L’orquestra simfònica de la SIUM va iniciar ahir la temporada de concert i ho va fer amb un homenatge a Vicent Todolí, ex director general de la conselleria d’Educació i Cultura del govern Lerma en agraïment de l’ajuda (270.000 euros) que va prestar a l’entitat a l’hora de construir l’edifici de la seu social.
Vicent Todolí va rebre de mans del president de l’entitat, Juan José Sala, un placa recordatòria i un gran aplaudiment del públic que assistia al concert.
L’orquestra, dirigida pel titular, Carlos Revert Espí, va oferir en la primera part del concert el pas doble “Goya” de Juan Palanca Masià, seguit de “Vasa”, composició estructurada en tres temps de José Suñer Oriola, i “Mutanza”, variacions simfòniques per a banda de James Curnow.
El plat fort i que va ser una gran sorpresa pels assistents fou la segona part , amb la interpretació de “Hárry János” de Zoltán Kodály, una composició dividida en sis temps que va combinar la part musical amb una esplèndida narració parlada dels fets que musicalment narrava a càrrec de Josep Enric Grau.
El plat fort i que va ser una gran sorpresa pels assistents fou la segona part , amb la interpretació de “Hárry János” de Zoltán Kodály, una composició dividida en sis temps que va combinar la part musical amb una esplèndida narració parlada dels fets que musicalment narrava a càrrec de Josep Enric Grau.
L’obra, basada en una persona real del segle XIX que va lluitar en les guerres de Napoleó conta les històries d’aquestes guerres i es converteix amb això amb l’heroi que mai no va ser en guerra. Les històries són productes de la seua imaginació, i una mescla de realisme i ingenuïtat, de fantasia, de comicitat i patetisme i, encara que no siguen reals, s’han conservat al llarg del temps.
Doncs bé, Josep Enric Grau es posa en lloc del personatge, narra les històries, però interpreta també el personatge que pugue ser Hárry János, amb la modulació de la veu, les inflexions d’una persona major en parlar, amb la vestimenta, els detalls com el gaiato, la forma de caminar, però sobre tot, la veu, que en aquest cas es convertí un instrument més de l’orquestra per fer-nos arribar també sensacions, emocions i endinsar-nos en el món poètic i de fantasia d’aquell camperol hongarés, esdevingut personatge de la música universal, gràcies a aquesta composició de Zoltán Kodály.
Tot una excel·lent interpretació, la de l’orquestra i la de Josep Enric Grau, en un gran concert de la nostra orquestra simfònica.
-
2 comentaris:
que gran la Banda i que magnifica interpretació de Josep E. Grau. COM PODEM ESTAR CONTRA LA CULTURA ??
Ahir la cultura de la música i la literatura ajuntaven la seua relació per a seguir viva. Front a tanta cuina, cuiner, cuinar, que amb la seua projecció mai pot tapar les sensacions de l'art.
enhorabona i per moltes més vegades.
La gastronomia no es cultura? No pot inclús aplegar a art? La cuina no son nomes paxoxaes igual que la música no son sols xarangues.No se a que ve lo de cuina,cuiner,cuinar,amic Bello.
Publica un comentari a l'entrada