiós inherent a la finalitat que s'hi buscava.
L'any 1885 Tavernes, com tantes altres poblacions valencianes, patia una epidèmia de còlera morbo, i el consistori vist que no minvava (es calcula que va afectar molts veïns i veïnes, i per la seua causa van morir més de 40 persones, d'un cens de vora 6.000 persones) el propi Ajuntament va organitzar una comitiva per baixar el Crist des de l'ermita a la parròquia de Sant Pere. Conten les cròniques, que el patró de Tavernes va baixar enmig de pregàries i rogatives que sol·licitaven la seua intervenció per eradicar l'epidèmia.
Una vegada passats els efectes del còlera morbo, i en mostra d'agraïment, es va organitzar de manera solemne la pujada a l'ermita amb una comitiva popular que presidia l'Ajuntament i, tal com es fa ara, es tancava amb els sons d'una menuda ¿"banda de música"? que, si no ens falla la memòria, els músics eren vinguts de Xàtiva.
Va ser el mateix Ajuntament qui, tal com consten en les acte municipals, per a l'any següent va aprovar una partida en el pressupost per a celebrar festejos en honor del Crist que recordaren l'agraïment de Tavernes a la seua intervenció en l'eradicació del còlera morbo, i fins i tot es va nomenar un regidor per atendre aquestes festes.
Això va continuar els anys següents, la baixada del Crist i els festejos en el seu honor, que modificats i més modificats amb el pas del temps per arreplegar les noves modes i costums, han arribat fins avui, 133 anys després, com a les Festes del Poble.
No cal dir que, igualment allò que va començar com una iniciativa cívica municipal va canviar sobre tot amb el franquisme que li va donar el total caràcter religiós que podíem vore fins fa poc. No obstant - i això és cosa nostra - ens plantegem si eixe inici cívic que va tindre la comitiva civil en la primera baixada i les posteriors en anys no s'ha mantingut en el record històric, tant en la "Baixada" com en la "Pujada", amb el costum de la presència de l'alcalde, el jutge i el cap de la policia tancant el que és ara una processó. Un tret de la "Baixada" a investigar pels historiadors.
Publicat originalment el dia 10 a les 8:23
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada