Senyor Rei, jo estic ací.
La palla i les garrofes,
per al seu rossí,
i les casques per a mi.
Hi ha una tradició valenciana que està a punt de desaparéixer. De fet a Tavernes ha desaparegut pràcticament, i ves per on, en altres s’està recuperant gràcies a l’esforç i sentiments de respecte a les tradicions que mantenen alguns forners. La casca, un dolç valencià tradicional, té molt a vore amb els Reis, la festa dels xiquets i xiquetes.
Segurament serà, com l’arnadí, un dolç d’origen morisc, almenys els ingredients ens donen idea d’això. Són els ingredients que constitueixen els pilars bàsics de la rebosteria popular de Tavernes i de qualsevol poble valencià: ametles, mel o dolç de moniato i oli.
La casca és un dolç genuïnament valencià i de sempre ha estat una tradició regalar-lo als xiquets, sobre tots els padrins als fillols i les filloles. De tota manera, ha vingut essent substituït pel “tortell”, un dolç d’origen francés i que va entrar a les nostres terres com no, després de la batalla d’Almansa i el Felip V.
Fa unes dècades, encara era un dolç habitual a Tavernes el dia de Reis. Ara últimament ha estat substituït pel "roscón", més senzill i barat i, a més, es pot comprar sense cap problema elaborat industrialment. I la veritat no hi ha color! I mes amb alguns industrials que són dolents de veritat!
L'origen de la casca, tornem generalment al mateix de sempre, és autòcton, morisc d'arrel, i els ingredients principals del qual constituïxen els pilars bàsics de la rebosteria popular del nostre poble, és a dir, ametles, mel o dolç de moniato i oli.
La recepta
Quina és la recepta vertadera? Doncs, ací no ho sabem, perquè segur segur que receptes hi ha moltes, i totes compartiran els ingredients bàsics comuns. Cal investigar, preguntar als majors, escoltar-los per saber quantes i quantes varietats de casca hi havien, de manera que segur que en podem fer un gran assortit, quasi sempre en base al farcit.
Ingredients
½ kg de dolç de moniato
½ kg de sucre
½ kg d'ametla mòlta
100 g de sucre mòlt
Ratlladura de mitja llima
Un poc de canella mòlta
1 ou
½ kg de sucre
½ kg d'ametla mòlta
100 g de sucre mòlt
Ratlladura de mitja llima
Un poc de canella mòlta
1 ou
Calfem mig got d'aigua i diluïm el sucre poc a poc, sempre remenant. Una
vegada diluït, i fora del foc, li mesclem poquet a poquet l’ametla
mòlta, la canella i la llima ratllada, tot remenant amb cullera de
fusta, fins obtindre una massa tota igual. Ja veieu: massapà vertader!
Dividim la massa formant dues boles. Una la posarem damunt de paper de forn antiadherent i millor encara damunt de neules i l’aplanarem donant-li forma rodona i màxim sobre 1 cm de gruixa. Ara cal fer un buit enmig de la pasta, cosa que farem amb un got menut o tassa (sobre els 5 cm de diàmetre).
A aquesta base se li posa el dolç de moniato. Tota l’operació la repetim de nou, però hem de saber que aquesta segona peça servirà per a tapar la primera. Ara unim les vores de les dues peces, tot formant com una mena de roda i la posem al forn precalfat 170-180 graus uns vint minuts.
La clara de l’ou cal muntar-la a punt de neu, i quan estiga se li afig el sucre molt i obtenim una merenga, que ens servirà per afegir al damunt de la casca una vegada l’hem tret del forn. Es deixa reposar a temperatura ambient i… bon profit!!!
1 comentari:
A banda de la recepta,la fà encara algun forn o pastisser a la Valldigna?
Publica un comentari a l'entrada