Aquesta nit celebrarem la Nit de Sant Joan, una de les nits
màgiques de l’any i on festegem l’arribada de l’estiu, el solstici d’estiu o si
voleu el dia més llarg de l’any, encara que no siga realment avui des del punt
de vista astronòmic. (Fotografia superior, Nit de Sant Joan d'arxiu)
La festa de Sant Joan, que a l’hemisferi nord s’escau pel solstici
d’estiu, se celebra de formes diverses, però malgrat la diversitat de la festa
hi ha costums diferents que ens portaria a dir que hi ha tantes festes com llocs
on se celebra, i fins i tot cada persona que hi participa té la seua pròpia experiència
i forma de viure la festa. El que és indubtable és que se celebra de fa
mil·lennis, i la segueixen moltes cultures arreu del Món, sobretot al països de
tradició cristiana, encara que l’origen caldria cercar-la en el fet que les
societats arcaiques tenen una concepció cíclica del temps i fan servir rituals
per recordar els canvis en les estacions, que alhora determinarà usos quan a
agricultura i modes de vida.
Tavernes comparteix ara la tradició, tan comú en les terres
que compartim una mateixa llengua i moltes festes, de celebrar el solstici
d’estiu i que expressem en múltiples formes al llarg de la geografia. Per exemple,
podríem parlar de les falles
tradicionals (realment són fogueres) d’algunes comarques del Pirineu que, per
cert, són també patrimoni de la Humanitat, fins a les “fogueres” de Sant Joan a
Alacant passant per celebracions com les de Ciutadella a Menorca (Ses Illes) on
el cavall és també l’altre gran protagonista del dia, o el costum d’encendre
fogueres a la platja més propi de les localitats que banya el Mediterrani, com passa
majorment al País Valencià i també a la nostra platja.
 |
| "Falles" en el Pirineu |
Cal recordar que la celebració de la Nit de Sant Joan a
Tavernes és recent, i pràcticament és cosa només de fa unes dècades, des que es
va bastir l’actual urbanització. Antigament, i quan existia “la platja”, la
temporada estival se centrava més entre Sant Jaume i Sant Llorenç, que era quan
la gent anava a passar uns dies “a la mar”.
Habitualment es passava uns dies, passar tres setmanes o quasi un mes ja
era un luxe, encara que a poc a poc i tal com Espanya s’anava modernitzant i el
boom del turisme de platja augmentava, també la gent incrementava el temps d’estada.
Era l’època dels barracons per a dormir construïts dalt del marge o dins dels horts
dels costats, de la “carnera” i “del frito”.
En eixa època nomes hi havia d’edificacions els xalets que
tots coneixem, però el dia 24 de juny, estaven majorment buits. Algunes
excepcions de famílies que tenien el costum de mullar-se els peus eixa nit,
però res a vore amb la celebració multitudinària actual, que ja ve pràcticament
de la dècada dels 1990.
I des d’aleshores ho fem amb fogueres a la platja, que són
el motiu d’ajuntar amics i familiars en un sopar a vora mar, mentre s’espera la
mitjanit per renovar el ritus d’acostar-se a vora mar i mullar-s’hi els peus,
esperant l’arribada d’una ona per expressar un desig.
 |
| L'ou pren forma de barca, simbolisme de Sant Joan |
I una tradició antiga, ja perduda, i pensada en els xiquets
i xiquetes: A Tavernes hi havia el
costum que, abans d’anar a dormir, s’omplia
un got d’aigua fins poc més de la meitat i els pares hi llançaven dins un ou
trencat, la clara i el rovell. ¡Un aclariment: s’ha de deixar caure el rovell.
Si es deixa caure la “yema” no s’hi val!
L’endemà de matí el xiquet o la xiqueta podrà observar
meravellat i, sobre tot amb molta imaginació, que el conjunt ha pres forma
d’una barca on el rovell seria el casc i la clara seria la vela. Hom diu que
això és una al·lusió a la barca de Sant Joan, deixeble de Jesucrist que com
tots sabeu era pescador abans de ser “pescador d’homes”. Un costum, una
tradició que s’ha perdut.
A Tavernes les fogueres eren per Sant Pere
A Tavernes les fogueres eren per Sant Pere
I ja que parlem de fogueres.... Fins fa unes dècades,
Tavernes festejava amb fogueres l'entrada de l'estiu. Sí, pregunteu als majors, i que us conten. Les fogueres es cremaven la vespra de Sant
Pere, patró de la parròquia del poble (abans era l’única parròquia que hi
havia), coincidint amb el revol de campanes que sobre les 8 de la vesprada es
deixava anar des del campanar.
 |
| Mullar-se els peus i demanar un desig: la màgica Nit de Sant Joan |
Els xiquets s’havien afanyat durant tot el dia anar casa per
casa dels carrers i arreplegant trastos vells, que amuntegaven mesclat amb
fustes, branques... vaja, fent una pira a l’estil de “l’estoreta velleta”, de
vegades bastant alta, i habitualment en l’encreuament dels carrers (no hi havia
cotxes ni motos) i, com hem dit, s’encenia amb el revol de campanes que anunciava la
festivitat de Sant Pere.
Una vegada el foc i les flames havien minvat, i quan
quedaven brases i cendres, els xiquets es dedicaven a botar-les, a saltar per
damunt, ajudant-se en el salt per canyes llargues i fortes que prèviament
havien preparat. No cal ni dir que amb les mares era tot mormolons: no botes, posa
atenció que et cremaràs, etc. Per cert una tradició semblant, la de saltar la
foguera, es manté a Xàbia.
La tradició va desaparèixer a partir dels anys 60, al mateix
temps que els carrers de terra van ser substituïts per asfalt. No estava bé
això de desfer l’asfaltatge i Tavernes va perdre una tradició més. Com tantes s'han quedat pel camí
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada