Una denúncia sobre violència de gènere no té el mateix recorregut judicial en els jutjats espanyols, segon informa el diario.es, que com a exemple indica que el partit judicial –unitat territorial per a l'administració de justícia– de Barcelona ha denegat entorn del 80% de les ordres de protecció sol·licitades en els últims cinc anys, mentre el de Cartagena només ho ha fet en el 4%.
Les dades del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) entre 2010 i 2015 confirma eixa diferència entre uns partits judicials i uns altres a l'hora d'atorgar les ordres de protecció i dibuixa un escenari molt desigual en els partits judicials: en 70 partits es deneguen més de la meitat. També confirma que la ràtio d'ordres concedides ha disminuït des del 2010, quan es van concedir el 67,4% de les sol·licitades, mentre en el 2015 ha sigut el 60,2%.
La web del diario.es, sobre la base de les dades del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), informa que en el partit judicial de Sueca, al que pertany Tavernes, s'han denegat 633 de les sol·licituds presentades en els últims cinc anys d'un total de 756 procediments incoats, o siga el 83’7% denegades.
La diferència a l'hora de concedir mesures penals i civils per a protegir a les víctimes de violència de gènere, segons Ángeles Carmona, presidenta de l'Observatori per a la Violència de Gènere i Domèstica del CGPJ, naixeria dels propis jutges: “Està en mà dels jutges i jutgesses acceptar o no aqueixes mesures" i ha afegit que "a voltes encara que no es donen ordres, es dicten mesures penals de protecció".
L’exdelegat del Govern per a la Violència de Gènere, Miguel Lorente, indica que "hi ha una valoració subjectiva dels fets" perquè "no hi ha violències de gènere més intenses en uns llocs que en uns altres". La valoració subjectiva es deu a diversos factors, entre els quals assenyala la minimització del risc en els llocs de major població, explicant que “es produeixen allí casos més greus amb major freqüència, i davant algun en aparença no tan greu, es tendeix a minimitzar el risc com a deformació professional", apunta Lorente.
L'expert afirma que existeix el Protocol mèdico-forense de valoració urgent del risc de violència de gènere "que no s'aplica en quasi cap lloc" i existeix la valoració del risc i els atestats que faça la policia com a elements fonamentals per a prendre la decisió. No obstant açò, existirien mancances formatives i de recursos assenyalades pel Sindicat Unificat de Policia, que ha indicat que les unitats especialitzades no són serveis de 24 hores i demana que la primera valoració policial siga complementada amb treballadors socials, psicòlegs i sanitaris.
Concepción Torres, advocada i professora de Dret Constitucional en la Universitat d'Alacant, assenyala la necessitat de formació en perspectiva de gènere dels jutges. La forma en què les dones que denuncien solen relatar els fets, a voltes incoherents o basats en records desordenats "és utilitzada per la justícia amb freqüència per a qüestionar a la víctima, en comptes d'entendre que forma part de la pròpia violència".
El moment de risc que s'inicia després del divorci és un altre dels elements que, en la seua opinió, han de conèixer els operadors jurídics. "A la justícia li ha costat molt entrar en aquests espais 'privats' d'impunitat", matisa Torres, que estén la necessitat de formació a la resta d'agents com a fiscals o advocats.
També ha apuntat a la dificultat de provar aquest delicte com un altre possible motiu de denegació d'ordres. "Es dóna en l'àmbit privat, no sol haver-hi testimonis i pot ser que no hi haja marques físiques, fins i tot que es denuncie i no vulga ratificar, que s'interpreta com que és falsa" matisa.
Basat en la informació publicada a el diario.es
1 comentari:
A la llei de violència de gènere li falta una pota, que per desgràcia necessitaria de mitjans humans i econòmics, i per això s'ha deixat en el calaix. És una figura intermitja entre en silenci i la judicialització. Una intremediació psicosocial a la que els jutges pogueren remitir (en els casos menys greus) les parelles o families, composada de psicòlegs especialitzats amb eixos problemes, amb obligació de assistència, i curs de recuperació del agressor per a reconduir les seues actituds violentes. Perquè la millor forma de protegir a una víctima és que el seu agressor deixe de ser-ho.
Publica un comentari a l'entrada