Jordi Sebastià presenta el seu llibre “Quadern de l’Europa trista” amb una realista reflexió sobre l'Europa actual

 
Jordi Sebastià va presentar ahir en la Casa de la Cultura el seu llibre “Quadern de l’Europa trista” on es parla de la seua experiència com a eurodiputat de Compromís formant part del “Grup dels Verds – Aliança Lliure Europea” on ha exèrcit la tasca de representar la coalició electoral denominada “Primavera Europea”.

L’alcalde de Tavernes, Jordi Joan, ha presentat l’acte assenyalant que estàvem contents de rebre’l a la nostra ciutat i ha remarcat que “sempre serà la nostra connexió amb Europa” donat que ara exerceix d’assessor del grup del qual va formar part.

La presentació del llibre ha estat el motiu per parlar clar i llarg sobre una Europa que, està molt lluny de ser el que voldríem i molt més lluny encara de com se la imagina molta gent i precisament eixe és l’objectiu del llibre: donar a conèixer com funciona Europa.   

Sebastià ha aprofitat per explicar com funciona Europa, on hi ha tres potes fonamentals, el Parlament, la Comissió i el Consell. Ací ha fet una crítica al Consell, dient que  és el club d’Estats i que ho paralitza tot, assenyalant com exemple i en la seua qualitat de membre de la comissió de “Dones i igualtat” que 1 de cada 4 ha sofert algun tipus d’assetjament sexual, però el Consell no vol prendre partit, citant com a exemples que a Itàlia el crim passional està al codi penal amb pena menor i a Polònia la violació en el matrimoni no es delicte.

En aquest punt va citar el cas de les quotes femenines a la directives i com la Comissió i Parlament consensuen la norma, però finalment la comissió va parar la iniciativa “per a fer una norma millor”, afirmava en ironia. Va recordar que el president de la Comissió,  el luxemburguès Jean-Claude Juncker, està totalment desacreditat en estar també afectat per temes de corrupció per dipòsits en paradís fiscal.

Un dels temes abordats en l’explicació de Jordi Sebastià va ser el gran problema que ens ve amb l’agricultura en el sud d’Europa, on els llauradors deixaran de gestionar el territori en 10-15 anys perquè la majoria són majors de 55 anys, tema que va enllaçar amb altres socials i econòmics.

Cal una veritable unió social i citava el cas dels camioners polonesos que circulen per España amb sous de misèria perquè ho fan amb el conveni polonès, o cal una unió fiscal, remarcant com és d’escandalós que nacions com Luxemburg i Irlanda tinguem menys pressió fiscal i allí es paguen menys impostos, situació que aprofiten com sempre les grans multinacionals.

La xerrada va tindre també el seu punt polític amb comentaris sobre l’ascens de l’extrema dreta i com les circumstàncies de crisi i falta de treball ha estat el brou del conreu. Els treballadors desemparats són un col·lectiu fàcil per a partits populistes, remarcant el cas  a França el Front Nacional amb un discurs molt pervers i directe, a la recerca d’un culpable fàcil.

Un altre tema tractat va ser de vegades la falta de control, citant el cas que s’han restaurat places de bous en pobles despoblats amb fons de desenvolupament regional. I és que la Comissió no té poder de control, confia en les Administracions locals i només investiga si hi ha denúncies o se n’adonen de casos molt concrets. Va ser el cas del PP valencià, que  va amagar el dèficit de la sanitat valenciana, cosa que ha suposat una multa de 20 milions d’euros al Regne d’Espanya però que el govern de Rajoy li ha obligat a pagar-lo a  l’actual Generalitat.

El Brexit anglés ha estat un cas que assenyala les tensions dins de les nacions que la formen, i ha suposat l’eixida d’una part. Ací recordava com Gal·les, que se n’eixirà d’Europa, el 80% dels seus fons eren europeus, però malgrat això votaren majoritàriament a favor del Brexit.

Finalment es va tractar la situació de Catalunya vista des d’Europa i l’ús de les llengües minoritzades, cas de la nostra, en el marc europeu. Segons afirmava el president del Parlament accepta les intervencions, si Espanya li ho demana. Recordem ací que Espanya va firmar el protocol de defensa de les llengües minoritzades però no ha posat en pràctica cap de les mesures que va firmar. I d’això ja fa anys.

Jordi Sebastià ací es preguntava: ¿com ha de demanar Espanya que el Parlament Europeu permeta l’ús de les demés llengües espanyoles si no les autoritza ni les permet en el propi Congres de Diputats, que és el parlament espanyol? .

En resum una visió no gens idíl·lica d’una Europa que està molt lluny dels postulats que sempre ha defensat el mateix Jordi Sebastià i Compromís, una Europa dels Pobles, per a ser realment l’Europa dels interessos comercials dels Estats i de les multinacionals, vaja l’Europa dels mercaders.

Elaboració pròpia