Després de conèixer el contingut de l'últim informe publicat dels inspectors del Banc d'Espanya sobre l'estafa de Bankia i la seua eixida a Borsa, estarem atents a les conseqüències. A Rodrigo Rato, pel que sembla, l'inculpen per traure a Borsa a l'entitat sabent la seua desastrosa situació.
Però no seria solament Rato! Per la seua magnitud, l'estafa havia de comptar amb la col·laboració, tant per acció com per omissió, del President del Govern, Zapatero, i la seua ministra d'Economia Elena Salgado. Sense l'u i sense l'altre, els seus sicaris Miguel A. Fernández Ordóñez —governador del Banc d'Espanya— i Julio Segura —President del CNMV— i els arguments favorables de Deloitte —al seu cap, Francisco Celma, bruixot de les auditories— l'operació no haguera sigut possible. Clar que tampoc s'han d'oblidar els papers jugats per Blesa, Solbes, Olivas i alguns més.
L'informe dels pèrits deixa al descobert el trist paper jugat per l'exministre Acebes, encara que ell sí va saber fer una retirada a temps. Però què pretendian fer aquests personatges amb Bankia? Sens dubte, maquillar-la, posar-la bonica i traure-la a borsa i així donar gat per llebre. És a dir, estafar a tots els babaus que havíem confiat en el sistema, inclosos els de les preferents i subordinades. I mentre, els chiripitiflàuticss o xoriços refinats que ho administraven, tan tranquils.
Recorden allò de Zapatero a Nova York, dient que el sistema financer espanyol era “el més sòlid del món” i la seua ministra Salgado recomanant a la resta de ministres "tranquils, que se'n podien anar de vacances? Quins temps aquells!
Clar que l'aleshores líder de l'oposició Mariano Rajoy avalava amb els fets aqueixa política de crear una gran caixa espanyola i que la seu estiguera, com no, a Madrid. Ell, sempre tan patriota. En fi tot un aquelarre, ara es pot veure i dir, de xoriços i incompetents, pagats amb els diners dels altres.
Queda per aclarir amb detall el paper de Goirigolzarri, el del Banc d'Espanya i els seus auditors, així com el del CNMV. El de Deloitte, Mody’s o l'Autoritat Bancària Europea, té nom i és complicitat amb el delinqüent o, en el millor dels casos, incompetència. A aquests alguna cosa els deuria tocar a l'hora de rendir comptes. ¿O se n'eixiran de rositas?
Així, que només Rato i Olivas, no. Per a la magnitud de l'estafa feien falta més cervells i mans. Una altra cosa és si finalment pagaran davant la justícia o no.
Pere Mayor.
President de la Fundació Valencianista i Demòcrata Josep Lluís Blasco.
fundacio@paisvalencia.org
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada